Racisme, identitat i gènere: la veu de les dones racialitzades

Les activistes Desirée Bela-Lobedde i Safia El Aaddam i la rapera Imane Raissali (Miss Raisa) presenten els seus llibres durant la Setmana del Llibre Social

Hi ha moltes preguntes que vull fer a la Desirée Bela-Lobedde, a la Safia El Aaddam i a la Imane Raissali, més coneguda com Mis Raisa. Elles tres són les convidades a la xerrada Racisme identitat i gènere: la veu de les dones racialitzades, que hem organitzat des del Social.cat en el marc de la Setmana del Llibre Social, i que tindrà lloc aquest divendres 10 de juny a la llibreria Documenta, a les 19 hores.

Vivim encara en una societat racista? Seria la primera pregunta, bàsica i simple, que ens emmarcarà la xerrada. Com que m’he llegit els llibres que presentarem a la jornada —Minorías, de Desirée Bela-Lobedde; Hija de inmigrantes de Safia El Aaddam, i Pondré los colores, de Miss Raisa— ja us puc avançar que sí, que vivim en una societat racista. “La nostra societat té molts defectes i un d’ells és el racisme, que encara se segueix patint en més situacions de les que hauria”, em comenta Imane Raissali.

I partir d’aquí, sorgeixen moltes altres preguntes: com es resisteix a la discriminació estructural que viuen les persones racialitzades? Com es construeix la pròpia identitat, quan perceps que el teu cabell, el teu nom o el teu color de pell no s’accepta? I en quin punt dius, prou; i decideixes lluitar per trencar amb el discurs d’odi?

Diu la Desirée Bela-Lobedde que el llibre Minorías, —en el qual retrata a través de converses la realitat de nou dones que per una raó o altra pertanyen a una minoria social— té el propòsit “d’explicar el que hi ha darrere de les etiquetes que s’imposen a les dones: dona asiàtica, dona gitana, dona treballadora sexual...”. Unes etiquetes que es converteixen en una càrrega constant, en violència institucional i social, en la invisibilització... En definitiva, en una arma contra la llibertat de totes aquestes dones. Malgrat això, la majoria de les protagonistes han trobat en la resistència i en la lluita compartida els mecanismes per fer-hi front a l’estigmatització. “He volgut reflectir la valentia amb la qual aquestes persones viuen la seva desigualtat i es resisteixen davant ella. I aquesta valentia l’atorga saber-se minoritzades, abraçar la complexitat de les seves identitats, la vulnerabilitat i la fortalesa”, escriu l’activista i comunicadora antiracista.

Estigmatització a l’escola

L’estigmatització de les persones racialitzades —com també d’altres col·lectius— comença molt d’hora, massa d’hora. El llibre sencer de Safia El Aaddam, Hija de immigrantes, és colpidor, des d’inici a fi. Però si hi ha una part que resulta especialment punyent és quan l’autora recorda els seus anys a l’escola. Quantes vegades se’ns diu que l’escola respecta la diversitat i la cuida... Doncs l’experiència d’El Aaddam desmunta totalment aquest relat edulcorat, i el retracta cruament: la protagonista del seu llibre, la Lunja, es canvia el nom en l’inici del curs escolar. “Els meus pares deien que no era pecat mentir si era per protegir-te. No pensava aguantar més les burles. No pensava aguantar més que s’ennueguessin cada cop que pronunciaven el meu nom. No volia semblar una estranya”. Qui li havia fet sentir una estranya eren els seus companys de classe, però sobretot, i el que és més increïble, els seus professors, any rere any.

A banda, i entre moltes altres situacions d’injustícia social envers les persones migrants o filles de migrants, el llibre denuncia una situació que la comunicadora i activista també ha denunciat a les xarxes socials, i que manifesta de primera mà com d’injust es pot convertir el fet d’anar a classe quan la teva família no té recursos: no hi havia llibres, no hi havia excursions, no hi havia extraescolars, ni colònies. Una escola inclusiva? Ho parlarem durant la xerrada.

“Existir, viure i reivindicar”

Aquestes tres dones que tenim el plaer d’ajuntar en una mateixa trobada van decidir que callar-se tota aquesta opressió no era el camí. Des de l’activisme, des de les xarxes, des dels llibres, les xerrades, el que calgui. També des de la música, com és el cas de Miss Raisa. Així de contundent es mostra quan li pregunto de quina manera es pot lluitar contra el racisme: “Existint, vivint i reivindicant amb cada acció la nostra presència i el nostre camí”. Imane Raissali ha trobat en el rap el seu mitjà d’expressió, a través del qual es referma en què el camí és conèixer-nos, parlar, deixar d’estigmatitzar. Ara, la rapera també ha escrit el llibre Pondré los colores, en el qual dibuixa a través de poemes i versos qüestions vitals per a ella, i que transmeten una lluminositat constant, tal com avança el títol del llibre.

Aquesta lluminositat és la força de la veu i la paraula, els camins pels quals transiten aquestes tres dones que aquest divendres es reuniran a la llibreria Documenta de Barcelona durant la Setmana del Llibre Social. No us les perdeu!

(Nota: No queden places disponibles per aquesta xerrada, però intentarem que ningú es quedi fora. Si no pots inscriure't, t’animem a apropar-te igualment a la llibreria, perquè a última hora sempre hi ha inscrits que no es presenten).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article