Art urbà per homenatjar les dones treballadores

Clara Congost  @QuasiClara 

L’olor de pluja porta rastres de pintura aquest diumenge al parc de Les Tres Xemeneies de Barcelona. Sota el títol “El treball té veu de dona”, la tercera edició de Womart JAM ha convidat a deu dones artistes a deixar la seva empremta als murs de Wallspot, inspirades pels missatges i testimonis crítics envers el sistema patriarcal recollits des de l’Associació in via. 

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i per tal de denunciar les condicions de desigualtat en què es troben les dones a l’hora d’accedir al mercat laboral, l’Associació in via ha fet pública la campanya “El treball té veu de dona”, una iniciativa per fer d’altaveu de “totes les dones que el sistema oprimeix i no escolta”. I és que, com manifesten els testimonis recollits per l’entitat, "les dones joves, les migrants, les grans, les diverses, les trans, les extutelades... Totes tenim dret a una feina digna i reconeguda".

Mirades diverses

Per donar visibilitat a la campanya, l’Associació in via ha col·laborat amb l’entitat cultural Rebobinart en aquesta tercera edició de Womart JAM, un projecte que té per objectiu reconèixer i visibilitzar el treball femení en les arts visuals i fomentar la igualtat de gènere en el sector de l'art urbà. Així, entre les 10 del matí i fins passades les 18h, artistes com Galleta Maria, La Maga, Fractal Tattoo i Carola Bagnato han pintat els murs de Les Tres Xemeneies de Barcelona amb les seves interpretacions artístiques del lema “El treball té veu de dona”. Mentre que la il·lustradora Ibon Navarro ha homenatjat les dones que treballen en el tèxtil, l'artista Maria Cuellar ha volgut representar la “llibertat, la importància d'establir bons vincles i de ser valorada”.

L'obra central de l'esdeveniment ha estat de La Maga, que ha fet un mural per homenatjar les dones víctimes de maltractaments o traumes. Per fer-ho, l'artista ha pintat un personatge “trencat”, amb “esquerdes” que simbolitzen el dolor, però que, alhora, de les esquerdes en surt nova vida. “Es tracta de reconèixer les segones oportunitats", explica, i de com “podem fer-nos més fortes a través de les ferides”. L'artista ha afirmat que gairebé cada vegada que pinta un mural en què les protagonistes són dones rep comentaris com “per què pintes només dones, pinta un home!”, fins i tot quan es tracta d'un mural sobre la sororitat. En aquest mural en concret de què parla, que va fer a Ripollet, hi va representar dones de diferents edats, ètnies i religions, i va rebre força comentaris racistes. “Però, després, va passar una noia musulmana i em va donar les gràcies tot dient que 'nosaltres també som d'aquí', i això em fa feliç”, explica La Maga.

La mateixa artista assegura que “em sembla bé que truquin dones artistes quan es fan esdeveniments en el marc del 8-M o del 25-N, però a la vegada penso... Puc pintar coses més enllà del tema de la dona! I, a més, moltes vegades només et contracten per tal de complir un cupó”. Al final, com a moltes altres, l'únic que li queda és preguntar-se: “Em truquen per l'artista que soc, o perquè soc dona?”.

Un mural participatiu

A més, durant el matí, l'artista La Castillo ha dut a terme un taller de grafiti amb les usuàries de l'Associació in via, que han pogut participar en la creació d'un mural on s'hi pot llegir “Nos queremos libres, vivas y sin miedo”. Una de les noies que ha participat en el taller és una jove d'origen marroquí de 23 anys que fa poc més d'un any i tres mesos que viu a Barcelona. Ella havia estudiat economia a la universitat, però a la família del seu marit no li agradava que ella estudiés o treballés: “per ells, el lloc de la dona és a casa, netejant i cuinant”. Quan per fi va aconseguir “fugir de la presó en què m'havien reclòs”, es va trobar "al carrer, sense feina i sense poder menjar”. “Buscava feina de qualsevol mena, però com que no parlava bé el castellà no me'n donaven”, explica. Ara ja fa uns mesos que viu en un pis d'emancipació de l'Associació in via, i està estudiant català i castellà. “Espero que això em serveixi per poder començar a treballar i refer la meva vida”, apunta.