CCOO denuncia que el 80% de les places docents les escullen les direccions i només un 17% van pel procediment ordinari

ACN

CCOO ha denunciat que només un 17% de les places de docents que surten a concurs s'ocupen pel procediment ordinari en base únicament als mèrits i capacitats i segons l'elecció del docent. En canvi, més del 80% de nomenaments de docents no funcionaris són fets directament per les direccions dels centres públics.

Això, segons el sindicat, no respecta els criteris d’igualtat, capacitat, mèrit, transparència i publicitat que han de seguir els nomenaments de treballadors públics i, a més, genera discriminacions a interins o funcionaris sense plaça que no són renovats per motius com maternitat, malaltia o edat avançada. A més, ha apuntat que gairebé un de cada quatre docents és escollit per perfil. Darrera de tot hi veu el decret de plantilles.

En una roda de premsa telemàtica, el sindicat ha explicat que aquest curs 2021-2022 l’11% de les places que han sortit a concurs eren de les anomenades perfilades. Aquestes són aquelles creades pels centres per tal de tenir un docent amb un perfil concret per cobrir unes necessitats concretes. CCOO ha alertat que el curs que ve aquest tipus de places arribaran al 23%, segons les dades provisionals en base a les adjudicacions fetes la setmana passada.

Per aquest curs 2021-2022 hi havia 43.700 docents que complien els requisits per ser contractats. Però 10.600, una quarta part, no van ser ni proposats per ocupar cap plaça perquè teòricament no complien el perfil demanat pels centres.

Això també provoca un “clima enrarit” als claustres de professors, una “competitivitat tòxica” entre docents, “silencis”, poca diversitat d’opinions i falta d’esperit crític, ja que les direccions solen contractar docents afins a les seves tesis, segons ha dit la responsable de docents no universitaris del sindicat, marga Romartínez.

Per a CCOO, el més greu és que les no renovacions de places no s’han de justificar per les direccions dels centres, cosa que obre la porta a arbitrarietats. A més, genera un greuge comparatiu flagrant respecte el sector privat, ja que els mestres acomiadats no són indemnitzats encara que portin diversos anys al lloc de feina. “Això provoca vulnerabilitat i desprotecció”, ha afegit Romartínez.

Elena Ruperez ha explicat el seu cas durant la roda de premsa. Ella va patir un càncer de mama i assegura que, malgrat que el centre li va dir que la reclamaria l’any vinent, més tard li van dir que la plaça s’havia suprimit.

Des del sindicat han posat altres exemples com el d’una persona que portava tres anys en un centre d’alta complexitat i que després d’un ictus no va ser renovat i se li va donar una plaça de suplent. També el d’una docent que estava a punt de ser mare i a qui no se la va renovar.

Recollida de signatures i accions legals contra el decret

El sindicat ha recollit prop de 5.000 signatures, la majoria de docents, que han presentat al Parlament per instar a derogar aquest decret. A més, al novembre es va admetre a tràmit un recurs contenciós-administratiu contra aquest decret, però la vista no se celebrarà fins el març de l’any vinent. Mentrestant, esperen que el Govern i els partits acceptin les seves demandes, tot i que han assegurat que algunes formacions desconeixien els detalls dels decrets. La secretària general de la Federació d’Educació de CCOO, Teresa Esperabé, ha demanat la derogació del decret ja que ha assegurat que dona “molt poder” a les direccions i en una situació en què no hi ha “contrapoder” sindical.

El sindicat ha volgut defensar també la tasca de les direccions, i ha acusat el Departament d’Educació de delegar-los tasques que no els pertoquen i sobrecarregar-les de feines per les quals no estan qualificades com és la selecció de personal.