Ennatu Domingo: “La societat espanyola és molt assimiladora, costa mantenir la cultura d’origen”

La catalana nascuda a Etiòpia connecta experiència vital i teoria postcolonial al llibre ‘Fusta d’eucaliptus cremada’

‘Fusta d'eucaliptus cremada’ (Navona) és el primer llibre d'Ennatu Domingo, una catalana d'adopció nascuda a Etiòpia el 1996 que fa bandera de la seva “doble identitat” i que mira de trencar tòpics recurrents sobre el seu país d'origen. El seu llibre és un testimoni de la complexa construcció de la identitat per a persones que, com ella, encarnen el nomadisme. Alhora, el seu debut literari és un intent d'ajudar a entendre millor les causes de la pobresa a l'Etiòpia rural d'on prové, lluny d'apriorismes i com a reivindicació de la complexitat davant el “paternalisme” i el simplisme amb el qual occident mira sovint el continent africà.

Fusta d'eucaliptus cremada capbussa el lector en les vivències d'una nena de set anys a l'Etiòpia rural de principis dels anys 2000, abans de ser adoptada per una família catalana. El relat continua, ja com a adulta, quan la mateixa narradora es continua preguntant el perquè de les condicions de vida, especialment dures per les dones, d'aquesta població de la qual ella en va formar part quan era petita; a la vegada que analitza com es viu amb més d'una identitat i què significa perdre i recuperar la llengua de la infància. Un relat “fragmentari”, com admet la seva autora, que navega entre les memòries, l'autoficció i l'assaig.

El seu és el testimoni d'una africana de naixement que se sent catalana i europea de ple dret, i la identitat de la qual és indissociable de la noció de nomadisme. La seva vida ha sigut un viatge constant: de ben petita ja va haver de migrar amb la seva mare dins d'Etiòpia i, amb set anys, va ser adoptada per una família catalana i va viatjar a Barcelona. Anys després tornaria a marxar, ara a estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Kent (Canterbury) i més tard per cursar un màster en Conflicte Internacional i Seguretat a Brussel·les. Posteriorment, va treballar a Nairobi (Kenya) i en acabat es va incorporar al Departament d'Afers Exteriors del Parlament Europeu a Brussel·les. Actualment, és assistent de recerca del 'think tank' European Center for Development Policy Management (ECDPM), a la seu de Maastricht (Holanda).

Contra les visions “eurocèntriques”

La riquesa del testimoni de l'autora pot ajudar a desconstruir les visions paternalistes i eurocèntriques que, observa, encara imperen. Una de les seves preocupacions ha estat la de parlar amb propietat de les condicions de vida de la gent del món rural del seu país sense caure en la generalització sobre que Etiòpia és pobre. “No és veritat, és un país amb moltes contradiccions, hi ha classe mitjana que s'està desenvolupant, i alhora gent que no pot viure el seu dia a dia; són aquestes contradiccions les que vull explicar”, reflexiona i afegeix que Etiòpia s'està convertint en un gran hub digital.

En aquest sentit, fa analogia amb la situació que es viu avui a Europa amb la guerra a Ucraïna. “Ens sembla inconcebible que passi aquí, i, en canvi, allà pensem que l'única cosa que hi pot haver són conflictes. Els meus nebots em diuen: ‘No pots anar a Etiòpia, que et poden matar!’ I no és això...”, il·lustra amb amargor.

Reivindica la “doble identitat”

Domingo també fa pedagogia sobre la diversitat, sobre les identitats combinades i sobre la necessitat de mantenir-les totes. La jove autora observa que va arribar en una societat —l'espanyola— “molt assimilativa” i on “costa molt mantenir la cultura d'origen”, probablement per la poca diversitat, diu.

“Reajustant-les i redefinint-les” constantment, l'autora té clar que Catalunya i Etiòpia són “els punts que l'arrelen”, l'una per la família adoptiva, l'altra per la seva necessitat d'entendre el país. Un país, d'altra banda, que no ha deixat de visitar mai després d'haver marxat, en part gràcies als primers esforços de la família adoptiva catalana perquè hi tornés de visita al cap de pocs anys d'haver-ne marxat.

“Sempre he parlat de la meva doble identitat, i en faig promoció dins de la comunitat adoptada etíop (i les altres). És molt important que aquests nens les puguin compaginar. No hi hauria d'haver doble confrontació”, reclama.

Ennatu Domingo descriu el seu primer llibre com un “text migratori”, que porta el lector del passat al present, des de l'experiència individual fins a la col·lectiva, d'elements absolutament autobiogràfics fins a passatges ficcionats, i també amb contingut “teòric” sobre postcolonialisme i construcció d'identitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article