Moltes de les dones cuidadores de gent gran a Girona es troben en situació de “vulnerabilitat”

Un estudi de la UdG i l’Ajuntament de Girona conclou que moltes es troben en situació irregular i que pateixen violències masclistes

Un estudi realitzat pel Grup de Recerca sobre Envelliment, Cultura i Salut de la UdG i l’Ajuntament de Girona constata que moltes de les dones que tenen cura de gent gran a la llar es troben en situació de “vulnerabilitat” i que la majoria són hondurenyes. L’estudi, que es basa entrevistes a una trentena de dones, conclou que moltes es troben en situació irregular, que pateixen violències masclistes i problemes d’aïllament, entre d’altres, i proposa un seguit d’accions per combatre-ho. Entre elles, millorar els canals per informar les cuidadores —però també les famílies— dels recursos disponibles, promoure la precontractació o la “professionalització”.

L’objectiu de la recerca és tenir una radiografia de la situació actual de les dones que fan treballs de cures i de la llar a Girona i proposar mesures per millorar-ho. Per fer-ho, han analitzat el padró municipal de la ciutat en un període concret —del juny del 2021 fins al gener del 2022— on es va detectar un important nombre de dones amb mobilitat d’altres països, sobretot de l’Amèrica Llatina, que estaven empadronades al municipi però que no se sabia a què es dedicaven.

Entre aquestes dades, destacava un gran volum de dones d’Hondures (3.079), seguides de les procedents de Colòmbia i el Magreb. El grup de recerca va contactar amb algunes d’elles, una trentena, i a través d’entrevistes i seguiments han elaborat l’estudi.

El document constata que la majoria de les que fan treballs a la llar són hondurenyes i que sovint es traslladen aquí per motius polítics i socials, “no sempre hi ha una necessitat econòmica”. El primer xoc es produeix, segons explica la doctora en Psicologia Social i coordinadora i investigadora de la recerca, Pilar Albertin, en el moment de l’arribada o “l’acolliment”. “Durant els primers tres anys, quan no estan regularitzades, es veuen abocades al treball en família i a fer feines que els d’aquí no volen fer”, detalla.

Aquestes situacions, remarca, les pateixen la majoria de les dones que treballen en aquests àmbits i això, a la vegada, propicia situacions de “precarietat” i “violències”. Unes violències que moltes vegades pateixen per part de les persones que cuiden o de familiars seus. “Ens hem trobat casos de dones que expliquen que els avis que cuiden els diuen que volen dormir amb elles o que, de cop, un dia es troben el fill sortint nu de la dutxa”, detalla. “Hi ha insinuacions i moltes coses que no s’atreveixen a dir per por o perquè són amenaçades”, afegeix Albertin. “També hi ha falta de temps i aïllament, perquè passen moltes hores a les cases i no tenen altres contactes”, conclou.

Propostes per revertir la situació

Per intentar revertir aquesta situació, el document proposa un seguit de mesures. Entre elles, promoure contractacions dins el règim de la Seguretat Social; promoure els “precontractes”, com es fa per exemple amb els temporers; donar suport a entitats vinculades a l’economia social que podrien actuar com a empreses de contractació; visibilitzar la realitat de les dones que fan treball de cures i de la llar i elaborar materials de difusió per a la ciutadania; facilitar recursos per a professionalitzar el col·lectiu i donar informació a les famílies i cuidadores sobre els recursos disponibles. Des del grup de recerca, a més, remarquen que el servei d’acollida a la ciutat és deficitari i que caldria ampliar-lo.

La regidora de Drets Socials, Núria Pi, s’ha compromès a reforçar aquest servei i també a adoptar altres mesures de caràcter informatiu així com crear “sinergies” amb els programes que impulsa la Generalitat. Pi també ha explicat que des de l’Ajuntament faciliten l’empadronament d’aquestes cuidadores a les cases on treballen, però admet que hi ha molt “desconeixement”.

“L’estudi ens confirma la importància de tenir una legislació clara que doni una solució real i busqui l’equilibri perquè el pes no sempre recaigui en les famílies, que tenen les necessitats i moltes vegades no tenen els recursos”, ha insistit.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article