L’Ajuntament de Barcelona impulsarà mesures per reduir el soroll nocturn a onze punts de la ciutat

ACN

El soroll és el segon factor ambiental que té més impacte en la salut de la població, just per darrere de la contaminació de l’aire. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament estima que més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa i 60.000 persones un trastorn greu de la son derivat del soroll. Per això, el consistori ha creat una llista de “zones tensionades acústicament en horari nocturn” on, d’entrada, s’inclouen onze punts de la ciutat. La idea és trobar plans de reducció de contaminació acústica adaptats a cada cas. Aquesta és una de les mesures incloses al Pla de Mesures contra la Contaminació Acústica 2022-2030 de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de reduir l’impacte de la contaminació acústica a la ciutat.

El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona, Eloi Badia, i la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, han presentat aquest dimecres els detalls del Pla per reduir la contaminació acústica a Barcelona entre els anys 2022 i 2030. Tarafa ha dit que un excés d’exposició al soroll “genera pèrdues de salut i de qualitat de vida” i ha posat en relleu que es tracta del segon factor ambiental que té un impacte sobre la salut de les persones a Europa per darrere de la contaminació de l’aire.

Una de les mesures anunciades aquest dijous és la creació de les anomenades “zones tensionades acústicament en horari nocturn”. Segons ha detallat Badia, es tracta d’onze punts que representen el 3% de la ciutat “on tenim problemes de soroll vinculats a l’horari nocturn” i on se superen de forma recurrent en almenys tres decibels els límits permesos de soroll. El regidor ha dit que primer de tot el plenari de l’Ajuntament de Barcelona haurà d’aprovar la mesura i, a partir d’aquí, la idea és col·locar el mes de juny diferents sonòmetres en aquests punts per analitzar si realment se superen els llindars i “actuar amb mesures més globals”.

La delimitació d’aquestes zones també han de permetre, segons l’Ajuntament, fomentar els ajuts a la rehabilitació. Els veïns de les “zones tensionades” podran acollir-se als ajuts per a la rehabilitació de l’Ajuntament com ja poden fer els veïns de les Zones Acústiques de Règim Especial (ZARE). Els ajuts per la rehabilitació actualment tenen una dotació d’11 milions d’euros.

Per la seva banda, Badia ha explicat que es vol actuar en tres àmbits: mesures sobre la font de soroll, mesures per mitigar el soroll i reduir-ne la propagació, i mesures en el receptor. Una altra de les mesures que proposa el pla és fer una prova pilot amb radars acústics. La idea és que la prova es posi en marxa aquest estiu amb dos aparells i es buscaran aquells vehicles que siguin més sorollosos i superin entre cinc i deu decibels els llindars màxims permesos. Badia ha dit que es tracta d’una mesura experimental i, per tant, “caldrà veure quin tractament jurídic i normatiu es pot fer de la informació que en traguem i si es poden desenvolupar accions sancionadores”.

Molèsties intenses, trastorn del son i cardiopaties

Segons les estimacions fetes per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa (afectació emocional, psicològica i social severa) i més de 60.000 persones pateixen un trastorn greu de la son a causa de l’exposició continuada al soroll de trànsit.

En els casos més greus, el soroll també pot incidir en l’aparició i agreujament de malalties cardiovasculars i metabòliques. En aquest sentit, l’ASPB calcula que el soroll de trànsit és el responsable d’uns 300 casos nous de cardiopatia isquèmica del cor i del 3% de les morts per aquesta causa cada any, la qual cosa es tradueix en 30 morts anuals a Barcelona.

A més, l’enquesta també apunta que el 55% de la ciutadania de Barcelona considera que el seu barri té molt soroll i el 18% declara tenir una molèstia intensa durant la nit deguda al soroll de l’oci a l’interior del seu domicili. Addicionalment, el 15% de les persones adultes de la ciutat asseguren que es desperten més d’una nit a la setmana per culpa del soroll. Segons l’estudi, els districtes que presenten pitjors indicadors són Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i l’Eixample.

Principals fonts de soroll

Segons informa l’Ajuntament de Barcelona, el trànsit és la principal font de soroll a la ciutat, tant de dia com de nit. Més de la meitat de la població s’exposa a un soroll de trànsit igual o superior al que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera perjudicial per a la salut tant durant tot el dia (53 dB) com a la nit (45 dB).

A la nit, el trànsit continua sent la font de soroll amb més impacte, però en algunes zones de la ciutat apareix una altra font de soroll vinculada a l’ús intensiu de l’espai públic. Segons la percepció ciutadana, aquesta és una de les fonts que més molèsties generen. En espais de pública concurrència, la qualitat acústica de nit pot ser pitjor que la de dia.