La meitat de les famílies sense llar a Barcelona són monomarentals

Un informe constata que un 40% de les famílies en exclusió residencial viuen sense cap ingrés i un 35% amb menys de 900 euros al mes

“No sabia on viure, què fer, ni on anar. Ho vaig passar molt malament. Hi ha moltes mares que estem en aquesta situació a Barcelona”, diu la Maria Elena Rodríguez, davant un auditori mut després d'escoltar el seu colpidor relat, durant la jornada 'Famílies i sensellarisme: realitat invisible', organitzada per la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) i la Universitat de Barcelona, i celebrada el passat divendres a la Farinera del Clot.

Aquesta dona boliviana treballava com a resident a casa d'un matrimoni de gent gran, a qui cuidava. Quan va comunicar als fills dels ancians que estava embarassada, la van fer fora sense contemplacions, i sense alternatives. Es va quedar al carrer, sense recursos i embarassada. Va buscar habitacions, però no l'acceptaven pel seu estat. Des de Serveis Socials se la va adreçar a diversos hostals. “Vaig passar uns mesos d'hostal en hostal, però només podia anar a la nit, durant el dia no es pot estar”, recorda. Després de parir, va aconseguir plaça durant un temps en un recurs per a mares amb nadons, on va poder estar prop d'un any. I de nou, la intempèrie. “Vaig llogar una habitació a un pis ocupat, però estava molt malament, no hi havia ni aigua ni llum, i estava tot molt brut. No podia deixar a terra al meu nadó”. Actualment, viu en una altra habitació llogada. “No estic bé, però no tinc alternativa: no tinc nòmina, ni contracte...”, lamenta.

Aquest relat exemplifica la realitat de moltes veïnes de Barcelona que estan en situació de sensellarisme. Concretament, gairebé la meitat de famílies de la ciutat que pateixen exclusió residencial, un 46% concretament, són mares soles amb fills a càrrec, tal com alerta l'informe ‘Recerca sobre famílies en situació de sensellarisme a Barcelona’, en el qual s'analitza la situació habitacional que viuen moltes famílies de la ciutat, i que ha estat elaborat per un equip investigador de la UB i la XAPSLL.

L'informe, —que ha estudiat la situació de 991 famílies amb càrregues familiars ateses per 12 entitats socials de Barcelona i serveis municipals— constata que un 40% de les famílies han manifestat viure sense cap ingrés, tres de cada quatre persones adultes no treballen i un 35%, malgrat tenir feina, sobreviuen amb menys de 900 euros al mes. Aquesta precarietat laboral, segons apunten les responsables de l’informe, té una relació directa amb la precarietat habitacional, ja que en el 40% dels casos, les despeses derivades de l'habitatge són assumides per una entitat, servei municipal o empresa proveïdora. En els casos més greus, la situació els ha abocat a la mendicitat o a realitzar activitats al marge de la llei. D'altra banda, la majoria de famílies de la mostra tenen origen extracomunitari i entre els seus membres més del 40% es trobaven en situació irregular.

“Detectem que hi ha un sensellarisme encobert, perquè moltes famílies viuen en habitacions informals, habitatge precari o infrahabitatge, per la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne”, apunta Maria Virgínia Matulič, professora de la UB i una de les autores de l'informe. “És una realitat invisibilitzada, hi ha poques dades, però sí que veiem que les xifres de persones sense llar van augment”. Concretament, l'últim recompte de la XAPSLL va determinar que hi havia 895 persones dormint al carrer a Barcelona, i 3.045 dormint en allotjaments i equipaments municipals o entitats.

L'impacte del sensellarisme en els infants

“La majoria de les famílies es troben en situació de relloguer, i es veuen obligades a viure en una habitació, amb infants a càrrec”, explica Adela Boixadós, una altra de les investigadores de l'informe. Aquesta situació, van apuntar durant la jornada de presentació de l'informe, “té un impacte directe en la família, però sobretot en els infants, ja que no tenen un lloc on fer els deures o gaudir d'un moment de lleure o intimitat”. Tot i que la majoria de famílies viuen en llars adequades, una de cada deu viuen en llocs que no cobreixen les condicions mínimes d'habitabilitat (79,4%), amuntegades (26,8%), o un espai en males condicions, com poden ser humitats o desperfectes (20,6%). No és el comú, però en una de cada deu famílies es detecten problemes d'atenció a la infància, i també hi ha situacions de violència masclista en un 6% de les famílies.

Així ho va constatar la Patrícia Machado. La noia, que ara té 27 anys, ha passat part de la seva infància vivint en una caravana en diversos solars de Barcelona i els seus voltants. Durant un temps la seva família va aconseguir un habitatge social, però en voler emancipar-se, ha estat impossible aconseguir un pis, i ara torna a viure en una caravana en un solar. “Tinc llum, aigua i dutxa...Així i tot és molt dur, però no tinc ni feina ni contracte per poder llogar un pis”, diu, destacant que la seva situació l'aboca a patir “molta inseguretat”, perquè sovint els fan fora de les naus o solars on instal·len la caravana. “Si ens desallotgen només ens ofereixen una solució per a tres dies. I després què? No ens donen cap oportunitat”. Sobretot recorda amb tristesa els anys d'infància: “No tenia els mateixos drets que els meus companys de classe. No podia convidar-los a venir a casa, i no els deia quina era la meva llar. Em sentia molt inferior a ells”, rememora.

El Nuno Miguel Dos Santos també va compartir la seva experiència durant la jornada. Ell i la seva família, amb dos fills menors d'edat, viu des de fa 26 anys a Barcelona en solars i naus abandonades, i també en pisos ocupats. “No és un lloc digne, però és l'única forma de viure que tinc”, sentencia l'home, que es dedica a la venda de cartró. “És impactant quan ve la policia i has de marxar. Els meus fills em pregunten: 'On anem?'. No ho sé, els hi dic. Buscarem una altra nau”.

Les entitats que conformen la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar denuncien que en un entorn on les polítiques d'habitatge «estan enfocades a fomentar el mercat privat i on l'habitatge social és molt minoritari», les persones que treballen en l'economia submergida, o les persones immigrants no regularitzades pateixen sistemàticament d'exclusió residencial. “És necessària una nova resposta política i d'intervenció social”, han reclamat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article