El risc de patir un ictus isquèmic es redueix fins a un 16% en les persones que tenen zones verdes a menys de 300 metres de casa seva. El treball analitza dades de Catalunya entre el 2016 i el 2017. Té en compte l'exposició a les partícules PM 2,5, el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules de sutge, contaminants vinculats al trànsit rodat. S'han analitzat les dades de més de 3,5 milions de persones, aquelles majors de 18 anys i que no havien patit un ictus abans de començar l'estudi.
L’estudi, que ha estat realitzat conjuntament per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, l'Agència de Qualitat de i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ha analitzat la quantitat i densitat de zones verdes existents en un radi de 300 metres del seu domicili i s'ha trobat una relació directa entre l'increment dels nivells de concentració d'NO2 a l'atmosfera i el risc d'ictus.
En concret, per cada increment de 10 micrograms per metre cúbic, el perill creix un 4%. El mateix passa quan els nivells de PM2,5 s’incrementen 5 micrograms per metre cúbic. I en el cas de les partícules de sutge, el risc creix un 5% per cada increment d’un microgram per metre cúbic a l’atmosfera. L'estudi ha trobat que les dades són iguals per a tota la població, independentment d’altres factors socioeconòmics, de l’edat o de l’addicció al tabac.
La investigadora d'ISGlobal Cathryn Tonne ha apuntat a la necessitat d'aplicar mesures "valentes" que redueixin l'ús del cotxe. I és que l'estudi demostra la importància dels determinants ambientals en el risc de l'ictus, afegeux la investigadora del Grup de recerca Neurovascular de l'IMIM-Hospital del Mar Carla Avellaneda. La doctora afirma que la predicció és que la incidència, mortalitat i discapacitat atribuïda a la malaltia anirà creixent en els anys vinents.
Estudis anteriors del mateix grup ja havien aportat evidències sobre la relació de factors com els nivells de sutge o de soroll en el risc de patir un ictus o en la seva severitat. Tots aquests factors actuen com a disparadors de l’ictus.
Per contra, tenir abundància de zones verdes en el mateix radi del domicili té un impacte directe en la disminució del risc de patir un ictus. En concret, de fins al 16%. En general, es considera que l’exposició a espais verds té efectes beneficiosos a través de diferents mecanismes, com la reducció de l’estrès, l’increment de l’activitat física i dels contactes socials i, fins i tot, l’exposició a un microbioma enriquit.
Demanen replantejar els límits per considerar un contaminant segur
Davant aquestes dades, els investigadors apunten que cal fer una reflexió sobre els actuals nivells de contaminació atmosfèrica considerats segurs. En aquests moments, els llindars marcats per la Unió Europea són de 40 micrograms/m3 en el cas de l'NO2, que l’Organització Mundial de la Salut redueix a 10 micrograms/m3. Pel que fa a les PM2,5, la UE situa el límit en 25 micrograms/m3 i l'OMS les limita a 5 micrograms/m3. En canvi, no hi ha nivells establerts per al sutge.
Els nivells registrats durant el període analitzat eren inferiors, de mitjana, als marcats per les autoritats europees (17 micrograms/m3 a les PM2,5, 35 micrograms/m3 a l'NO2 i 2,28 micrograms/m3 en el cas del sutge).
Per això, l'autora principal del treball i investigadora de l'AQuAS i de l'IMIM-Hospital del Mar Rosa Maria Vivanco apunta que malgrat que es compleixin els nivells marcats per la UE encara hi ha risc per a la salut. "El perill encara hi és i s'han de prendre moltes més mesures", apunta.
En aquest sentit, el doctor Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i coordinador del Grup de recerca Neurovascular de l’IMIM-Hospital del Mar, afirma que l'estudi demostra l’impacte real que els aspectes ambientals tenen sobre la salut de la població i per això fa una crida a aconseguir pobles i ciutats més sostenibles. El treball s'ha publicat a la revista 'Environment International'.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari