Com estan els joves? Els indicadors de salut mental a Barcelona diuen que no massa bé, i alerten que aquesta empitjora significativament. Concretament, el 38,6% de les noies i el 20,3% dels nois presenten malestar emocional, segons dades recents de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El dimarts vinent, dia 7, posarem la salut mental al centre en la xerrada que donarà el tret de sortida a la segona edició de la Setmana del Llibre Social, un esdeveniment impulsat pel Social.cat.
Les dades de l’ASPB també alerten que el 19,9% de les noies i l’11,1% dels nois estan en risc de patir trastorns de salut mental. Totes aquestes dades han augmentat significativament des de l’any 2012. És evident que la pandèmia ha fet mal, però no deu ser l’única culpable del malestar social. Tant l’administració com diverses organitzacions s’estan posant les piles per buscar solucions a un problema que no només afecta els joves.
Al Social.cat volem parlar de salut mental i per això arrencarem amb la Setmana del Llibre Social parlant-ne. Ho farem de la mà de l’escriptor Eloy Fernández Porta, que acaba de publicar el seu llibre Los brotes negros (Anagrama, 2022), on explica la seva experiència amb el trastorn d’ansietat. En aquest debat també hi participaran Aina Lorenzo i Hernán Sampietro, dos activistes que formen part d’ActivaMent, un col·lectiu amb persones amb experiència de trastorn mental.
Tots tres coincideixen amb la importància guaridora de compartir el malestar. “Penso que és especialment important compartir i generalitzar els símptomes que moltes persones patim, i que poden ser un indicador d’un trastorn més o menys agut”, assegura Fernández Porta. Encara que l’escriptor considera que “tot sovint són assumptes dolorosos i que ens pot fer recança parlar-ne, és possible incorporar-los a la conversa (sigui presencial o digital) d’una manera casual, desimbolta i fins i tot humorística”.
Per la seva banda, Lorenzo també creu que és rellevant la força del col·lectiu, ella que té 20 anys i ja en fa quatre que ha començat a fer activisme amb el col·lectiu ActivaMent, “perquè ja tenia aquesta consciència de voler ajudar i visibilitzar la salut mental”. “Hi ha tantes respostes com persones i diagnòstics. Des de la meva mirada de noia de vint anys que ha obtingut el diagnòstic fa uns mesos, però que, per contra, fa molt de temps que estic endinsada en aquest món, he après que no hi ha una única manera de veure la salut mental. Ni de veure ni d’enfocar”, assegura.
Malgrat això, aquesta jove activista creu amb la força i el pes de la unió de les persones amb diagnòstic de salut mental: “Hem de veure cap a on volem anar quant a drets, perquè no és el mateix fer un manifest que signarà una persona en nom propi a fer-ne un que signarà una representant de tot un col·lectiu que, prèviament, s’han posat d’acord”.
Lorenzo està diagnosticada d’alexitímia, un trastorn que incapacita la persona per identificar i descriure els sentiments propis i aliens. Es tracta d’un trastorn bastant estès entre la població, que afecta una de cada set persones. A més, l’alexitímia es manifesta en un 85% dels afectats per trastorns de l’espectre autista. L’activista també forma part del grup Kè m’explikes?, un espai d’atenció, orientació i acompanyament a joves amb diagnòstic en patologia dual.
Per la seva banda, Fernández Porta reconeix que és important poder contrastar amb els professionals sanitaris: “Els testimonis presentats en primera persona, per pacients o persones neurodivergents que no tenim estudis en medicina, es tornen més útils quan es complementen amb informacions més tècniques que poden procedir de la neurologia, de la psicologia i de la psicoanàlisi, i que es fan més entenedores quan s’expliquen a partir de vivències immediates”.
D’aquesta manera, per gaudir d’una bona salut mental individual i col·lectiva, l’escriptor considera que resulta útil “assumir que hi ha un seguit d’activitats quotidianes, com ara l’estudi, la feina, les relacions personals o la convivència que generen tensions i estrès, de manera que hi ha certs malestars que els portem de fàbrica i n’hem d’anar generant una certa tolerància”.
A partir d’aquí, afirma, hi ha diversos graus de malestar que poden derivar en un trastorn. “Per tal de prevenir-lo és necessari identificar si una certa preocupació ens resulta incapacitant, i si interfereix massa en el nostre comportament diari, i parar atenció a les petites fixacions i obsessions que tots tenim: algunes són passadores, però altres poden ser un indicador d’un trastorn major”.
El dimarts vinent en parlarem amb tots ells. Qui vulgui apuntar-s’hi encara pot fer-ho aquí.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari