Com prevenir i respondre l’assetjament masclista a l’entorn laboral?

Redacció

L’assetjament masclista a l’entorn laboral constitueix una greu vulneració dels drets fonamentals i atempta contra el dret a la llibertat, la igualtat, la intimitat, la dignitat, la no-discriminació per raó de sexe, la seguretat, la salut i la integritat física i moral, i la normativa actual estableix el deure de les empreses i organitzacions de desenvolupar eines específiques de prevenció i resolució de casos d’assetjament. La Fundació Surt publica una guia amb eines per abordar aquesta problemàtica.

La guia, fruit del projecte europeu Teamwork i feta en col·laboració amb l’advocada Joana Badia, atén les diverses formes d’assetjament en l’àmbit laboral que resulten de l’estructura patriarcal: l’assetjament per raó de sexe, l’assetjament sexual, la discriminació per raó d’embaràs o maternitat i l’assetjament per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

“En ocasions no resulta fàcil aplicar les eines desenvolupades d’una forma eficaç i justa, posant al centre els drets i necessitats de les víctimes d’assetjament i aquesta guia sorgeix de la necessitat de facilitar eines pràctiques a professionals d’empreses i organitzacions que volen dedicar esforços a millorar internament les formes de prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament”, explica Alba Elvira, coordinadora de projectes de recerca de Surt.

La guia “Claus per a un abordatge feminista de l’assetjament masclista a l’àmbit laboral” inclou un marc conceptual sobre les violències masclistes en l’àmbit laboral i sobre els diferents àmbits en què cal posar esforços com a organització: la prevenció, la detecció, la resolució, la reparació i el seguiment i l’avaluació i incorpora una apartat on es resumeixen alguns aspectes fonamentals a tenir en compte en la implementació dels protocols contra l’assetjament masclista en l’àmbit laboral.

Un projecte internacional

Teamwork és una iniciativa dirigida a enfortir la lluita contra l’assetjament sexual a la feina a Grècia, Bulgària, Catalunya i Itàlia. A més de la guia, dins d'aquest projecte europeu, coordinat per Surt a Catalunya, ha desenvolupat accions per promoure la sensibilització i aportar eines al personal de recursos humans i als càrrecs directius per tal d’adoptar mesures per detectar, prevenir i abordar l’assetjament sexual, així com per protegir les víctimes.

Si bé es recull que cada vegada més empreses disposen d’algun tipus de política per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual, és encara significatiu el nombre d’empreses que no en té cap. “L’existència de canals específics per a les denúncies o queixes, la designació d’una persona o departament especialitzat que s’encarregui de dur a terme els procediments i l’obertura de processos d’investigació formals i imparcials es proposen com la millor fórmula per a la resolució de casos”, detalla Elvira.

Un dels resultats més clars de la recerca desenvolupada és el “gran desconeixement” que les persones treballadores tenen de les mesures que es prenen a la seva pròpia empresa o organització davant l’assetjament sexual. Només una de cada sis persones de la plantilla enquestades afirma conèixer amb seguretat les vies que tenen les víctimes per a demanar protecció.

“Es demostra la necessitat i l’interès per a la formació i la sensibilització, tant entre els càrrecs de comandament com entre el personal, però només són una minoria les empreses representades que ofereixen formacions específiques a la seva plantilla de forma periòdica. I tampoc es constata que, en general, es duguin a terme”, explica Elvira.