Mutare’22: connectar amb les emocions per transformar el món

La jornada organitzada per la Fundació Carulla es va centrar enguany en la immersió artística i en la cocreació de propostes socials

Connectar amb les emocions per abraçar les vulnerabilitats. Aquesta va ser la premissa que va guiar la celebració del ‘Mutare’22: VulnerArts’, que va reunir a prop de 200 creadors artístics i persones provinents del sector social el passat 26 de maig a la Nau Bostik de Barcelona. La trobada organitzada per la Fundació Carulla va convidar els assistents a deixar de banda els prejudicis i a endinsar-se en diverses experiències artístiques, per tal de posar-se en el lloc de l’altre i establir ponts que permetin la transformació social.

Amb els ulls tapats i asseguts en semicercle. De fons, s’escolta una veu que pregunta: “T’has parat a pensar que la meva vulnerabilitat no està en mi, sinó en la teva mirada?”. Ens destapem el rostre i mirem cap endavant: quatre joves, esperen asseguts a sobre l’escenari i amb una carta entre les mans. Una d’elles s’aixeca, s’apropa a una dona que està asseguda entre el públic i li entrega el sobre. “Aquesta és la teva nova vida. No la mostris, no l’obris”, li diu, abans de posar-se a ballar amb les seves companyes. D’aquesta manera van començar la jornada del Mutare’22 les persones que van assistir a la performance dissenyada per la creadora del projecte Median T la Danza, Sandra Jurado; una de les tres experiències artístiques immersives que van inaugurar l’esdeveniment, juntament amb els espectacles creats per la Companyia Brots i la directora Clara Manyós.

Aquestes tres mostres artístiques inaugurals buscaven, cadascuna des del seu llenguatge, apropar els assistents a les experiències de vida de diversos col·lectius que pateixen situacions de vulnerabilitat —joves, gent amb trastorns de salut mental i persones amb malalties neurodegeneratives com l’atàxia, respectivament. L’objectiu era que el públic del Mutare’22 connectés des del principi amb les vivències dels altres i trenqués amb els prejudicis al voltant de les situacions representades. “Hem volgut començar des de la vivència i la connexió. Un Mutare’ immersiu i no amb ulleres de realitat virtual, sinó connectant amb les emocions”, va explicar la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, durant les paraules de benvinguda a la jornada. En aquest sentit, l’edició d’enguany del Mutare’ no va ser com qualsevol altra.

Els assistents van endinsar-se en tres experiències artístiques immersives diferents | Social.cat

Inspiració per a la transformació

De quina manera es pot fer un projecte cultural que tingui impacte social? Segons la directora de la Fundació Carulla, per crear projectes amb mirada transformadora cal tenir present diversos factors: s’ha de tenir temps per generar vincles, s’han de posar les persones al centre, s’ha de recuperar l’espai públic, s’han de fer aliances, s’ha de buscar un protagonisme múltiple i compartit i, sobretot, han de perdurar en el temps, per tal d’aconseguir generar canvis sistèmics. Però, a més, també cal que siguin projectes on l’art sigui el llenguatge universal. En aquest sentit, per l’entitat Photographic Social Vision la fotografia va ser l’idioma compartit que els va permetre treballar processos terapèutics amb víctimes d’abusos sexuals, com ho van fer en el projecte ‘Material Sensible’.

“Hem après que la fotografia és una eina per posar-nos en relació. Les imatges ens ajuden a posar-nos en el lloc de l’altre i escoltar què és el que necessita, però també el que és més important: què és el que desitja”, va afirmar la fotògrafa Mireia Plans, durant la presentació d’aquesta iniciativa, que va ser un dels cinc projectes inspiradors que es van compartir durant el Mutare’22.

