Baixa el risc de pobresa relativa que afecta el 21,7% de la població barcelonina

Redacció

El risc de pobresa de la població barcelonina ha millorat respecte a la dada registrada al 2017, que era del 23,8%. Ara el 21,7% de la població de Barcelona es troba en situació de risc de pobresa relativa, una xifra, però, que mostra diferències importants segons el territori, ja que a Ciutat Vella és d’un 44% i a Sarrià- Sant Gervasi d’un 11,3 %. Les dades han estat recollides  l'Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona.

L’estudi també destaca que el risc de pobresa relatiu afecta al 22,1% de les dones i al 21,3% dels homes de la ciutat. Els menors de 0-15 anys són el grup de població que presenten les taxes de pobresa més elevades, 27,6%, i gairebé quatre de cada deu llars monoparentals de Barcelona també es troben en situació de risc de pobresa, el tipus de llar amb major risc.

Millora la dada relativa a la privació material severa, que recull un seguit d’indicadors com ara la impossibilitat d’anar de vacances una setmana a l’any, no poder permetre’s disposar de vehicle o fer front a una despesa imprevista de 700 euros. Un 6,9% de les llars pateixen privació material severa, és a dir, no poden accedir a quatre o més d’aquests nou ítems de consum bàsics considerats internacionalment. El 2017 afectava al 7,5% de les llars. Les dificultats per arribar a final de mes afecten al 36,3% de les llars, i gairebé el 7% té dificultats per atendre adequadament les necessitats dels fills i filles.

La pandèmia s’ha traduit en menys treball

La baixa intensitat del treball sí que es veu afectada per l’impacte de la pandèmia i augmenta fins el 10,2% des del 8,4% de 2017. Aquest percentatge indica la població de 0 a 59 anys que resideix en llars en les que les persones adultes en edat de treballar (18-59) ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant els dotze mesos anteriors a l’entrevista.

Amb tot això, la taxa AROPE, que és l’estàndard internacional que recull el percentatge de persones que estan per sota del llindar de risc de pobresa, patint privació material severa i en llars de baixa intensitat del treball, millora de manera significativa respecte el 2017 i és del 25,8% quan al 2017 era del 28,0%.

Composició de les llars

L’enquesta fa un seguiment del fenomen de la multillar, els habitatges en què cohabiten diferents nuclis de convivència, amb separació d’economies i que ocupen àrees diferents i delimitades de l’habitatge. Les multillar representa el 3,5% del total de llars de la ciutat (2,8% a l’edició anterior) i el 4,2% de les persones entrevistats viuen en aquest tipus de llar. A Ciutat Vella el percentatge puja al 8%, mentre que a Sant Andreu és només de l’1%.

Disminueixen les llars unipersonals, que passen de representar 27,6% del total de llars l’any 2017 al 24% actual. També disminueixen les llars monoparentals, constituïdes per un adult i un o més menors de 25 anys, que passen del 4,9% de l’edició anterior al 4,3% actual. A més, en el 35,5% de les llars, el sustentador principal és una dona.

Augmenta les llars de lloguer

Augmenta les llars que viuen de lloguer, règim en què es troben el 40,1% de les llars de la ciutat enfront el 55,8% que tenen el seu habitatge en propietat. Al 2017 eren el 38,2% i el 57,6% respectivament.

De manera paral·lela a la progressiva substitució dels contractes de lloguer de renda antiga, s’incrementen els contractes a termini i en conseqüència augmenta el preu mitjà del lloguer a la ciutat. Més de tres quartes parts de les llars que viuen de lloguer tenen un contracte a termini, i el cost mitjà del lloguer és de 802,3 euros, preu que oscil·la entre els 539€ de Nou Barris i els 1107 de Sarrià-Sant Gervasi.

El 92,4% de les llars tenen connexió a Internet (deu punts més que al 2017), el 85,2% tenen ordinador (cinc punts més que al 2017) i el 68% disposa de calefacció (6,5 punts més que al 2017). Més d’un 40% de les persones grans o amb situacions dependència o mobilitat reduïda viuen en habitatges sense ascensor.