El Servei d'Atenció i Denúncia davant de situacions de Violència Institucional (Saidavi) del centre de defensa dels drets humans Irídia va atendre durant el 2021 un total de 62 casos de violència institucional i va assumir la defensa jurídica de vuit d'aquests casos. D'aquests 62 casos, nou van ser per part de vigilants de seguretat privada, fets que s'han agreujat el 2021, segons Irídia, que ha volgut destacar certa impunitat d'aquest col·lectiu, que el 2016 comptava amb més de 12.500 efectius a Catalunya. Així, denuncien cops, insults, vexacions i fins i tot detencions il·legals per part d'aquests vigilants, que també han mostrat actituds racistes, arbitràries i violentes. El Saidavi ha presentat aquest dijous el seu informe anual.
Dels nou casos contra vigilants de seguretat privada, tres van ser en estacions de Renfe i tres al metro. En dos casos l'afectat era menor d'edat, en cinc casos hi ha algun element de racisme i, en un altre, discriminació per discapacitat. En tres dels casos hi podria haver un cas de detenció il·legal, i en quatre les lesions físiques i psíquiques van ser greus. Per això, el Saidavi demana més supervisió i sancions contra els agents privats que s'excedeixen en les seves funcions i que no tinguin presumpció de veracitat davant de la policia. El 2020 es van obrir 66 expedients, però no se'n sap ni el motiu ni el resultat final.
El cas de la Fatima és paradigmàtic. D'origen migrant, la Fatima B. va anar el juny del 2021 a una botiga de roba del centre comercial Glòries, a Barcelona, per canviar un pantaló que no li anava bé. Portava el tiquet de compra, però una treballadora va avisar un guàrdia de seguretat per dir-li que la clienta havia intentat robar la peça de roba. Un dels vigilants la va començar a increpar i a vexar-la pel seu origen, dient-li que les persones migrades “venen a robar”, i li va ordenar que marxés. La Fatima s'hi va negar i va demanar la presència dels Mossos d'Esquadra pel tracte vexatori rebut.
Dels nou casos contra agents de seguretat privada gestionats el 2021 per Irídia, tres van ser en estacions de Renfe i tres al metro
Va estar esperant la policia durant mitja hora, i mentrestant els vigilants la van amenaçar dient que era millor que marxés o li passaria una cosa pitjor, que trucarien a la policia i dirien que era ella qui insultava. Li van impedir gravar amb el seu telèfon mòbil. Com que la policia no arribava, la clienta va marxar, però els vigilants la van seguir pel centre comercial, la van agafar per la força, la van escorcollar i li van apujar la samarreta més amunt dels pits davant de la resta de clients. La van traslladar a la força a una sala de control del centre comercial, on la van tenir tancada més d'una hora.
Va poder trucar un amic, que va avisar la policia. No obstant això, els Mossos d'Esquadra també la van tenir tancada a la sala mentre feien comprovacions, no li van agafar la denúncia que volia interposar i no li van dir el número d'identificació dels vigilants de seguretat.
L'endemà va presentar denúncia, però el jutjat va tramitar el cas com un delicte lleu de lesions i furt contra la Fatima i un altre lleu de lesions, amenaces i coaccions contra un dels vigilants. Irídia va recórrer a l'Audiència, que va arxivar la causa contra la Fatima i va ordenar instruir la causa contra els dos vigilants per delictes de lesions, detenció il·legal i coaccions, entre altres.
La Fatima ha explicat aquest dijous que va sentir “por” i que ha explicat el seu cas perquè no vol que li torni a passar a ningú més, sobretot pel que fa a les seqüeles psicològiques que pateix des d'aleshores, i per les quals s'ha de medicar. Així, ha dit que es va sentir sorpresa pel tracte rebut i creu que “no hi ha dret” a ser víctima del racisme dels vigilants privats.
