EL CCCB descobreix Francesc Tosquelles, el psiquiatra que volia curar les institucions

El metge de Reus exiliat a França va vincular l’exercici clínic amb la cultura i la política

El CCCB inaugura aquest cap de setmana una exposició per descobrir la figura del psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles (1912-1994) i la seva pràctica mèdica revolucionària.

Es tracta d'una mostra coproduïda amb el Museu Reina Sofía que conjuga la documentació sobre la labor del metge per transformar i obrir les institucions psiquiàtriques, i una parcel·la artística, que lliga amb el seu interès per vincular l'exercici clínic amb la cultura (i la política). Més que guarir les persones amb malalties mentals, Tosquelles creia que calia curar les institucions que les acollien. Exiliat a França des del 1939, el psiquiatre va convertir la clínica de Saint-Alban en un model d'inspiració per les seves pràctiques terapèutiques d'avantguarda.

‘Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat’ és la primera gran exposició que es dedica a aquest psiquiatre gairebé desconegut a Catalunya, però amb força més predicament a França. Prova d'això, és que la mostra ha despertat l'interès no només del CCCB i del Reina Sofía, que la coprodueixen, sinó també del museu de Tolosa Les Abattoirs i de l'American Folk Art Museum de Nova York. La mostra visitarà els quatre equipaments, en versions adaptades.

Els comissaris Carles Guerra i Joana Masó, rescaten la figura d'aquest psiquiatre català format en l'experiència política i cultural de la Mancomunitat i la República, que va ser el psiquiatre de capçalera al front republicà durant la Guerra Civil i que ja aleshores vinculava l'exercici clínic amb la cultura i la política, en la línia d'humanitzar les teràpies i la vida dels pacients.

Refugi per a pacients, artistes, pagesos, monges i infermeres

Tosquelles es va exiliar a França i va ser en aquest país on va poder desenvolupar les seves tesis. Concretament, al centre de Saint-Alban, que es va convertir en un refugi per a artistes d'avantguarda que convivien amb interns, pagesos, monges, metges i infermeres, prova de la obertura que el metge volia en aquestes institucions.

Va plantejar una autèntica “revolució” a les institucions hospitalàries heretades del segle XIX, sosté la crítica literària i comissària Joana Masó. Per començar, va canviar el punt de vista: qui s'havia de curar eren uns centres que estaven “malalts” des del punt de vista de l'atenció als interns. Per això, va treballar per formar millor els professionals, que esdevenen alhora guaridors i pacients en unes teràpies col·lectives per fer avançar els centres.

El metge va introduir l'experimentació amb el teatre, el cinema i l'escriptura, com a eina terapèutica fonamental per als interns. Des d'aquesta base, el comissariat de l'exposició proposa un diàleg entre una sèrie de materials documentals (molts, inèdits) i una important selecció de peces d'art que inclouen obres d'autors d'avantguarda surrealista com un llibre de Paul Éluard il·lustrat per Gérard Vulliamy, el llibre de Tristan Tzara il·lustrat per Joan Miró, o l'obra de Brassaï i Antonin Artaud, entre altres.

El recorregut històric el complementen una sèrie de creacions contemporànies produïdes o no per a l'ocasió, com una pel·lícula experimental prèvia de Mireia Sallarés, o les peces de Roger Bernat, Angela Melitopoulos o Perejaume, que convida el vistitant a caminar descalç sobre un terra fet de suro d'alzina.

El títol de la mostra, ‘Com una màquina de cosir en un camp de blat’ remet a una frase de Lautréamont que va inspirar els surrealistes per defensar l'atzar de la bellesa. Tosquelles va canviar-ne alguns elements per evocar la memòria d'unes primeres temptatives de la Mancomunitat i la República per organitzar curs terapèutiques de pacients en estreta relació amb els municipis, el camp i el treball manual.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article