Els infants que van a escoles amb més soroll de trànsit tenen un desenvolupament cognitiu més lent

Investigadors d’ISGlobal mostren l’efecte perjudicial de l’exposició a l’aula, però en canvi no l’observen als domicilis


Un estudi mostra que el desenvolupament de la memòria de treball i la capacitat d’atenció és més lent en alumnes de primària que van a escoles amb més soroll de trànsit.

La recerca, liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i publicada a PLoS Medicine, s’ha fet en 38 escoles de la capital catalana, amb la participació de 2.680 infants d’entre set i deu anys. L’estudi indica que els alumnes exposats a cinc decibels (dB) addicionals de soroll exterior tenien un desenvolupament de la memòria de treball un 11,4% més lent que la mitjana; pel que fa a la memòria de treball complexa, un 23,5% inferior i, quant a la capacitat d’atenció, un 4,8% més lent. En canvi, el soroll al domicili no va influir en els resultats dels tests.

Les evidències sobre les conseqüències del soroll del trànsit en la salut dels infants encara són escasses. L’estudi d’ISGlobal, emmarcat en el projecte Breathe i liderat pels investigadors Maria Foraster i Jordi Sunyer, ha avaluat el possible impacte del soroll del trànsit sobre el desenvolupament cognitiu. L’equip científic es va centrar en dues habilitats que es desenvolupen amb rapidesa en la preadolescència i que resulten essencials per a l’aprenentatge i el rendiment escolar: la capacitat d’atenció i la memòria de treball.

La capacitat d’atenció fa possible atendre estímuls específics de manera selectiva o centrar-se en una tasca concreta durant períodes de temps prolongats, entre altres processos. La memòria de treball o memòria operativa és el sistema que permet mantenir i manipular informació en períodes curts de temps. Quan, a més, és necessari processar de manera contínua i eficaç la informació emmagatzemada en la memòria de treball es parla de memòria de treball complexa.

El treball de camp es va estendre durant 12 mesos entre el 2012 i el 2013, al llarg dels quals els participants van realitzar quatre vegades els tests cognitius. L’objectiu d’aquestes proves no era només avaluar la memòria de treball i capacitat d’atenció, sinó estudiar-ne l’evolució al llarg del temps. En paral·lel, es va mesurar el soroll tant a l’exterior de les 38 escoles participants com als patis i a l’interior de les aules.

Els resultats mostren que, transcorregut l’any d’estudi, la progressió de la memòria de treball, de la memòria de treball complexa i de la capacitat d’atenció va ser més lenta en alumnes que anaven a escoles amb major soroll de trànsit que els que estudiaven en centres més silenciosos.

Diferències entre l’interior i l’exterior de l’aula

Tant un nivell mitjà superior de soroll exterior com una major fluctuació es van associar amb una pitjor evolució en els resultats dels alumnes en totes les proves. A l’interior de les aules, una major fluctuació en els nivells de soroll també es va associar a una evolució més lenta en tots els tests cognitius.

En canvi, els infants exposats a majors nivells mitjans de soroll a la classe durant l’any només van tenir pitjors resultats en la prova de la capacitat d’atenció, però no en els tests de memòria de treball.

“Aquest resultat apunta que els pics de soroll a l’interior de l’aula podrien resultar més disruptius per al neurodesenvolupament que la mitjana de decibels. Això és important, perquè reforça la hipòtesi que potser influeixen més les característiques del soroll que els nivells mitjans, quan actualment les polítiques només es basen en la mitjana de decibels”, diu Foraster, primera autora de l’estudi i investigadora d’ISGlobal. 

“L’estudi reforça la hipòtesi que la infància és un període vulnerable en el qual estímuls externs com el soroll poden afectar el ràpid procés de desenvolupament cognitiu que té lloc abans de l’adolescència”, afegeix Jordi Sunyer, últim autor de la recerca i investigador del mateix centre.

Soroll a casa 

Partint del mapa de soroll de trànsit rodat de la ciutat de Barcelona del 2012, l’equip va estimar els nivells mitjans en el domicili de cada participant. En aquest cas, però, els investigadors no van observar cap relació entre el soroll en el lloc de residència i el desenvolupament cognitiu.

“Això podria deure’s al fet que l’exposició al soroll a l’escola és més perjudicial perquè afecta finestres vulnerables de concentració i processos d’aprenentatge”, afirma Foraster. La investigadora puntualitza, de tota manera, que mentre que en els centres escolars van mesurar el soroll, en els domicilis van fer-ne estimacions a partir d’un mapa que podria ser menys precís, fet que també podria haver influït en els resultats. 

Aquest estudi amplia l’evidència amb relació a l’efecte del transport sobre el desenvolupament cognitiu infantil, que fins ara s’havia analitzat en escoles amb soroll d’avions i en centres exposats a contaminació atmosfèrica procedent del trànsit rodat. L’equip científic veu la necessitat de realitzar nous estudis sobre el soroll del trànsit rodat en altres poblacions per determinar si aquests primers resultats són extrapolables a altres ciutats i contextos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article