Identifiquen els mecanismes neuronals responsables dels antulls durant l’embaràs

Redacció

Qui més qui menys, tothom ha experimentat alguna vegada el desig sobtat i incontrolable de menjar un aliment determinat. Aquests impulsos, coneguts com antulls, són molt comuns, sobretot durant l’embaràs. En aquesta etapa l’organisme matern experimenta una sèrie de canvis fisiològics i de comportament per crear un entorn favorable pel desenvolupament de l’embrió.

No obstant això, el consum freqüent d’aliments saborosos i calòrics, derivat dels antulls, contribueix a l’augment de pes i a l’obesitat gestacionals, fet que pot comportar conseqüències negatives per la salut del nadó.

“Existeixen molts mites i creences populars al voltant dels antulls, encara que els mecanismes neuronals responsables de la seva aparició són poc coneguts”, explica Marc Claret, cap del grup IDIBAPS Control neuronal del metabolisme i professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. Claret lidera, junt amb Roberta Haddad-Tóvolli, investigadora del seu grup, un estudi publicat a la revista Nature Metabolism que aporta noves evidències sobre les alteracions de l’activitat neuronal que donen lloc als antulls. L’estudi s’ha fet en femelles de ratolí.

Segons els resultats de la investigació, durant l’embaràs, el cervell de les femelles de ratolí experimenta canvis en les connexions funcionals dels circuits de recompensa, així com dels centres gustatius i sensoriomotors. A més, igual que les dones embarassades, les femelles de ratolí són més sensibles als dolços i desenvolupen conductes d’ingesta compulsiva d’aliments calòrics. “L’alteració d’aquestes estructures ens va dur a explorar la via mesolímbica, una de les rutes de transmissió de senyals de les neurones dopaminèrgiques. La dopamina és un neurotransmissor clau en els comportaments de motivació o desig”, comenta Claret.

Els investigadors varen observar que els nivells de dopamina, així com l’activitat del seu receptor D2R augmentaven al nucli accumbens, una regió cerebral implicada en el circuit de recompensa. “Aquesta troballa suggereix que l’embaràs indueix una reorganizació completa dels circuits neuronals mesolímbics, a través de les neurones DR2”, assenyala Haddad-Tóvolli. “Així mateix, aquestes cèl·lules neuronals, i la seva alteració, també serien les responsables de l’aparició dels antulls, ja que l’ansietat pel menjar, típica de l’embaràs, va desaparèixer després de bloquejar-ne l’activitat”.

Finalment, Claret, Haddad-Tóvolli i el seu equip varen demostrar que els antulls persistents tenen conseqüències per a la descendència. En concret, n’afecten el metabolisme, així comi el desenvolupament dels circuits neuronals que regulen la ingesta d’aliments, fet que comporta un augment del pes corporal, l’ansietat i els trastorns alimentaris. “Aquests resultats són sorprenents, ja que la majoria d’estudis se centren a analitzar com els hàbits permanents de la mare, com ara l’obesitat, la desnutrició o l’estrès crònic, afecten la salut del nadó. No obstant això, el nostre treball indica que per augmentar la vulnerabilitat psicològica i metabòlica de la descendència, n’hi ha prou amb conductes curtes, però recurrents com els antulls”, conclou Claret.

Les conclusions de l’estudi podrien contribuir a millorar les guies clíniques nutricionals per a embarassades, a fi d’assegurar una adequada nutrició prenatal i prevenir l’aparició de malalties.