Teletreballar entre vaques i tractors: un projecte uneix masovers i emprenedors en una masia del Ripollès

La iniciativa vol fer de pont entre el món rural i l’urbà amb allotjament i espais compartits des d’on teletreballar durant tres mesos


La Folcrà és una masia del segle XIV de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) on conviuen una família de masovers que porten una granja de vaques amb un grup d’emprenedors dins un projecte de “rural coliving”. Des que es va posar en marxa ara fa poc més de dos anys i mig, ja ha acollit més d’una vintena de persones que han vingut a teletreballar o a impulsar els seus projectes per un màxim de tres mesos. Al capdavant hi ha Joan Massó i Elena de Arana, tots dos de Barcelona, però que ja vivien al Ripollès. El seu somni era poder teletreballar en un entorn de natura i oferir un espai que servís de pont entre el món rural i el món urbà a persones amb qui intercanviar coneixements i experiències.

El sector primari i el digital es barregen en aquesta masia del Ripollès, on el soroll del tractor i les vaques conviuen amb el món digital dels emprenedors. “És arribar a un lloc i formar part d’ell, no per aïllar-nos amb les nostres idees de ciutat, sinó voler aprendre com es fan les coses aquí”, explica Elena de Arana, que ha estudiat Publicitat i Relacions Públiques i treballava de monitora d’esquí. Feia anys que va deixar la ciutat i es va enamorar de la Vall de Ribes. Durant el confinament, va decidir impulsar juntament amb Joan Massó, de 34 anys i dissenyador gràfic, el que anomenen un projecte de “rural coliving” batejat amb el nom ‘Fem coliving’.

Un dels reptes va ser trobar una masia a la zona. Finalment, van conèixer els masovers de La Folcrà, que porten una granja de vaques lleteres i es van entendre amb la propietat. Es tracta d’una masia del segle XIV, envoltada de camps i amb dos rius a tocar. “És un entorn privilegiat”, afirma de Arana, amb uns terrenys on també hi ha un ramat de vaques brunes.

Les condicions del projecte

El que s’ofereix als usuaris és cobrar un lloguer mensual on s’inclou una habitació individual i un espai de coworking i altres zones compartides, incloent-hi també els serveis bàsics i Internet. La condició és teletreballar o estar creant un projecte propi. Des que es va posar en marxa, ja hi han passat més de vint persones de sectors molt diversos, que van des de la programació, dissenyadors gràfics, experts en SEO, entre d’altres. “És molt interessant perquè es creen moltes sinergies que ajuden a desenvolupar millor els seus projectes”, afirma Joan Massó.

Aquest dissenyador gràfic defensa que es poden emprendre projectes amb major consciència social i ambiental des d’un entorn com aquest. “Pot semblar que la innovació ha d’estar tancada a uns vidres del [email protected] de Barcelona i que d’allà no pot sortir, amb un horari tancat i una idea purament mercantilista”, afirma. Com a alternativa, volen “aportar un granet de sorra” per avançar amb projectes més compromesos amb el territori i l’entorn.

Cada tres mesos es tanca un cicle i entren nous llogaters. Tenen llista d’espera. Una de les usuàries que marxarà pròximament és Olga González, una emprenedora especialitzada en la productivitat “amable” a les empreses. Assegura que aquests tres mesos han estat “molt enriquidors” tant personalment com professional, perquè ha intercanviat idees amb altres professionals de diferents sectors. I a més a més, ha coincidit amb l’arribada de la primavera i la floració dels camps a la zona.

El respecte pel sector agrari, el punt essencial

I a l’altre costat de casa hi viu en Xavier Gironès i la Gemma, que des de fa 25 anys són els masovers de la finca. “Sempre ens havíem imaginat (compaginar-ho) amb una activitat més de turisme, però quan vaig veure el projecte vaig veure que era maco i des del primer moment hi va haver bona entesa”, recorda Gironès.

La condició essencial era el respecte mutu. “Recordo que els vaig preguntar com heu triat això, si a les 5 del matí ja hi ha activitat de tractors i ells em van dir que per això ho volien”, explica. Creu que és també una bona experiència per “fer pedagogia” a la gent de ciutat perquè coneguin que la llet prové de les vaques i que al darrere hi ha camps i pastures. “Que no tot són vies verdes i turisme”, remarca. El fet de tenir gent jove a la finca també és un revulsiu. “Això ja semblava un geriàtric”, diu rient, perquè els seus fills no seguiran el negoci.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article