Un 20% dels universitaris van patir ansietat en els 12 mesos centrals de la pandèmia i un 17%, depressió

ACN

Un 22,8% dels estudiants universitaris asseguren haver patit ansietat crònica alguna vegada i un 19,5% d’aquests en els 12 mesos centrals de la pandèmia, segons dades del 2021 recollides a l’informe Via Universitària de la Xarxa Vives. A més, hi ha un 26,4% que diu haver patit depressió, un 17,1% en els darrers 12 mesos. D’altra banda, constata un lleuger empitjorament pel que fa a l’equitat, ja que només un 9,1% dels estudiants de grau provenen de classe social baixa, quan el 2018 eren el 10,6%. El 2021, el 32,1% dels estudiants pertanyien a la classe mitjana i el 58,8% a l’alta. L’informe ha enquestat prop de 50.000 estudiants de 20 universitats de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra.

El treball ‘Ser estudiant universitari avui’ analitza les condicions de vida, les formes d’estudiar, la vinculació amb la universitat, els hàbits culturals, els condicionants econòmics i les creences dels universitaris, entre d’altres. Aquest s’ha dut a terme entre el 2020 i el 2022 entre estudiants dels centres de la Xarxa Vives.

En aquesta edició, s’han incorporat per primer cop preguntes sobre la salut mental i el benestar emocional. Les dades revelen que hi ha un 13,5% d’estudiants amb diagnòstic d’ansietat, un 12% de depressió i un 7,4% té altres problemes mentals.

Una altra conclusió de l’informe és que es manté la manca d’equitat, que empitjora lleugerament en comparació amb l’onada anterior. En el cas dels graus, el 9% dels estudiants provenen de classe baixa, el 32,5% de mitjana i el 58,5% d’alta —el 2018 eren 11%, 34,7% i 54,7%, respectivament—. Pel que fa als màsters, el 9,8% són de classe baixa, el 29,3% de mitjana i el 60,9% d’alta —11,3%, 30,7% i 58%, respectivament el 2018—.

D’altra banda, un 36,1% de la població adulta té un nivell formatiu baix, però els fills dels progenitors amb un nivell formatiu baix són el 18,8%. Els estudiants que provenen d’un entorn familiar amb nivell formatiu baix estan més representats en les branques socials (22,5%) i d’humanitats (21,3%), que no pas en enginyeries (15,6%), ciències (13,7%) i titulacions mixtes (10,3%).

Estudis pagats principalment pels progenitors

L’informe revela també que els estudis universitaris els sustenten principalment les aportacions econòmiques dels familiars. Així, els progenitors són els màxims finançadors de les despeses globals dels estudis, amb un 54% del total. El sistema de beques suposa un 17,8% dels ingressos per als estudis i el treball durant el curs un 16,9%. Per al 28,3% dels estudiants de grau, els ingressos familiars són l’única font de finançament i són els fills de classe social mitjana, i sobretot baixa, per als que els ingressos per treball durant el curs tenen alguna importància (18,3% i 21,5%, respectivament).

A més, s’observa una concentració de fills nadius de nivell socioeconòmic alt en estudis d’àrees més cares, com les ciències o les titulacions mixtes.

Les diferències segons la classe social també es veuen en la mobilitat internacional. Actualment, un 6,2% dels estudiants han fet una estada en una universitat estrangera, però la taxa puja al 7,8% entre els alumnes amb progenitors amb majors nivells educatius i baixa al 4,4% entre els de nivell més baix. Si es té en compte l’ocupació dels progenitors, la taxa és també més elevada entre els que tenen una ocupació de nivell alt.

Diferències de gènere

L’estudi aborda també les diferències de gènere. En aquest sentit, constata que les dones continuen sent majoria a la universitat (64%) però la seva presència en determinades àrees de coneixement és encara minoritària. Així, les dones continuen orientant-se cap a les àrees de salut i cures, artístiques si educatives i els homes cap a les relacionades amb les ciències i les enginyeries, amb més sortides laborals, prestigi social i sous més alts. Les enginyeries són l’àrea amb menys presència de dones (36,5%), seguida de les titulacions de ciències experimentals i matemàtiques (39,3%).

El treball apunta també que les dones destinen més hores a l’estudi, una mitjana de 17,27 per les 15,70 dels homes, però també a les feines de casa o de cura d’altres persones, 9,74 contra 8,73. La bretxa de temps en aquest darrer aspecte arriba a gairebé quatre hores a partir dels 32 anys.

Més virtualitat

Un altre dels canvis que ha portat la pandèmia és l’increment de la virtualitat. En concret, conclou que ha augmentat la proporció d’estudiants que accedeixen a la universitat després d’alguna interrupció dels estudis.

L’informe constata diferències en el perfil de l’estudiant presencial i virtual. Per exemple, el 27,6% dels que estudien telemàticament provenen de famílies amb nivell formatiu baix, mentre que en l’àmbit presencial representen el 17,8%. El 61,8% dels que opten per la virtualitat estan casats o en parella i el 27,9% tenen fills —33% i 1,6% en la modalitat presencial, respectivament—.

Relacionat amb això, s’observa un increment de les metodologies actives, amb més participació dels estudiants, i de les innovadores, mentre que perden pes les metodologies tradicionals.

Propostes

Pel que fa a les propostes per capgirar els indicadors que no són satisfactoris per a la Xarxa Vives, l’estudi llista nou epígrafs de treball. Els que consideren més importants són oferir alternatives al finançament familiar per assegurar els estudis als grups socials menys afavorits (més beques, residències estudiantils per alumnes amb menys recursos) i més flexibilitat en els horaris per poder compaginar els estudis amb una feina o amb altres responsabilitats.

També han qualificat “d’urgent” continuar promovent iniciatives per atraure el talent femení a les àrees tecnològiques i científiques i fer un major seguiment a les problemàtiques de salut mental. La resta de propostes són revisar les proporcions d’educació presencial i virtual, ampliar la formació del professorat i fomentar la participació dels estudiants en els òrgans institucionals de la universitat.