Perilla la continuïtat dels educadors socials als centres escolars

Aquest podria ser l’últim curs en què 75 escoles públiques d’alta complexitat tinguin el suport socioeducatiu d’aquests professionals

No està sent una fi de curs tranquil·la entre les educadores socials que atenen a infants i famílies vulnerables en 75 centres escolars catalans, davant la possibilitat que el Departament d'Educació retalli “o fins i tot cancel·li” el programa de suport que porten a terme en escoles i instituts.

Així ho estan denunciant els professionals que hi treballen en aquests centres, i també el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), els quals en un comunicat afirmaven que els havien “arribat veus, rumors i en algun cas, certeses” que la perspectiva de la no continuïtat era real. “A finals de 2021 el Departament havia valorat positivament la implantació i n’assegurava la voluntat de mantenir-la el curs vinent, però ens han arribat informacions que ho desmenteixen”, assenyalen des del CEESC. L’ajornament de diverses reunions per part del departament per tractar el tema els feia témer el pitjor escenari. Finalment la reunió se celebrarà el pròxim 21 de juny, un dia abans que acabin les classes.

“Tot sembla indicar que no ens diran res fins que estigui a punt de vèncer el contracte, a 30 de juliol, quan les escoles estiguin tancades i no tinguem fàcil organitzar actes de suport de la comunitat educativa, que tan bé ha valorat la nostra figura”, assegura Iolanda Gallego, educadora social a una escola, i una de les portaveus de la Plataforma d’educadors i educadores socials de les escoles de Catalunya, que està organitzant-se davant la possibilitat que Educació no compti amb elles per al curs vinent. “Ens ha sobtat molt, perquè la idea era consolidar les places i anar ampliant-les. Han estat només dos cursos, estem encara fent vincles amb infants i famílies i comencem a agafar força, i aquest possible final ens deixa molt tocades. Aquests infants es queden sense un recurs molt important”, admet Gallego.

Preguntat per aquest diari, el departament admet que vol mantenir els recursos extraordinaris, “però el Govern espanyol ha decidit retirar-los aquest 31 d’agost, fent molt difícil poder mantenir aquests professionals al nostre sistema”, al·leguen. “Estem lluitant-ho en tots els fronts possibles i una vegada més els exigim que no retirin aquests recursos. La pandèmia potser s’ha acabat, però els seus efectes socials encara no”, apunten des d’Educació. Si finalment no es compta amb aquests educadors, s’evidencia una “gran falta de previsió” del departament, segons critiquen des de la plataforma d’educadores socials, perquè aquests fons extraordinaris tenien un final, i Educació havia de preveure altres vies de finançament per a pagar aquests professionals, contractats directament pel departament.

El 97% dels centres vol comptar amb aquesta figura per sempre

Va ser gràcies a aquests fons extraordinaris que es va fer la incorporació dels educadors a les escoles el curs 2020-21, com un pla de xoc de suport específic davant l’increment d’alumnat amb vulnerabilitat social. L’anomenat Pla de millora d’oportunitats educatives –que ha comptat amb una inversió de quatre milions d’euros per als dos cursos– va arribar a 75 centres educatius, en els quals valoren positivament comptar amb aquests professionals. El 89,6% de les escoles que han estat incloses en el programa han posat una nota molt alta al treball fet per les educadores socials, i el 97,95% sol·licitaria tenir per sempre aquesta figura a la seva escola, segons un estudi que va fer el CEESC durant el passat curs.

El CEESC apunta que tot i que l’objectiu seria la “plena incorporació” d’aquests educadors socials a les escoles, l’entrada d’aquests 75 professionals era “una primera passa molt necessària” per introduir la mirada socioeducativa als centres escolars. “Resulta incomprensible que després de la bona rebuda que hi ha hagut per part de la majoria dels centres educatius ara se’n vulgui prescindir, i en comptes d’avançar retrocedim”, lamenten.

A banda, des del CEESC recorden que aquests primers cursos havien d’esdevenir una prova pilot per poder assolir el mandat del Parlament –del juny de 2020– en què es van aprovar dues mocions on es demanava la incorporació de la figura de l’educador social als centres educatius de primària i secundària per al curs 2020-2021. “El Departament d’Educació, però, va fer efectiu aquest mandat només parcialment introduint la figura de l’educador social de manera oficial a 75 escoles públiques catalanes considerades d’alta complexitat”.

Segons el col·legi que representa als professionals de l’educació social, el concepte d’escola ha d’abordar aspectes socioeducatius com la convivència, l’atenció a les desigualtats i la diversitat, l’absentisme i la relació amb la comunitat i l’entorn, unes funcions per a les quals els educadors socials esdevenen cabdals. “Les famílies que atenem tenen unes dificultats a les quals difícilment pot donar resposta l’escola. La nostra funció principal és ser un pilar en l’acompanyament emocional d’aquests infants i famílies i fer de pont entre l’escola i tot l’entorn. Som un enllaç entre la comunitat i l’escola, i aquesta funció és complicada que la facin els docents”, afegeix Gallego.

Catalunya va tard 

Catalunya no és la comunitat més avançada en aquest àmbit. La figura de l’educador i l’educadora social als centres educatius en les diferents Comunitats Autònomes ja és una realitat des del 2002 a Extremadura, primer territori que va prendre la iniciativa, seguida de Castella–La Manxa, Andalusia, Illes Balears i Illes Canàries.

No ha estat fins al curs 2020-2021 que escoles catalanes d’alta o màxima complexitat han pogut comptar amb el suport dels professionals de l’educació social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article