Criar un infant a Catalunya costa gairebé un 30% més que fa quatre anys

El cost de tenir un fill és superior al PIB per càpita de Catalunya, provocant que moltes famílies no puguin fer front a totes les necessitats


El cost de criar un nen o nena a Catalunya l’any 2022 és de 819 euros al mes, en comparació amb la mitjana de l’estat espanyol que arriba als 672 euros. La factura dissuadeix en bona part d'aquelles persones que volen ser pares o mares, però no poden afrontar l'elevat preu. D'aquí que Catalunya tingui un índex de fecunditat d’1,21 fill per dona, segons dades de l’Idescat al 2020.

Save the Children a partir de l’estudi El Cost de la Criança denuncia l’augment de les despeses de criar a un fill en un 29,8% al territori des de 2018, convertint-se en la comunitat autònoma enquestada més cara. Aquest factor fa que per més de 171 mil llars, les més empobrides, sigui directament impossible cobrir el cost de la criança, fins i tot dedicant-hi tots els seus ingressos.

“A Catalunya el 21% de la població no pot cobrir les necessitats dels seus fills, generant repercussions enormes en el seu benestar i desenvolupament. No hem d’oblidar que al territori un de cada tres nens i nenes ja viuen en situació de pobresa, per tant, si no apliquem mesures adequades, la situació de la infància continuarà empitjorant, afectant negativament a tota la societat”, explica Emilie Rivas, responsable de Polítiques d’Infància a Save the Children Catalunya.

A escala estatal manquen polítiques de suport a la criança comparables a la de la resta de la Unió Europea, i en concret, a Catalunya l’única prestació per fill a càrrec que existia va ser eliminada l’any 2011. Des de llavors no es compta amb un ajut específic per a la criança.

“Costa molt entendre com amb una renda alta i una economia prou competitiva, Catalunya se situï a la cua d’Europa en taxes de pobresa infantil, només superades per Romania. Políticament, no s’està abordant la criança com una inversió de futur, considerant que les famílies són un factor essencial que contribueix al sistema productiu i al conjunt de la societat”, continua Rivas. 

El primer càlcul del cost de la criança que va dur a terme Save the Children, va ser al juliol de 2018. Des de llavors i fins a març del 2022, la inflació a l’Estat ha augmentat un 11,3%. Si es compara aquest resultat amb les diferents despeses de la criança, s'observa que algunes han augmentat en un valor similar al de la inflació –com l'alimentació (13%), la higiene (9%), la roba i el calçat (13%) o l'habitatge (15%)–, però altres en un percentatge molt major –com l'oci i les joguines (25%), els mobles i estris (30%) o els subministraments energètics (53%)–. A Catalunya l’any 2018 criar a un infant costava 631 euros, i en només quatre anys, ha crescut un 29,8%, gairebé 200 euros al mes. L’increment supera l’augment general dels preus, el que revela l’encariment relatiu de la criança. 

“Totes les evidències demostren que el desenvolupament ple de la infància té un destacat retorn social, millorant la productivitat i la cohesió social, mantenint el nostre sistema de benestar. Fer front al cost de la criança no hauria de ser un privilegi, sinó un dret garantit en benefici de la societat”. 

La investigació constata diferències significatives entre criar a un infant a Catalunya o en una altra comunitat autònoma. Si es compara el cost de la criança entre la comunitat més cara segons l’estudi (Catalunya) i la més barata (Andalusia) es troba que al territori mantenir a un fill o filla a càrrec és un 27,8% més car, amb totes les conseqüències que això comporta. 

L’estudi també denota com les necessitats dels nens i nenes canvien a mesura que creixen, reflectint-se en la despesa econòmica de les famílies i augmenta al llarg dels anys. Per a les franges de 0 a 3 i 4 a 6 anys, la despesa més elevada és la de conciliació –guarderia, cangurs, escola infantil–, que representa un terç i un cinquè del total, respectivament.

A partir dels set anys, la partida més elevada és la d'alimentació, que afecta el seu desenvolupament físic i psíquic. “No té sentit que si a mesura que els nens i nenes creixen i generen més despeses, es rebin menys ajuts. És necessari que es faci costat a les famílies en totes les etapes de creixement”. 

Alemanya i Dinamarca lideren el suport a les famílies a Europa

“Les polítiques de suport a la criança a l’estat espanyol i a Catalunya són molt escasses i poc efectives”, ha assenyalat Rivas. El sistema de suport a les famílies i a la infància es troba entre els menys desenvolupats de l'entorn europeu i es caracteritza per un reduït nivell de despesa en prestacions i ajudes fiscals que, en conjunt aconsegueixen l’1,3% del PIB, enfront del 2,3% en la mitjana Unió Europea (UE).

Els líders europeus que inverteixen més en infància i família són Alemanya (3,4%) i Dinamarca (3,3%). Per exemple, en termes de suport monetari directe o prestació de criança, Alemanya compta amb una prestació màxima anual de 2.328 euros, per fill.

El sistema espanyol de suport a la infància dona més pes, el major de la UE, a les deduccions fiscals que beneficia sobre manera a les famílies de renda més elevada. També compta amb un sistema de prestacions d'ajut a la criança molt focalitzat en els menors nivells d'ingrés i d'escassa quantia, però el seu pes sobre el conjunt del suport públic a la infància, pròxim a una desena part del total, és el més baix de tota la UE. 

Més prestacions a les famílies

La investigació alerta de la insuficient inversió pública en certs serveis - educació infantil i obligatòria, menjador escolar, habitatge, transport, etc. - i prestacions clau per al desenvolupament de la infància.  

L’organització demana situar la lluita contra la pobresa infantil al centre de les prioritats i presenta propostes de política pública per aconseguir nivells de suport a la criança adequats amb la infància, especialment la més vulnerable. Entre les propostes, es troba la reformulació de la Renda Garantida de Ciutadania perquè afavoreixi a les famílies amb fills o filles a càrrec en situació de pobresa, creant un complement per a la criança de 100 euros. Així com, crear un complement d’habitatge a la Renda Garantida de Ciutadania i fer compatible l’ocupació, per alinear els criteris de la RGC amb els de l’IMV i evitar l’augment de persones treballadores pobres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article