El tercer sector reclama seure urgentment amb el Govern per acordar un pla plurianual de finançament

La Confederació xifra en 180 milions d’euros els increments necessaris, que suposen un 0,4% del pressupost total de la Generalitat

Les entitats del tercer sector social reclamen al Govern seure tan aviat com es pugui per acordar un pla plurianual i interdepartamental per acabar amb el que consideren que és una situació d'infrafinançament crònic i insostenible. La Confederació crítica que als pressupostos de la Generalitat per al 2022 no s'hagi fet cap augment de les tarifes i mòduls i estimen en 180 milions d'euros els increments necessaris per millorar les condicions de la prestació del conjunt dels serveis que gestionen, una xifra que representa un 0,4% dels comptes públics.

El president de La Confederació, Joan Segarra, assegura que no volen donar per perdut el 2022 i confia que enguany es puguin fer increments a les tarifes i mòduls dels serveis. Per aquest motiu, les entitats insisteixen que han de seure amb els diversos departaments que tenen competències en els serveis públics que gestionen des del tercer sector, per tal d’aconseguir compromisos de millora del finançament pels pròxims quatre anys i que aquests es puguin consolidar amb un decret tarifari. 

Aquest increment del finançament de les entitats hauria de servir no només per millorar la prestació dels serveis, sinó també per avançar cap a l’equiparació de les condicions salarials i laborals de les professionals del sector. Les persones que treballen als serveis de gestió pública guanyen un 32% més que aquells que ho fan als serveis de gestió concertada, una situació que afecta al voltant de 100.400 professionals, segons els càlculs de La Confederació. 

“És molt preocupant que tres anys després, havent passat la pandèmia i amb un sector extenuat, tornem a sortir a reclamar que hi hagi una millora del finançament del sector”, subratlla Segarra, per qui el pressupost del 2022 “no només no contempla millores, sinó que no concreta la garantia de continuïtat de les petites millores anteriors”. 

Apel·len als compromisos del Govern

Des de La Confederació consideren que els pressupostos de 2022 suposen un clar incompliment dels compromisos que va adquirir el Govern amb l’Acord per una Catalunya Social que va signar el Govern amb les entitats del tercer sector el juliol de 2020. A més a més, també assenyalen que no s’han respectat els compromisos del Pla Estratègic de Serveis Socials per al període 2021-2024, que preveu “augmentar progressivament el pressupost del sistema de serveis socials fins a assolir els 1.884,4 milions d’euros l’any 2025”; així com el Pla de millora del sistema d’atenció a infants i joves, i les seves famílies, en situació de vulnerabilitat, també pel període 2021-2024. 

“No estem parlant de compromisos que s’hagin fet en reunions privades. Estem parlant de documents que recullen compromisos de millora. No pot ser que un canvi de Govern impliqui desentendre’s de la feina feta i dels compromisos contrets amb el tercer sector social”, destaca Segarra. 

Conseqüències per a l’acció social

En el cas concret de l’àmbit de l’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc, la principal conseqüència de la manca d’increments en les tarifes i mòduls ha sigut la impossibilitat d’arribar a un acord amb els sindicats per renovar el conveni, que va caducar el 2018. Segons el representant de FEDAIA a la junta directiva de La Confederació, Joan Muntané, “sense aquestes millores dels serveis és inviable fer les millores de condicions laborals que els sindicats demanen”. 

Tot i que s’ha mantingut l’augment de tarifes i mòduls que es va fer per a alguns serveis a finals de 2020 —a través del Decret Llei 39/2020 de mesures extraordinàries de caràcter social per fer front a les conseqüències de la Covid-19—, Muntané afirma que esperaven un increment semblant per l’any 2021 que finalment no es va produir. Vista la situació, des de les entitats van traslladar al Govern una proposta d’increment del 7,3% en els preus, tarifes, mòduls o partides pressupostàries corresponents al conjunt de serveis d’acció social. 

A més a més, el representant de FEDAIA aclareix que aquest increment de tarifes i mòduls, que afectava només a alguns serveis concrets, es va repartir equitativament a tots els serveis que contempla l’àmbit de l’acció social; un fet que va comportar que aquestes millores de preus no es poguessin traslladar a les taules salarials, tot i que des de La Confederació es va recomanar a les entitats fer un increment de sous de l’1,5%. Segons Muntané, la majoria de les entitats (un 75%) han seguit aquesta recomanació. 

Reclamen més places i retenir el talent

La representant d’ECOM a la junta directiva de La Confederació, Bibiana Bendicho, demana que el departament de Drets Socials compleixi, com a mínim, amb els compromisos de millora del finançament que l’anterior equip de Govern va fer pel període 2019-2022. Uns compromisos que, segons Bendicho, es van complir el 2019 i 2020, però s’han incomplert els anys 2021 i 2022, ja que s’han congelat els preus públics dels serveis. 

“Hi ha molta més demanda de la que els nostres centres poden assumir”, assenyala la representant d’ECOM, que ha reclamat també una ampliació de places i d’hores, perquè es troben amb llistes d’espera molt àmplies que, en molts casos, deixen fora a persones que es troben en una situació d’emergència. 

Per altra banda, la presidenta de la Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat (FEATE), Montserrat Falguera, afirma que estan patint una pèrdua de treballadors i treballadores al sector, ja que no poden competir amb els salaris i les condicions dels serveis que són de gestió pública. Per aquest motiu, considera que cal un increment urgent de les tarifes, per tal de poder millorar la prestació de serveis i, sobretot, les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. 

“Estem obligats a mantenir una situació que és insostenible des de molts punts de vista, però sobretot econòmicament sostenible, amb l'amenaça que no ens pagaran els sobrecostos. Hem de fer un crit d’alerta. No demanem diners per fer un repartiment als nostres inversors, demanem diners per atendre persones”, assenyala Falguera. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Educador social emprenyat Al vallès
1.
Això és una broma oi? Que la patronal reclami més diners (que si, que fan falta, molta falta!!), quan per part seva podria gestionar millor i repartir els recursos que tenen les entitats i, per tant, repercutir també en la millora de les condicions laborals i econòmiques de les treballadores i treballadors del tercer sector.

Un exemple? Tots aquells plusos, prestacions i bonificacions extra-conveni, que perceben directius i gestors que NO intervenen en l'atenció directa i als quals el conjunt de professionals no només no hi tenim dret, sinó que amb la nostra pèrdua de poder adquisitiu (any rere any), en financem i possibilitem que qui cobren aquests sobresous de la vergonya, ho puguin continuar fent.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article