Els fills menors d’edat, desprotegits en els procediments judicials per violència masclista

ACN

Els fills menors d’edat pateixen situacions legals de desprotecció dins dels procediments judicials per violència masclista que protagonitzen els seus progenitors, segons constata la recerca ‘Mesures de protecció dels i les menors víctimes de la violència masclista’. L’estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) alerta que els menors d’edat tenen un paper secundari en aquesta mena de procediments, els seus drets queden en un segon terme i les mesures previstes en la llei per protegir-los no sempre s’apliquen. La investigació evidencia situacions de contradicció, solapament i buits legals en les mesures de protecció adoptades pels jutjats civil i penals per a la mare i els fills.

Dins dels procediments judicials per violència masclista, els jutges poden ordenar l’aplicació d’ordres de protecció quan considerin que existeix una situació objectiva de risc per a la mare o els fills. Es tracta de mesures cautelars que s’activen quan hi ha indicis de fets delictius, malgrat que no s’hagi jutjat el cas. Les ordres de protecció adoptades per a la protecció de les víctimes poden incloure mesures penals, com ara l’empresonament preventiu del presumpte agressor, l’ordre d’allunyament, la prohibició de comunicar-se amb la víctima o de tornar al lloc del delicte o de residència de la dona, i la retirada d’armes o altres objectes perillosos.

També es poden adoptar mesures de l’àmbit civil per protegir la dona, com ara l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar, l’establiment d’un règim de custòdia, visites i comunicació amb els fills, la fixació d’una prestació per aliments, o mesures de protecció en cas que hi hagi menors que poden estar en perill o resultar perjudicats.

La recerca utilitza exemples per palesar aquestes situacions de contradicció en l’aplicació de la llei, com ara l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar o l’ordre d’allunyament de l’agressor cap a les víctimes en l’àmbit penal mentre que s’atorguen règim de visites en l’àmbit familiar. Altres casuístiques constaten situacions com quan els jutjats de violència sobre la dona acorden mesures de protecció com la suspensió de la pàtria potestat als agressors, i aquestes, posteriorment, no queden ratificades o modificades pels jutjats civils que coneixen els casos de la separació o divorci de la parella.

Així mateix, la recerca constata que la legislació espanyola s’ha centrat en la protecció de caire penal i no tant en la civil, i el dret penal se centra més en la persecució del culpable que no pas en la protecció de la víctima. En aquest sentit, s’ha evidenciat que molts jutges no consideren els fills com a víctimes si no han estat maltractats físicament o psicològicament, encara que la seva mare sí que ho hagi estat. Per això, sovint la fiscalia deixa en mans de la mare el nivell de protecció que vol per als seus fills, cosa que les investigadores consideren erroni, tot recordant que la mare, en aquells moments, no està en la millor situació per decidir.

Propostes per incrementar la protecció dels menors d’edat

La recerca recull fins a 15 propostes per protegir els menors d’edat i evitar-ne la revictimització, entre les quals en destaca una major participació del fiscal en els procediments judicials per violència masclista. Altres iniciatives que es proposen són la prohibició de la guarda compartida en els casos de violència masclista, la suspensió o inhabilitació per exercir la potestat parental quan hi ha una ordre de protecció, la participació de la figura del defensor judicial en la defensa dels menors d’edat o la millor coordinació entre els jutjats de violència sobre la dona i els jutjats civils.

El treball recull també propostes de bones pràctiques com ara millorar l’assistència lletrada a la dona en el moment de fer la denúncia, atès que es tracta d’un moment cabdal per prendre decisions a l’hora de protegir la mare i els fills, i establir les mesures de protecció civil que poden interessar a la víctima. La recerca també insisteix en el fet que cal un treball en xarxa per part dels professionals que intervenen en la prevenció, detecció, atenció i recuperació de les víctimes.

El treball s’ha fet a partir dels ajuts a la investigació 2020 que atorga el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia, i ha estat elaborat per deu professors de la Universitat Rovira i Virgili a partir de l’anàlisi de la legislació actual i 27 entrevistes fetes a diversos professionals de l’àmbit judicial i assistencial. La investigació es va fer abans que el Govern fes una modificació en aquest àmbit al Codi civil català.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va participar en unes jornades sobre aquesta matèria aquest dijous, on s’ha presentat la investigació. Ha qualificat “d’execrable i inconcebible” la violència vicària, que requereix una “resposta acurada i immediata”. “No valen discursos, calen accions”, ha dit. En aquest tema, considera que “mai hi ha prou prevenció” i han de prevaldre els drets del menor, que “és una víctima de primera”.

Pas endavant en el Codi civil català

Justament, després d’aquesta recerca, la Generalitat va aprovar el passat novembre un decret llei per protegir la vida i la seguretat dels infants víctimes de la violència vicària i protegir-los d’eventuals situacions de risc. D’acord amb la nova normativa, que modificava els articles del Codi civil català sobre la guarda, les estades i comunicacions dels menors, els progenitors amb indicis fonamentats d’haver comès actes de violència familiar o masclista tindran prohibides les estades, les visites i les comunicacions amb els seus fills i filles.

També quedaran prohibides les estades, comunicacions i relacions amb els fills i filles per al progenitor que es trobi en un procés penal per atemptar contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat o indemnitat sexual de l’altre progenitor o els fills, i també en els casos que aquest estigui a presó pels mateixos delictes. Igualment, els menors tenen dret a assistència psicològica encara que no hagin estat maltractats i l’altre progenitor s’hi oposi.