És l’autisme un trastorn genètic?

Els estudis de bessons demostren que el secret per entendre el TEA es troba principalment al genoma


Un de cada cent nadons pateix un Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), la majoria homes. Això complica força les seves vides, atès que els nens amb TEA presenten dificultats per comunicar-se i relacionar-se, a més de mostrar conductes repetitives i interessos restringits.

Però, quines són les causes de l'autisme? Pesen més els factors ambientals o els genètics en aquests trastorns del neurodesenvolupament? Gràcies als estudis de bessons sabem que el secret per entendre el TEA es troba principalment al genoma.

El genoma, el nostre manual d'instruccions

El genoma humà és un manual d'instruccions que conté informació sobre les nostres característiques físiques i alguns aspectes del nostre caràcter. Però al genoma també hi ha la informació necessària per afrontar un dels grans reptes científics actuals: desvelar les causes genètiques de milers de trastorns i malalties.

Gràcies al Projecte Genoma Humà avui coneixem la seqüència completa del nostre genoma. Aquesta seqüència està formada per més de 3.000 milions de nucleòtids o "lletres" que contenen uns 27.000 gens. Cada gen té assignada una funció específica al nostre organisme.

També sabem que cadascun de nosaltres compartim amb qualsevol altra persona del planeta un 99,9% del genoma. Per tant, és al minúscul percentatge restant on hem de buscar les causes genètiques del que ens fa diferents, a la salut i a la malaltia.

Desxifrant el paisatge genètic del TEA

En els trastorns de l'Espectre Autista hi ha una heterogeneïtat clínica enorme, tant pel que fa als símptomes com en la severitat d'aquests. A més dels símptomes principals, els nens amb TEA presenten sovint altres trastorns, com depressió o ansietat, que anomenem comorbiditats. I és tan important entendre les causes del TEA com les de les seves comorbiditats. Moltes no són presents d'entrada, sinó que apareixen més endavant. Preveure la possible evolució de la patologia ens pot ajudar a anticipar actuacions terapèutiques.

Gràcies als estudis de bessons sabem que el secret per entendre el TEA es troba principalment al genoma. Si un nen o una nena amb TEA té un bessó idèntic, les probabilitats que aquest també pateixi el trastorn són aproximadament del 80%. Això demostra que el TEA és un dels trastorns del cervell amb més càrrega genètica. I l’ambient? Alguns factors externs també poden tenir un paper rellevant, però l'evidència científica indica clarament que la genètica és el factor principal.

Una fracció molt petita dels casos de TEA deriven de mutacions en un sol gen, igual que diverses malalties en què l'autisme és una de les característiques, com ara la síndrome del cromosoma X fràgil o la síndrome de Rett. Tanmateix, en general, podem dir que el TEA presenta una arquitectura genètica complexa, amb desenes o centenars de gens implicats a cada pacient.

Alteracions a l'ADN i gens implicats

Les alteracions que trobem als gens responsables del TEA poden prendre diferents formes. De vegades es tracta de variacions d'una única lletra i altres vegades està alterat el nombre de còpies d'un segment d'ADN o es produeixen insercions o delecions que poden afectar un o més gens.

Aquestes mutacions poden ser considerades rares quan són presents en menys de l'1% de la població, però també poden ser comunes (reben llavors el nom de polimorfismes). Les variants genètiques rares tendeixen a tenir un impacte més gran, mentre que les més freqüents tenen efectes subtils. Així i tot, si s'ajunten moltes d'aquestes variants comunes, també poden contribuir decisivament al TEA.

Qui transmet aquestes alteracions als fills? Els canvis genètics poden ser presents a la mare o al pare, i ser transmesos per qualsevol d'ells o per tots dos. No obstant això, de vegades, algunes mutacions rares apareixen per primer cop durant la formació de l'òvul o, amb més freqüència, de l'espermatozoide.

I quines funcions tenen els gens relacionats amb l'autisme? Què fan quan no estan mutats? Alguns juguen un paper important en la regulació de l'activitat d'altres gens o en la comunicació entre les neurones. Un exemple és el gen SHANK3, responsable de la fabricació d'una proteïna que té un paper crucial en el funcionament de les connexions entre neurones, les sinapsis. Un altre gen, SCN2A, està implicat en la propagació de l'impuls nerviós.

La genètica com a eina diagnòstica i terapèutica

Actualment, el diagnòstic clínic del TEA es basa principalment en l'observació del comportament i el desenvolupament del nen. La manca de marcadors biològics a la pràctica clínica és, en part, un reflex de la complexa arquitectura genètica d'aquest trastorn.

D'altra banda, els únics fàrmacs aprovats per la FDA (l'agència d'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units, per les seves sigles en anglès) s'utilitzen per a algunes de les comorbiditats associades al TEA, així i tot, no hi ha medicaments d'eficàcia provada per als símptomes específics del trastorn, com ara els problemes d'interacció social.

Els estudis genètics estan contribuint decisivament al coneixement de les bases biològiques del TEA, però encara queda un tros perquè aquests avenços es puguin traslladar a la pràctica clínica. Esperem que la genètica pugui, en un futur pròxim, oferir eines per a la detecció precoç i el diagnòstic d'aquest trastorn i facilitar també el desenvolupament de noves teràpies.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'orginal aquí).

The Conversation

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article