Entitats critiquen l’ús “geoestratègic” que Europa fa de les refugiades ucraïneses

Redacció

La Unió Europea està fent un ús geoestratègic de la gestió de les persones refugiades d'Ucraïna per utilitzar-ho contra Rússia. Així ho ha denunciat Gemma Pinyol-Jiménez, directora de l'entitat especialitzada en migracions i afers internacionals, Instrategies, durant el 79è Fòrum Social Pere Tarrés, l'espai de debat de la Fundació Pere Tarrés, que en aquesta darrera edició s'ha centrat a analitzar les polítiques migratòries i el seu impacte en els drets de les persones.

“Em costa d’entendre perquè els instruments que Europa ha aplicat per acollir les persones refugiades de la guerra d’Ucraïna no s’han posat en marxa en altres moments”, ha criticat Pinyol-Jiménez, qui ha conversat juntament amb el director de la Delegació Diocesana de Migracions a Nador (Marroc), Àlvar Sánchez. Tots dos ponents han estat d’acord en el fet que la “instrumentalització de les persones refugiades no és nova” i han posat com a exemple el recent canvi de postura del Govern espanyol sobre l’autonomia del territori del Sàhara Occidental.

Tot i que la invasió russa d’Ucraïna és d’una extrema gravetat i ha provocat la fugida del país de més de dos milions de persones en tan sols un mes, Pinyol-Jiménez ha contraposat la ràpida acollida i regularització d’aquestes persones per part dels governs europeus amb el tracte que han rebut les persones provinents de la frontera sud d’Europa, com per exemple les refugiades de la guerra de Síria del 2015, que “encara malviuen en camps de refugiats a Grècia”. Un fet que, segons l’experta, “normalitza la discriminació i la desigualtat”.

No obstant això, els ponents han destacat que el que s’hauria de fer és aplicar en tots els casos les mateixes mesures que s’han pres ara per als refugiats provinents d’Ucraïna. Sánchez ha lamentat que a la Unió Europea s’ha construït un imaginar que no és real i que deshumanitza les persones migrades, per justificar la vulneració del dret d’asil que acaba portant a milers de persones que fugen de conflictes bèl·lics cap a la mort, com ho demostren les més de 4.000 víctimes en naufragis al Mediterrani que hi va haver el 2021.

“La manera com els estats gestionen la immigració fa una foto de la societat que volem ser, i ara mateix aquesta foto no sembla molt receptiva a l’acollida, sinó precisament a la criminalització de les persones més vulnerables”, ha subratllat Pinyol-Jiménez, qui a més ha deixat clar que per garantir realment el dret a l’asil i a migrar cal canviar el món i les relacions internacionals tal com les coneixem avui en dia.