La sordesa “nouvinguda”: a la pèrdua d’audició s’hi afegeix l’aïllament, la depressió i l’ansietat

Redacció

La presbiacúsia, perdre l’audició a causa de l’edat, afecta a una de cada quatre persones. Quan la persona sempre ha estat oient, acceptar la sordesa és un xoc important, ja que deixes de sentir, pots portar audiòfons i/o implants coclears o perdre la comunicació amb l’entorn. Per això, coincidint amb el 3 de març, Dia Mundial de l’Audició, la Federació ACAPPS ha llançat la campanya #QuanPerdsAudició, amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre com la sordesa pot comportar aïllament, depressió i ansietat.

Segons ACAPPS, afegit a la pèrdua auditiva, un 80% de les persones ateses per l’entitat pateix també factors com aïllament, soledat, depressió i ansietat. “La presbiacúsia és una pèrdua i es pot passar per un dol i per diferents fases emocionals, des de negar-ho, sentir ira, frustració i, en casos més greus, arribar a la depressió”, explica Laia Sullastres, directora de l’associació, que atén anualment un miler de persones amb sordesa i les seves famílies. “Quan venen a l’associació els fem un acompanyament emocional, tenim grups de suport i sobretot els donem recursos per tornar-se a comunicar, com aprendre a llegir els llavis per saber el que et diuen o d’entrenament auditiu: els implants coclears o audiòfons ajuden molt però no són màgics: cal entrenar l’audició per sentir de nou els sons”.

Comprendre l’entorn, clau per sortir-se’n

Tot i la importància dels recursos i ajudes, el que és determinant per a les persones que han perdut l’audició és sentir-se comprès per l’entorn, un fet que no sempre és així. “Al principi, quan em vaig quedar sorda, estava amb amics i feia com si res, tot i que no m’assabentava de res. Quan els dius, al principi la gent et fa cas però després se n’obliden. És impossible seguir una conversa on tothom parla alhora, riu,.. Acabava marxant, sentint-me frustrada, emprenyada i trista tot alhora”, explica l’Ariadna Cardelús, que va perdre l’audició als 27 anys i és una de les persones que ha rebut el suport d’ACAPPS.

A poc a poc, amb els grups de suport i la descoberta de noves maneres de comunicar-se ha pogut acceptar i conviure amb la sordesa. Tot i així, reivindica que cal que la societat sigui conscient del que implica la sordesa, s’incentivin les mesures d’accessibilitat com la subtitulació i també el bucle magnètic i, sobretot, hi hagi un canvi d’actitud. “No hi sents bé i la gent encara es molesta per haver-te de repetir una cosa, et fa sentir pitjor i et fas petita. Hem de poder dir que tenim sordesa amb seguretat i sense vergonya i que aprenguin a comunicar-se: només necessitem que ens parlin mirant-nos a la cara perquè puguem llegir els llavis: no necessitem que ens cridin!”, explica la dona.

“Hi ha una altra sordesa invisible: la que viuen totes les persones que, per l’edat però també per malalties, accidents o medicaments, han deixat de sentir”, recalquen des de l’organització ACAPPS.