600 voluntaris d’Arrels recorren Barcelona per copsar la realitat de les persones que dormen al carrer

ACN

Uns 600 voluntaris d’Arrels han recorregut aquest dimecres a la nit els carrers de Barcelona per copsar la realitat de les persones que hi dormen al ras. A partir de les 23 hores i repartits per equips han començat a pentinar els carrers i places de la ciutat per apropar-se a les persones sense llar i parlar-hi. En total, s’han pogut enquestar 350 persones. 

L’objectiu és doble: d’una banda, tenir una aproximació de quantes persones dormen al carrer a Barcelona; de l’altra, conèixer a través d’enquestes la situació vital d’aquestes persones. Enguany, Arrels Fundació ha incorporat a l’enquesta preguntes sobre la situació jurídica dels enquestats, la seva formació i també si han patit algun tipus d’agressió, desgranant diferents casuístiques.

El director de la fundació, Ferran Busquets, recorda que el recompte d’Arrels es fa des del 2016 i que la intenció és fer enquestes a les persones que dormen al carrer per conèixer una realitat que és “molt dura”. “El resultat ens donarà una foto molt significativa de la realitat”, afegeix. A més, però, assegura que és important per “trencar estigmes”. Poc abans de l’inici del recorregut a peu de carrer, Busquets ha fet valdre la tasca dels voluntaris i ha remarcat que gràcies a participar com a enquestadors Arrels pot conèixer la situació del sensellarisme a la ciutat i desgranar informació a mesura que es va recollint.

L’enquesta, amb prop d’una quarantena de preguntes, demana informació bàsica de la persona entrevistada, repassa la seva trajectòria d’allotjament o sensellarisme, pregunta per quines dificultats té per cobrir les necessitats o si té algú de confiança amb qui comptar, entre altres. També s’interessa per l’estat de salut dels enquestats i quina atenció social han rebut. A més, enguany també hi ha diverses preguntes sobre victimització –si han patit algun delicte, agressió o discriminació– i sobre si mai han estat sancionats o denunciats per alguna causa, així com per quina formació han rebut al llarg de la vida.

Preguntat pel paper de les administracions, el director d’Arrels assenyala que l’Ajuntament de Barcelona fa accions i celebra que enguany la Generalitat hagi fet un pas amb el marc d’acció pel sensellarisme. En qualsevol cas, afirma que la feina feta fins ara per les diferents administracions és “del tot insuficient”. “S’han fet coses en diferents àmbits, però malauradament queda massa per fer, mentre no se solucioni el problema de l’habitatge continuarà molta gent dormint al carrer”, conclou.

Vides al carrer

Les vides al carrer són tan diverses com les que hi ha dins d’un bloc de pisos. El Samir, per exemple, un dels enquestats pel Xavier i la Paula, voluntaris d’Arrels, fa només quinze dies que viu al carrer juntament amb la seva dona i el seu gos, després que els desnonessin del pis on vivien i que s’hagin trobat sense cap interlocució possible per quedar-s’hi. No han pogut recuperar cap de les seves pertinences tampoc. El Samir, que és originari del Marroc, explica que coneixen Arrels i tenen pendent anar-hi un dia per explicar el seu cas. En el moment de l’enquesta la dona, d’origen català, no hi és però està a punt de tornar de treballar.

Pocs carrers més avall, a prop del mercat de Sant Antoni, hi ha l’Omar, que alhora respon a les preguntes que li fan la Berta i la Dolors, una altra parella de voluntàries d’Arrels. L’Omar, a diferència del Samir, està sol. Segons els explica, va arribar a Catalunya amb només 11 anys i ara en té més de 30. Ha viscut al carrer quatre anys, amb entrades i sortides de presó intermitents en aquest període. Remarca a les voluntàries que pateix un trastorn mental i es fa dur dormir al ras i relata que les ha passat de tots colors.

A pocs metres, i refugiat en una entrada de garatge, hi ha en Fazin, originari del Pakistan. L’equip de carrer d’Arrels ja el coneix i tot i que el desperten d’un son profund es mostra agraït en veure una cara coneguda.