Així afecta la nostra salut mental la proximitat i crueltat de la guerra

La invasió d’Ucraïna pot augmentar l’ansietat, la dificultat de concentració i l’insomni

Una de cada cinc persones en zones de conflicte tindrà algun tipus de trastorn mental causat per la guerra. És la conclusió d'un estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) publicat a The Lancet, segons el qual més de vuit milions de persones residents a Ucraïna tindran problemes de salut mental. Però, què passa a l’Estat espanyol? Aquest conflicte pot tenir conseqüències en l'àmbit emocional també en la nostra societat?

La resposta dels experts és que sí. “És probable que tinguem sensació de nerviosisme, agitació, impotència, feblesa, cansament, dificultats per concentrar-nos, sensació de perill, augment del ritme cardíac, hiperventilació, sudoració, insomni de conciliació, dificultats per pensar amb claredat i per controlar les preocupacions, símptomes gastrointestinals o necessitat d'exposar-nos a altres situacions que generin ansietat”, assenyala Enric Soler Labajos, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. L'expert afegeix que és molt probable que les persones que ja presenten factors de risc en salut mental tinguin patologies mentals greus.

La raó és que fins ara havíem tingut notícies de guerres que ens quedaven lluny, tant en el sentit literal —per la zona geogràfica on tenien lloc— com per les diferències culturals de les víctimes respecte a nosaltres. No obstant això, com explica Soler Labajos, és la primera vegada que ens identifiquem amb les víctimes no solament per la proximitat física d'Ucraïna, sinó també perquè som cada vegada més conscients que formem part d'un sistema polític i econòmic que és un entramat de connexions molt complex, de manera que el que passa en un país repercuteix en els altres. “Ens sentim amenaçats perquè hem pogut veure, a través dels mitjans de comunicació, testimonis que acrediten que podem anar a dormir en pau i despertar enmig d'una guerra on tot s'hi val”, afirma el professor.

La proximitat de l'amenaça

Aquesta amenaça és la que, en l'àmbit emocional, es tradueix en un augment exponencial de l'ansietat. “L'ansietat equival al quocient de la percepció de l'amenaça dividit entre la percepció dels recursos per fer-hi front. Per això, com més alta és l'amenaça i més petit és el recurs, més greu és l'ansietat”, assenyala Soler Labajos. D'aquesta manera, si l'amenaça consisteix en el fet que un dirigent pugui matar a tort i a dret i percebem que no podem fer res per evitar-ho, l'ansietat serà extrema, cosa que provocarà sensació de pèrdua de control, crisis de pànic o bloqueig. No obstant això, si percebem que tenim recursos per pal·liar aquesta amenaça, l'ansietat serà més lleu. “En qualsevol cas, l'ansietat causada pel fet d'identificar-nos amb les víctimes no desapareixerà”, indica.

De fet, poder fer alguna cosa per pal·liar la barbàrie és una de les maneres d'atenuar l'ansietat i de satisfer, alhora, les nostres necessitats altruistes. És el cas de l'acolliment o l'ajuda a refugiats, per exemple. “És una de les poques oportunitats en què podem connectar directament amb les persones que reben la nostra ajuda. Per tant, podrem rebre un retorn directe de la nostra conducta altruista. No obstant això, és important que qualsevol mena d'ajuda que prestem sigui canalitzada per organismes oficials o organitzacions humanitàries”, indica Enric Soler Labajos.

Malgrat tot, l'acolliment o l'ajuda a refugiats no és l'única reacció que el conflicte provoca en la nostra societat. “L'ésser humà és de tot menys coherent: té les seves pròpies contradiccions. Volem salvar els altres, però moltes vegades ho volem fer per salvar-nos a nosaltres mateixos”, assenyala José Ramón Ubieto, psicoanalista i també professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. “Aquest altruisme espontani ja el vam viure durant la pandèmia: alhora que aplaudíem els sanitaris, volíem tenir totes les garanties personals (menjar, cures, assistència, mobilitat i vacunes) per salvar-nos individualment”, indica, en referència a l'acaparament d'oli de gira-sol que va fer que aquest producte s'esgotés en alguns supermercats quan es va saber que Ucraïna n'era un dels productors principals. Segons Soler Labajos, aquesta reacció també està relacionada amb un intent de calmar l'ansietat. “No és egoisme en si. Entenc l'acaparament com una manera d'atenuar l'ansietat, com una manera de fer alguna cosa per passar-ho menys malament”, assenyala.

L'efecte en nens i adolescents

El sentiment d'amenaça i angoixa per la realitat que es viu a Ucraïna és comú entre un alt percentatge d'adults. Però, què passa amb els nens? Com viuen aquesta situació? José Ramón Ubieto ho explica amb un exemple: una mare demana al seu fill de sis anys que tingui cura de la seva germana de tres en una festa d'aniversari perquè no es faci mal. La resposta del nen és una pregunta preocupada: “Mama, anem a Ucraïna?”. “Aquest petit exemple ens dona una pista de com una qüestió global, present cada dia als mitjans, amb implicacions diverses i que posa en joc la mort i la destrucció, no passa mai desapercebuda entre els infants. Als nens els afecta amb por, en funció del que capten als pares, ja que són una placa sensible”, indica.

Tampoc no passa desapercebuda entre els adolescents. De fet, els afecta més a partir de les comunitats virtuals (TikTok o Instagram) i d'amics a les quals pertanyen, en què aquestes qüestions també apareixen. “Els mateixos adolescents ucraïnesos han fet servir aquestes xarxes socials per parlar de la guerra i combatre així les pors i els temors. En aquesta guerra s'ha fet evident que les xarxes socials ja són una arma bèl·lica més i que formen part de la propaganda del conflicte. La mateixa Casa Blanca va reunir trenta estrelles de TikTok per donar-los claus sobre el que passa en territori ucraïnès des de la invasió russa amb la finalitat de frenar la propaganda del Kremlin i aconsellar els joves sobre un bon consum de la informació”, recorda José Ramón Ubieto, autor d'El mundo pos-COVID. Entre la presencia y lo virtual.

L'efecte en els adolescents dependrà del moment en què es trobin i de les diferències individuals. En opinió d'Enric Soler Labajos, “sentiran rebuig cap al món dels adults, o bé engegaran mecanismes evitatius i es tancaran en ells mateixos o entre iguals, en un intent d'evitar connectar amb el sofriment que els adults experimenten després de dos esdeveniments tan greus com una pandèmia i una guerra, que ens han canviat la vida i ens la canviaran per sempre”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article