L’atenció primària clama més recursos: “Estem saturadíssims”

ACN

Metgesses i infermeres de família demanen més recursos per recuperar l'activitat que no han pogut fer per la pandèmia, després de dos anys amb sis onades i quan ja no es fan proves de la Covid-19 a la població general. “Estem saturadíssims. Sembla que la Covid-19 hagi saturat la primària, però ja veníem d'una situació de desbordament per manca de professionals”, afirma la infermera Glòria Rius, de l'AIFiCC. “Els recursos són molt limitats”, diu el doctor Antoni Sisó, de la CAMFiC. La doctora Meritxell Sánchez-Amat, de la FoCAP, alerta que Salut no ha consolidat contractes de reforç per la Covid-19 d'administratius i auxiliars d'infermeria, si bé el departament respon que la plantilla de l'Institut Català de la Salut ha augmentat un 20% des del 2019.

Segons la nova estratègia davant de la pandèmia ja no es fan proves de diagnòstic a la població general —sí als majors de 60 anys, persones en situació de vulnerabilitat o als entorns sanitaris, entre altres—. Des que es va posar en marxa, a finals de març, les visites per Covid-19 han baixat als centres d'atenció primària (CAP). Ja s'havien anat reduint, això també, per la baixada de la sisena onada. De les 102.000 visites que es van arribar a fer en un sol dia el 17 de gener, ara se'n fan al voltant de 5.000 entre setmana.

La nova estratègia, que fa que la majoria de la població es quedi sense diagnòstic oficial encara que tingui símptomes del coronavirus, s'ha traduït, per tant, en una disminució de la càrrega assistencial per Covid-19 als CAP. A més, amb prop del 80% de la població vacunada, les campanyes plantejades de forma massiva assumides per les infermeres han acabat. “Ara és un moment per agafar embranzida de nou i seguir amb la feina que ja fèiem, però amb més tranquil·litat”, destaca la presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), Meritxell Sánchez-Amat.

Els professionals de la salut coincideixen a demanar més personal per oxigenar i enfortir un sistema “saturat” ja abans de la pandèmia i que els responsables sanitaris apostin per l'atenció primària més enllà del discurs. “El sistema està saturat. Necessitem recursos i, si bé la voluntat política hi és, sembla que els esforços no són del tot suficients perquè el puguem posar al dia”, sosté la infermera i psicòloga Glòria Rius, de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).

“L'atenció primària abans de la pandèmia estava saturada i el seu finançament era molt baix. Aquesta era la normalitat. Hem de passar a una nova atenció primària, amb més recursos humans; estructures que la facin més amable i més reconeguda”, defensa el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, que aprofita per reivindicar la docència universitària i la recerca que es fa als CAP i que són molt desconegudes.

El president de la CAMFiC demana més metges de família i aplaudiex la mesura anunciada per la conselleria d'incentivar econòmicament els residents d'aquesta especialitat, però creu que calen moltes més mesures: no només perquè sigui atractiu escollir medicina familiar, sinó exercir-la, argumenta. També observa, com la presidenta de la FoCAP, que la situació actual de l'atenció primària és desigual en funció del territori.

Falta personal

Sánchez-Amat exposa que, si ara mateix no es poden contractar més metgesses i infermeres de família perquè no n'hi ha, calen més recursos en l'atenció a l'usuari. “La gent continua tenint problemes per accedir telefònicament als CAP. Tot i que s'ha fet algun arranjament, continua havent-hi les mateixes línies i no hi ha prou personal per atendre-les. El personal administratiu ha assumit moltes més funcions en els últims vint anys, sense que les condicions laborals hagin millorat i sense una formació específica”, alerta.

A més, la presidenta de la FoCAP indica que, amb la baixada del volum de feina per Covid-19, “s'ha perdut personal administratiu i tècniques en cures auxiliars d'infermeria (TCAI)” que havien reforçat els equips d'atenció primària durant la pandèmia. “Algunes persones s'han aplantillat, però no a tothom”, diu. “Sempre diuen que no hi ha metges ni infermeres, però personal d'atenció a la ciutadania i TCAI sí que n'hi ha i els fan fora”, critica aquesta metgessa de família, amb referència al compromís del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, de consolidar tots els contractes de reforç de la pandèmia.

Preguntat per aquesta qüestió, el Departament de Salut admet que s'han produït “fluctuacions individuals en les contractacions” derivades de la normalització de l'activitat assistencial, els processos d'aplantillament, reducció de temporalitat i de les baixes laborals provocades per la Covid-19. Ara bé, assegura que aquestes situacions no contradiuen “l'escenari de substancial increment de plantilla” dels últims anys.

La conselleria assegura que durant el primer trimestre del 2022 s'han aplantillat més de 5.000 professionals que tenien contracte eventual a l'Institut Català de la Salut (ICS) —que gestiona la majoria de CAP de Catalunya, a més de vuit hospitals—, en el marc del procés de “reducció de la temporalitat més gran de la història” de l'empresa pública, amb més de 12.000 places. Salut exposa que la plantilla de l'ICS tenia 43.998 professionals el 2019; 47.191 el 2020; 51.700 el 2021 i 52.770 el març del 2022.

“Per a la primària, tot és prioritari”

Diagnosticar i fer seguiment dels pacients amb malalties cròniques és activitat assistencial que els CAP no han deixat de fer durant aquests dos anys —excepte a la primavera del 2020, quan els centres de salut es van convertir pràcticament en monogràfics de la Covid-19—. Amb tot, els professionals de la primària adverteixen que cal recuperar aquella activitat “desplaçada” o “interrompuda” per la pandèmia.

Amb els diagnòstics i els pacients crònics, Sisó també veu prioritari l'acompanyament en salut mental i hi afegeix la cura dels mateixos sanitaris, molt cansats després de dos anys de pandèmia i entre els quals han incrementat problemes de salut com l'esgotament professional. Tot i això, també nota que hi ha “moltes ganes de retrobament” dels professionals.

Per la seva banda, Rius fa aquesta reflexió: “Per a la primària, tot és prioritari. El pacient crònic és prioritari. Però no fer prevenció ni promoció a nivell comunitari també té conseqüències a mitjà i llarg termini”.

Millorar la coordinació amb els hospitals

Sánchez-Amat demana recuperar la longitudinalitat, és a dir, el vincle que es forja entre l'usuari i el mateix metge i infermera gràcies a una relació continuada al llarg del temps. La presidenta de la FoCAP indica que aquesta relació, que dona “potència” a l'atenció primària, s'ha vist afeblida durant la pandèmia, però avisa que ja tenia “problemes previs” a causa de “contractes precaris” o “altres prioritzacions”.

La metgessa de família també apunta que cal millorar la coordinació i la comunicació entre l'atenció primària i els hospitals. Diu que els hospitals continuen fent “molta visita telefònica” i que en alguns casos deneguen proves “sense explicació” o bé “les llistes d'espera són llargues”.

Sánchez-Amat assenyala que això “genera molt malestar i dubtes a la població, que busca respostes als equips més accessibles, els de l'atenció primària”. “Com que no tenim aquesta comunicació amb l'hospital, som un carreró sense sortida. Cal que els hospitals revisin com estan treballant; de cara als pacients, però també a l'atenció primària”, conclou.