Professionals de la salut estimen que unes 300.000 persones a Catalunya tenen covid persistent

ACN

Unes 300.000 persones a Catalunya tenen covid persistent. Així ho han explicat diferents professionals de la salut aquest dijous en el primer congrés a Barcelona dedicat a la problemàtica, de la qual han admès que encara hi ha “poca informació”.

“Com influiran les diferents variants o si la vacuna podrà o no protegir en més o menys mesura, són dubtes que ens falta resoldre i per això és molt important fer molta recerca”, ha explicat la coordinadora de la unitat de covid persistent de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Lourdes Mateu. En aquest sentit, ha assenyalat que, de moment, no han notat un empitjorament de l’estat dels pacients amb covid persistent que s’han tornat a reinfectar del virus.

Entre els símptomes més comuns que presenten els afectats, Mateu destaca la fatiga, el cansament extrem, l'ofec, les taquicàrdies, el dolor toràcic o el dolor articular. Tot i això, recorda que no tots “es comporten igual”. Un altre aspecte generalitzat, però, és el desànim. “A l'inici tens l'esperança que et curaràs aviat, però quan fa dos anys que no et trobes bé, és normal que estiguis desanimat. A més existeix una segona incertesa de no saber si et curaran o no", afegeix.

En aquest sentit, també recorda que molts d'ells poden presentar “símptomes molt inespecífics”. “Com que encara hi ha professionals que no coneixen prou la malaltia, s'han sentit moltes vegades abandonats”, ha afirmat. Pel que fa a les persones reinfectades pel virus – que ja tenien covid persistent – evolucionen bé i la major part “es queden igual”. “Sí que hi ha un empitjorament durant la fase aguda de la nova reinfecció i després els símptomes continuen igual”, detalla.

D'altra banda, Mateu apunta que només disposen de tractaments concrets, amb caràcter rehabilitador, per aquelles persones simptomàtiques. “És molt important fer recerca per poder veure quins tractaments van bé i quins no”, ha assenyalat. “Tenim un primer assaig clínic fixat i estem esperant l'aprovació de l'Agència Espanyola del Medicament, és molt probable que al voltant de l'estiu el puguem iniciar”, diu.

En aquest sentit, i mentre no s'hagi trobat una solució definitiva, la professional de l'Hospital Germans Trias i Pujol subratlla que cal adaptar tots els vessants, i no només els mèdics. “Són pacients en edat jove. N'hi ha que es poden reincorporar sense cap problema, però n'hi ha que no, i necessitaran una adaptació de les jornades”, afirma. També existeix un darrer grup format per pacients que no podran tornar a treballar: “també els haurem d'oferir ajuda”.

La malaltia en primera persona

Un dels assistents a la jornada ha estat en Jaume Vaisman, un professor de filosofia diagnosticat de covid fa un any i mig i des de llavors amb covid persistent. Vaisman ha explicat que no ha tornat a fer classe, malgrat que assegura que fer-ho “és la seva vida”. Així, ha qualificat tots aquests mesos com un “periple horrorós”. En concret, ha destacat els mals moments que va patir a l'inici, que els ha definit com “el meu passeig per la vellesa; estava com un ancià”.

D'altra banda, ha assenyalat que els símptomes que pateix ara es manifesten en molt mal de cap, debilitat muscular i una “boira mental” que no li permet ni llegir ni concentrar-se, entre d'altres, tot i haver fet molta rehabilitació muscular i cognitiva. “Puc agafar els meus fills a vegades, però ells ja saben que poquet”, ha lamentat.

Vaisman assegura que tot i no estar malament a nivell emocional i ser una persona molt optimista, “és difícil de portar”. “Porto un any i mig pensant que d'aquí a uns mesos estaré millor. I arriben el parell de mesos i no ho estic. És una incertesa absoluta i no es passa bé”. El procés “d'alts i baixos” fa que arribi una baixada forta “quan penses que estàs bé”, ha declarat.

Finalment, s'ha mostrat “contentíssim” d'assistir a la jornada per sentir parlar i concentrar-se professionals de la medicina per “pal·liar el que ens està passant a molts”.