Més de la meitat dels sanitaris acudeixen a serveis de salut mental o es plantegen fer-ho des de l’inici de la pandèmia

ACN

El 39% dels professionals sanitaris han acudit a serveis de salut mental des de l'inici de la pandèmia de la Covid-19 i el 15% es plantegen fer-ho. La demanda real o potencial, per tant, arriba al 54% i duplica la de l'estiu del 2020 (25%), després de la primera onada. Ho mostra una enquesta feta la tardor de l'any passat per la Fundació Galatea, creada pel Consell de Col·legis de Metges fa més de vint anys per oferir suport psicològic als professionals de la salut i que ha vist com la demanda ha augmentat durant la pandèmia. Infermeres i treballadores socials presenten els pitjors indicadors de salut física i mental i les dones es troben pitjor en tots els col·lectius. Psicòlegs i infermeres són els que busquen suport amb més freqüència.

L'enquesta mostra que els professionals de la salut acumulen nivells de malestar físic i mental molt elevats i que aquesta situació es prolonga en el temps i no mostra indicis significatius de recuperació, assenyala la Fundació Galatea, que adverteix que les onades de la Covid-19 s'han succeït "sense donar temps, eines ni recursos als professionals per a la recuperació".

La fundació monitora l'estat de salut física i mental dels professionals des que va esclatar la pandèmia, ara fa dos anys. Segons la darrera enquesta, de la tardor del 2021, encara que en algun cas ha millorat lleument algun indicador, la majoria continuen empitjorant o es mantenen i en cap cas es recuperen els nivells anteriors a la pandèmia. A més, l'enquesta no inclou la sisena onada, amb altes incidències de casos i una gran saturació dels serveis sanitaris, sobretot l'atenció primària.

L'estudi es basa en enquestes realitzades a set col·lectius: metges, infermeres, odontòlegs, farmacèutics, psicòlegs, veterinaris i treballadores socials. En general, infermeres i treballadores socials, els dos col·lectius més feminitzats, juntament amb psicologia, són els grups que presenten pitjor estat de salut percebut. De fet, en tots els col·lectius, les dones tenen pitjors indicadors que els homes.

Un de cada tres sanitaris ha estat de baixa

Fins a la tardor del 2021, el 37% dels professionals havien estat de baixa en algun moment de la pandèmia, el 17% diagnosticats de Covid-19. Els més afectats han estat metges (40% de baixa i 20% diagnosticats) i infermeres (24% de baixa i 51% diagnosticades). El 32% dels professionals diagnosticats tenen algun tipus de seqüela de la Covid-19 —el 5,5% del total de professionals—, sobretot metges, infermeres i treballadores socials. Els problemes derivats són diversos, però els més freqüents són cansament, pèrdua de memòria, dolor muscular, caiguda de cabell, cefalees i dispnea.

Segons l'enquesta, el 49% dels metges, el 47% de les infermeres i el 42% dels farmacèutics treballen més de 40 hores setmanals, malgrat que el moment en què es va fer l'enquesta no coincidia amb cap onada ni pic de casos. El 60% dels professionals han patit un increment elevat de la càrrega de treball.

Un de cada cinc professionals s'ha plantejat deixar la professió, malgrat que majoritàriament afirmen que no ho faran. El 42% de les infermeres, el 35% dels metges i el 32% de les treballadores socials s'ho han plantejat. Avançar la jubilació és una possibilitat que tenen present un 30% de les infermeres; un 21,5% dels metges i un 20% de les treballadores socials.

Abans de la pandèmia, l'estat de salut mental era percebut com a regular o dolent pel 10% dels professionals; un percentatge que s'havia triplicat la tardor del 2021 (30,5%). Infermeres (40%), treballadores socials (36%) i metges (31%) són els col·lectius amb més càrrega psicològica i els que han tingut una evolució més negativa des de l'inici de la pandèmia.

Les infermeres, les més afectades per estrès posttraumàtic

La sensació de sentir-se cremat a la feina afecta el 36% dels professionals (39% el 2020), encapçalats per infermeres (43%) i per metges (38%). La darrera enquesta de Fundació Galatea planteja per primer cop les situacions d'estrès posttraumàtic i el resultat és que el 16% dels professionals manifesten que sovint actuen com si estiguessin revivint experiències estressants relacionades amb la pandèmia. Les més afectades són les infermeres (26%) i les treballadores socials (25%). Fins a un 42% dels professionals de la salut tenen algun risc de patir un trastorn mental.

Pel que fa al consum de tranquil·litzants o hipnòtics, augmenta des de l'inici de la pandèmia, amb el 30% dels professionals que en consumien la tardor de l'any passat. El consum ha augmentat en tots els col·lectius, encapçalats per infermeres (35%) i farmacèutics (33,5%). A l'inici de la pandèmia se situava en el 18%.

Percepció de poc reconeixement social i dels seus superiors

Els professionals expressen de manera generalitzada que no se senten reconeguts per la societat. Només se n'hi senten el 39% dels metges, el 33% de les infermeres, el 27% de les treballadores socials i el 23% dels veterinaris, per exemple.

Molts professionals tampoc se senten valorats pels gestors i directius, una percepció accentuada clarament els darrers mesos. Només el 28% de les infermeres i el 37% dels metges se senten reconeguts pels directius. Per contra, els professionals sí que se senten valorats pels companys i pels pacients.

Davant aquests resultats, el director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo, veu “imprescindible que el sistema comenci a donar senyals de canvi i que no trigui a fer-ho”. “El sistema sanitari ha de reconèixer els seus professionals i ha de demostrar amb accions i millores concretes que es preocupa per ells”, recalca Calvo.

Des de l'inici de la pandèmia, Fundació Galatea va posar en marxa un servei de suport psicològic telemàtic per als professionals de la salut. Fins al febrer, s'havien atès a través d'aquest servei més de 1.900 professionals de la salut de tot Catalunya i s'havien ofert més de 7.000 sessions. Aquest suport continua disponible, davant de l'increment de les necessitats i de la demanda, així com de la seva complexitat.