Racisme en el 34% dels casos
De tots els casos atesos per Irídia el 2021, un és per tortures durant el franquisme, dos per fets durant manifestacions, quatre a l'espai públic i un a la presó. Dels 56 casos que no defensarà jurídicament de forma directa, el Saidavi ha fet 264 actuacions d'assessorament i seguiment jurídic, i 64 intervencions psicosocials. De les 62 víctimes de violència institucional, 24 eren dones, 34 homes i dues eren persones no binàries. Sis de les víctimes eren menors d'edat, 19 eren joves de fins a 34 anys i 12 tenien fins a 64 anys. En dos dels casos s'ha fet assessoraments a col·lectius.
Dels 62 casos atesos, en quatre els fets van succeir al domicili de la víctima, 27 en manifestacions, 23 a l'espai públic, quatre en presons i un a una comissaria. Dos dels casos són de violència contra periodistes.
En el 34% dels casos que gestiona Irídia hi ha un component de racisme
Amb els vuit nous casos que defensa Irídia, ja són 68 assumptes des del 2016. Del total, 56 encara estan oberts i 12 s'han tancat al llarg del 2021. D'aquests, 28 van passar en manifestacions, vuit van passar a la presó, sis al CIE, dos en comissaries policials, nou a l'espai públic i un en un desallotjament. Dels 56 casos que encara estan oberts, 19 són per actuacions dels Mossos d'Esquadra, 21 de la Policia Nacional, quatre de policies locals, vuit de funcionaris de presons i tres de vigilants privats. En 19 casos, el 34%, hi ha un component de racisme, segons el Saidavi, i un 30% de les víctimes són dones.
De tots els investigats, 83 són policies nacionals, 23 mossos d'esquadra, cinc policies locals, vuit funcionaris de presons i cinc vigilants de seguretat privada.
L'advocada Mireia Salazar ha criticat que habitualment els cossos de seguretat no investiguen d'ofici les denúncies contra els seus membres i tampoc col·laboren en la investigació judicial. Igualment, ha criticat el paper de la fiscalia, habitualment "inexistent" o fins i tot "defensant" els agents investigats. La codirectora d'Irídia, Anaïs Franquesa ha lamentat "la doble vara de mesurar" del ministeri fiscal a l'hora d'investigar els policies o els manifestants jutjats per aldarulls.
El Saidavi explica que les conseqüències d'un cas de violència policial són moltes i variades per a la víctima: dany a la dignitat, inseguretat a l'espai públic, aïllament social o por, entre altres. També es veuen afectades pel procediment judicial i la falta de reconeixement de la violència institucional per part de les administracions.
Laura Medina ha reiterat les queixes del Saidavi contra les actuacions d'ordre públic dels antiavalots, la impossibilitat de seguir la traçabilitat dels projectils de foam, l'incompliment de les recomanacions del fabricant dels projectils per part dels Mossos, la vulneració de la llibertat de premsa cap als periodistes i les irregularitats al CIE i a les presons.
Bones pràctiques i recomanacions
Per altra banda, Franquesa ha elogiat que la Policia Nacional gravi totes les seves actuacions amb pistola elèctrica i que el Parlament tingui en marxa dues comissions sobre ordre públic i racisme institucional. Alhora, però, ha tornat a demanar que es creï un organisme independent de control de l'actuació policial, una oficina especialitzada d'atenció a víctimes de violència institucional i un torn d'advocats d'ofici especialitzats en la matèria. Igualment, Irídia vol que es prohibeixin tant el foam com les boles de goma a tot l'estat. De fet, demana que abans d'adquirir noves armes per part de la policia, es faci una avaluació externa prèvia.
També ha proposat que es limitin les descàrregues de les pistoles elèctriques, que s'identifiquin millor els agents antiavalots, que es col·loquin més càmeres a les comissaries i que es pugui accedir als expedients d'afers interns dels cossos policials. Igualment, volen que es tanqui el CIE, però que mentrestant la Generalitat n'assumeixi les competències en matèria de salut.
Franquesa ha criticat durament el fet que s'hagi canviat el protocol de contencions a les presons catalanes, que fa menys d'un any que està en vigor, i ha demanat que les forces polítiques obliguin a respectar les resolucions del Parlament sobre aquesta qüestió, debatuda de fa temps entre entitats i partits.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari