Els sindicats educatius convoquen de nou dues jornades de vaga i aturades parcials fins a final de curs

Redacció
ACN

Els sindicats educatius han anunciat aquest dijous quatre noves jornades de mobilitzacions que combinaran la vaga de tot el dia amb aturades de 8 a 10 del matí. Així, hi haurà vaga els dies 25 de maig i 9 de juny i aturades parcials el 17 de maig i el 2 de juny, alternant  els dos tipus de mobilització. Els sindicats, que continuen demanant la dimissió del conseller Josep Gonzàlez-Cambray, no descarten convocar una vaga indefinida si consideren que el Departament d’Educació no es mou prou.

Els sindicats USTEC·STEs-(IAC), CCOO, Intersindical-CSC, UGT, USOC, CGT i el de Professors de Secundària consideren que el Departament no ha fet prou passos per arribar a acords, sobretot en la seva proposta de reduir una hora lectiva a la setmana —que Educació només proposa inicialment per a Educació Primària i que els sindicats volen també per a Secundària. 

Yolanda Segura, d’Ustec, i Marga Romartínez, de CCOO, consideren que aquesta hora de més a la setmana, imposada durant les retallades, s’ha de revertir a tot el professorat per igual, perquè se’ls va imposar a tots alhora. Segons elles, hi ha diners per fer-ho, ja que el Departament ha calculat que el cost d’avançar el calendari al setembre i fer activitats gratuïtes a les tardes per a tots els alumnes costarà 40 milions d’euros en comptes de 12. De fet, la queixa contra l’avançament de l’inici de curs es manté, però no és prioritària

Romartínez ha explicat que aquesta hora lectiva menys servirà als docents per fer feines de coordinació interna i externa, preparar classes i altres tasques que revertirien, segons ella, en una millor qualitat educativa. Això suposaria també haver de contractar uns 2.000 professors més, cosa que tindria un cost d’uns 170 milions d’euros.

Esforços econòmics amb les vagues

Els sindicats admeten que els docents han fet esforços econòmics amb les vagues de les últimes setmanes, i com que no descarten anar a la vaga general, al juny o al setembre, volen “no carregar” el professorat i agafar aire per a noves mobilitzacions. Compten amb el fet que, segons ells, ara tenen “més força” i unitat dels docents, que estan “més bolcats” que mai en les mobilitzacions per fer sentir la seva veu. “Volem trencar l’aparença de normalitat”, “la lluita no ha acabat”, ha dit Miquel González, de la CGT.

De fet, Carles Viñallonga, d’USOC, recorda que el Departament s’ha estalviat bastants diners amb salaris pels dies de vagues anteriors i ha demanat que aquests diners puguin servir per revertir les retallades de fa anys, algunes de les quals encara duren.

Manifestació dissabte 14 de maig

Per altra banda, la comunitat educativa ha convocat una mobilització unitària en defensa de l'educació pública el pròxim dissabte 14 de maig. Entre les demandes, exigeixen revertir les retallades i eliminar progressivament la concertació de centres privats per la sobreoferta de places concertades davant la manca de places públiques.

Han convocat la mobilització USTEC·STEs (IAC), Intersindical-CSC, aFFaC, Professors de Secundària, CGT i Sindicat d'Estudiants. Per contra, no s'hi han sumat CCOO, UGT i USOC, ja que no veuen de la mateixa manera la demanda concreta sobre els centres concertats. 

Educació no veu possible atendre les demandes dels sindicats

El Departament d'Educació ha assegurat que no té prou marge pressupostari ni de calendari per assumir algunes de les reivindicacions que han portat els sindicats docents a convocar les jornades de vaga les setmanes vinents. En concret, la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, ha assegurat que el pressupost del 2022 no permet reduir una hora lectiva setmanal a tots els docents d'Infantil, Primària i Secundària el curs vinent, i que aposten per retardar-ho un curs més a Secundària. A més, com que el nombre de docents de cada centre ja s'està tancant, no hi ha temps per refer les plantilles introduint una possible reducció.

Collell ha explicat que sempre són a temps de reforçar puntualment les plantilles amb docents extres, uns 3.000 el curs que ve, si el govern espanyol aporta fons extraordinaris. Però el que vol el Departament és fer la mesura estructural i que els docents formin part de les plantilles fixes. I això només es pot fer de forma planificada amb temps. La intenció d'Educació és que les plantilles estables quedin tancades al juny i per això considera que no hi ha temps de reduir una hora lectiva a cada docent de tot el sistema educatiu.

En aquest sentit, ha afirmat que la mesura inicialment proposada pel Departament —que només redueix l'hora lectiva a 1.400 mestres de Primària— es podria assumir amb un canvi de partida pressupostària autoritzada pel Parlament. Però el canvi a Secundària afectaria uns 2.000 professors i la seva organització és més difícil perquè hi ha més especialitats i cal més temps de planificació, i també més pressupost que seria molt difícil treure d'altres partides. A més, recorda que els mestres de Primària fan 24 hores lectives i sis més de permanència als centres, mentre que els de Secundària en fan 19 i 24, i, per tant, els afectaria menys el canvi.

Sobre el manteniment del calendari a les escoles bressol municipals de Barcelona i altres localitats, que començaran el curs el 12 de setembre i no el 5, Collell ha dit que ho respecta i no s'hi ha oposat.