Més de la meitat dels infants i joves migrats sols no tenen casa o viuen en allotjaments insegurs a Barcelona

ACN

La Sindicatura de Greuges de Barcelona adverteix que més de la meitat dels infants i joves migrats sense referents familiars atesos per l’Ajuntament estan en situació d’extrema vulnerabilitat i alt risc d’exclusió social. Segons dades del Servei de Detecció i Intervenció (SDI) recollides en un informe de la Sindicatura, el 31% dels infants i joves atesos es troben en situació de sensellarisme; un 14% estan vinculats al servei d’atenció a persones sense llar i un 10% viuen en allotjaments insegurs o inadequats, tot i les 279 places que existeixen a la ciutat per atendre’ls. Un 5,6% són itinerants. El Síndic alerta del consum de tòxics —almenys el 25% dels joves atesos— i les dificultats per accedir a l’educació i al mercat laboral.

L’informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona sobre la situació dels joves migrats sense referents familiars a la ciutat, presentat aquest dimecres, alerta de la precarietat residencial d’aquests infants i adolescents. La Sindicatura indica que per accedir als recursos habitacionals, els joves han d’estar vinculats a una entitat social i seguir un Pla de Treball Individual (PTI).

Un altre motiu de preocupació és l’estat de salut d’aquest col·lectiu, especialment pel que fa a la salut mental i el consum de tòxics. Segons dades del Servei de Detecció i Intervenció de l’Ajuntament de Barcelona del 2021, el 25% dels joves atesos havien consumit tòxics; el 42%, no i el 33% no va contestar.

La Sindicatura assenyala que l’estrès que desenvolupen les persones que han emprès soles el projecte migratori és especialment “agut” i recalca que l’atenció psicosanitària d’aquests joves és “imprescindible”, si bé la mobilitat o la precarietat residencial dificulta la detecció de problemes, el seguiment i el tractament.

En l’àmbit educatiu, la Sindicatura detecta dificultats d’accés a la formació, sobretot entre aquells joves que tenen més de 16 anys, que ja no es poden matricular fàcilment als instituts, adverteix aquesta institució.

Les persones migrades sense referents familiars pateixen més dificultats que la resta de joves per incorporar-se al mercat laboral. A més, la seva participació en la vida social i cultural també és molt limitada. Segons la Sindicatura, en moltes ocasions participen només d’activitats autoreferencials, on no s’enforteixen les xarxes amb l’entramat de la ciutat. També identifica una bretxa digital que en dificulta l’accés a recursos públics i privats.

Més de 200 joves migrats sols a Barcelona

Tot i que segons dades de la Generalitat (DGAIA, 2021) es calcula que a Barcelona hi ha més de 200 infants i joves migrats sense referents familiars, la Sindicatura puntualitza que les dades només fan referència als joves que han estat en algun moment sota la tutela de la Generalitat. Per tant, en queden fora els que poden haver estat tutelats en altres comunitats autònomes, els que tenen dificultat per acreditar la minoria d’edat o els que han arribat a Barcelona quan ja eren majors d’edat.

Reforçar l’atenció a la salut mental i la continuïtat formativa

Davant d’aquesta situació, la Sindicatura de Greuges de Barcelona demana explorar alternatives residencials, com l’acolliment; enfortir l’atenció en salut mental i garantir la continuïtat educativa del col·lectiu i facilitar-ne l’accés als estudis superiors.

En l’àmbit jurídic, proposa donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i reforçar els espais d’atenció.

Altres propostes són implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu; assegurar la coordinació entre les administracions; enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols i incorporar-hi la perspectiva de gènere, així com millorar la recollida i tractament de dades.