Per altra banda, la directora de teatre Clara Manyós va presentar el seu projecte ‘La comunicació sense paraules en els espais quotidians’, on busca visibilitzar la situació de les persones que viuen amb atàxia, una malaltia neurodegenerativa present a la seva família i que afecta sobretot la motricitat i la parla. “Vull trencar amb aquesta por de no poder-me comunicar amb les persones que tenen una forma diferent de comunicar-se”, va explicar Manyós, qui al seu espectacle dialoga amb el seu tiet, el Lluís Manyós, el qual pateix atàxia.

Una altra de les iniciatives que es van presentar va ser l’associació sociocultural ‘Ràdio Nikosia’, que es tracta de la primera emissora a tot l’Estat espanyol que dirigeixen persones amb problemes de salut mental. “La ràdio m’ha ajudat a empoderar-me, a conèixer gent i a superar complexos”, va afirmar l’educadora social Marta Galego, que juntament amb l’antropòleg Martín Correa-Urquiza van presentar el projecte de ‘Ràdio Nikosia’, com a un “espai d’aixopluc” per a les persones amb trastorns de salut mental.

La música, en canvi, és el motor que ha posat en marxa el Musicals’ Choir, un cor dirigit per la pianista Cristina Colomer Termens i que ja aplega a una seixantena de nens, nenes i joves de Ciutat Vella. “Les arts són unificadores. La música ens fa sentir iguals”, va assenyalar la Mouna Halhoul El Harrak, que va començar al cor quan encara era una nena petita i ara encara continua cantant,  tot i que ja ha acabat els seus estudis per ser infermera.

Tots aquests projectes assumeixen la vulnerabilitat com a part fonamental de la naturalesa humana i potencial generador de transformacions. Així ho va entendre la coreògrafa Inés Boza, quan va proposar un projecte per retrobar-se amb el cos i prendre consciència de la seva condició de cuidadores a les dones de l’Associació de dones Àmbar Prim del barri del Besòs. “El cor i els pulmons són els òrgans més vulnerables, però al mateix temps són el motor. Elles també, sent molt vulnerables, són el motor de la societat”, va subratllar Boza durant la presentació del projecte ‘Diari del meu cos’ al Mutare’22.

Es van presentar cinc propostes inspiradores per a la transformació social | Social.cat

Connectar amb l’altre: la clau per la cocreació

“Ens necessitem perquè els projectes surtin millor. Necessitem estar junts. Per això, crec que és imprescindible que aprenem a escoltar-nos i a ajudar-nos en projectes, fins i tot si no són nostres”, va destacar la gestora cultural, Lucía Miranda, qui es va encarregar de la conferència central del Mutare’22. La també fundadora de The Cross Border –un projecte que treballa en la intersecció de les arts escèniques, l’educació i la transformació social– va aprofitar la seva ponència per organitzar una sèrie de cites a cegues entre persones provinents de l’àmbit de la creació artística amb gent del sector de l’acció social, amb la idea que cada persona compartís projectes on s’haguessin sentit vulnerables. 

A partir d’aquestes trobades, on l’objectiu era que uns s’enamoressin (professionalment) dels projectes dels altres, els assistents van poder descobrir quina és la seva ‘habilitArt’, és a dir l’habilitat creativa que cadascú té per poder portar a terme processos de transformació social. Unes habilitats que, al final de la jornada, van haver de posar en acció juntament amb els altres per tal de cocrear noves propostes d’actuació davant de dos casos reals presentats per la Fundació IRES i el projecte Vulnus. Per a aconseguir generar aquestes propostes, els organitzadors de la jornada van dinamitzar una sessió de cocreació, on els assistents es van dividir en grups i van fer diverses activitats de pluja d’idees per tal de trobar solucions creatives a situacions on l’acció social s’havia dificultat per diversos motius. Els resultats d’aquest procés es van enregistrar i s’entregaran a les entitats que van presentar els casos.

D’aquesta manera, el Mutare’22 no va ser només un espai de reflexió al voltant del que significa ser vulnerable, sinó, sobretot, un lloc de trobada entre el sector social i el sector cultural. Una connexió de talents i emocions que ha de ser el pas previ necessari per a avançar cap a l’elaboració de projectes de transformació social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article