Viure en una llar vulnerable augmenta en un 50% la possibilitat de patir obesitat infantil

Redacció

Els principals determinants de l'obesitat i el sobrepès en la infància són la qualitat de la seva alimentació, l'activitat física que realitzen o el nombre d'hores que passen dormint o davant d'una pantalla, a més de factors ambientals, culturals i biològics.

Però, com demostra el nou informe de Save the Children ‘Adéu a la dieta mediterrània: nutrició i hàbits saludables de la infància a Catalunya’ és sobretot el nivell socioeconòmic el que determina la salut nutricional dels infants, així com els seus hàbits saludables.

L’informe, que pretén radiografiar l’impacte que la crisi de la Covid-19 ha provocat en la nutrició i la salut dels infants catalans, vol també destacar els factors claus per patir obesitat i excés entre infants i joves, i també planteja com afecta la inflació en la nutrició dels nens i nenes més vulnerables. 

En aquest sentit, l’organització va realitzar una enquesta el setembre del 2021, mitjançant una anàlisi comparativa amb l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya (ENSE), duta a terme el 2017. La investigació mostra que gairebé un 29% dels menors d’edat tindrien un excés de pes a Catalunya després de la Covid-19, una xifra similar a la d'abans de la pandèmia, que se situava al 27,4%. Aquesta situació es pot veure agreujada per l'augment de preus en verdures i fruites com a conseqüència de la inflació recent.

La renda, factor decisiu

Adéu a la dieta mediterrània ressalta que viure en una llar pobra augmenta gairebé un 50% la possibilitat de patir obesitat o sobrepès en la infància respecte aquells nens i nenes que viuen en una llar de renda alta. Les llars amb menys ingressos –el 25%– tenen menys possibilitats d'accedir als aliments necessaris per a una dieta equilibrada, de sufragar activitats extraescolars o de lleure no sedentari o tractar problemes de salut com els trastorns de conducta alimentària o les patologies bucodentals, estretament relacionades amb patrons alimentaris inadequats. “No podem oblidar que els barris més pobres tendeixen a concentrar més restaurants i establiments de menjar ràpid”, indica Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància de Save the Children Catalunya.

Per exemple, l’informe posa de manifest que l’any 2021, el nombre de infants i adolescents de llars pobres que consumeix dolços diàriament,11,7%, és lleugerament superior al de les llars de renda mitjana, amb un10,6%. Aquesta diferència és més notòria pel que fa al consum diari de refrescos 5,8% i 1,5%, respectivament.

L’informe també revela que el 44% dels infants de les llars de renda alta a Catalunya consumia fruita diàriament. No obstant, només un 32% ho feia a les llars de renda baixa. De la mateixa manera, en un 31% de les llars de renda alta els infants mengen verdura diàriament, mentre que això només passa en un 19% de les llars més pobres.

Així mateix, l’informe constata que la pandèmia ha afectat la reducció del consum de verdures i, en especial, la fruita. Si el 2017 la meitat dels infants d'entre 4 i 14 anys consumien fruita diàriament (un 50%), en el moment de la realització de l'enquesta aquest valor es va reduir fins al 32%. “Una de les poques dades positives és que el consum de dolços es va reduir, així com també el de les begudes ensucrades. No obstant això, és possible que aquest efecte sigui cojuntural i degut només a les restriccions de mobilitat i al tancament de comerços i espais d'oci on adquirir i consumir aquest tipus de productes”, assenyala Rivas.

La situació de la infància i l'adolescència respecte a l'obesitat i el sobrepès després de la pandèmia resulta molt similar a la prèvia, però segons Rivas, cal pendre els resultats de l’informe “amb cautela”, perquè els canvis a l’Índex de Massa Corporal (IMC), que és la mesura més comuna de l'obesitat i l'excés de pes, “requereixen temps”. De fet, la informació sobre lMC podria estar menys actualitzada que en circumstàncies normals en haver-se reduït les visites pediàtriques rutinàries amb la Covid-19.

Una altra dada que s’extreu de l’informe és que els infnats de Suècia són els més propers a portar una dieta mediterrània a Europa. Així, els països mediterranis han passat de tenir una de les dietes més sanes del món a una altra on els dolços, el menjar ràpid i les begudes ensucrades han desplaçat la fruita, la verdura, l'oli d'oliva i el peix.

Què podem fer?

Segons l’organització, amb una sèrie de recomanacions i bones pràctiques es podrien revertir els percentatges d’infants que pateixen obesitat i sobrepès infantil. En primer lloc, és “necessari” aplicar més impostos als aliments perjudicials per a la salut, i al contrari, reduir la fiscalitat a l'alimentació saludable, “una mesura que ja s'ha demostrat que funciona”, apunta Save the Children.Si bé a Catalunya existeix des del 2017 un IVA del 21% en el refrescos ensucrats, queden encara molts altres aliments nocius per a la salut d’infants i adolescents que segueixen sent gravats a un tipus molt baix. En particular, es recomana aplicar l’anomenada “fat tax”, un impost indirecte als aliments amb un alt contingut de greixos saturats. “Aplicar una fiscalitat d’aquest tipus ajuda a augmentar la recaptació en el curt termini però ha d’entendre’s com un benefici transitori per a l’Administració ja que, en el llarg termini, aquesta recaptació hauria de ser molt petita si l’impost aconsegueix l’objectiu de canviar els hàbits de consum”, recorden des de l’entitat. 

Pel que fa a l'àmbit escolar, Save the Children incideix en assegurar que tots els infants de famílies de renda baixa accedeixin a una beca menjador per, com a mínim, gaudir d'un àpat saludable al dia. I també en l’àmbit sanitari hi ha propostes, que passen per la regulació de la figura d’un dietista, així com promoure la creació d'equips multidisciplinars per la lluita contra l'obesitat infantil, entre d’altres mesures.

L’informe també destaca algunes mesures positives que ja s’han fet, com la promoció de l’obertura dels patis escolars fora de l’horari lectiu perquè els infants puguin jugar i fer exercici físic en un espai segur. A Barcelona, citen com a exemple, s’ha posat en pràctica el programa ‘Patis escolars oberts al barri’, on es posen a disponibilitat dels infants i dels seus pares i mares els patis de 60 escoles des d’educació infantil fins a secundària en horari extraescolar.