Fronteres invisibles: el joc de taula que evidencia la discriminació que pateixen les persones migrades

Adreçat a joves, infants o famílies, aquest projecte educatiu pretén destruir els prejudicis sobre el fenomen migratori

“Què us ve al cap quan us dic la paraula migració?”, pregunta en Guillem Castelló a una vintena d’alumnes de 13 i 14 anys. “Gent”, “problemes”, “escapar-se”, “vaixell”, “patera”...

Estem a l’aula de 2n d’ESO de l’Escola Vedruna Immaculada, a Barcelona, i en Guillem està iniciant una dinàmica a través del jocFronteres Invisibles, que té per objectiu trencar amb els estereotips que infants i joves puguin tenir envers les persones migrades, així com entendre la complexitat de les discriminacions que socialment es perpetuen. “Si jo us dic que paguem impostos que beneficien als migrants, perquè utilitzen els serveis públics, qui està d’acord?”. Molts dels alumnes aixequen la mà.

Així es van succeint diverses preguntes que volen fer reflexionar sobre què en pensem de la migració, i quin són els prejudicis que carreguen sobre les persones migrants. En Guillem també pregunta als alumnes quins somnis de futur tenen, i alguns es llencen a imaginar-se com a metges, enginyers... Fins que l’educador diu: “Oblideu-vos dels vostres somnis, perquè ara us convertireu en una persona diferent: sereu migrants”.

Els joves es divideixen en tres grups al voltant d’una taula i en Guillem, acompanyat pel Masek, –que pertany a la cooperativa Diomcoop– col·loca un tauler, fitxes i cartes, i els dos expliquen com funciona el joc. Els jugadors treuen una carta, que serà la seva nova identitat: una persona migrada, que haurà de passar per diverses caselles plenes d’adversitats basades en les vivències dels migrants: ‘No tens permís de residència, no pots treballar’; ‘Ves a la Delegació de Govern per aconseguir papers’; ‘Batuda policial. Et detenen, vas a un CIE’... No hi ha treva durant tot el joc, i a més a més, pots caure en les caselles d’etiquetes, on et vas omplint de prejudicis que et dificultaran la partida.

Quan s’acaba el joc, tots posen en comú què ha passat i com s’han sentit: “He acabat malament, no he trobat feina”; “No he aconseguit res, he anat a parar a un CIE”; “Tenia estudis però no he aconseguit diners, perquè no tenia feina”; “He acabat el joc amb moltes etiquetes”; “M’he sentit malament. M’he ficat en la pell del personatge i no era divertit”; “Si és així en la vida real és molt dur”, van admetent els joves. La majoria dels jugadors es queden amb la sensació que tothom ha perdut, o com a molt, a qui millor li ha anat –perquè ha trobat una feina, o ha aconseguit estudiar– ha aconseguit sobreviure. “No hi ha guanyadors”, diuen confosos.

No hi ha guanyadors en Fronteres Invisibles. Les dificultats de la partida són constants, com en la vida d’una persona migrant | Silvia Rodríguez

Trencar etiquetes i prejudicis

La trobada s’acaba compartint experiències sobre les etiquetes que posem i ens posen, i en com aquestes esdevenen perjudicials i ens fan sentir malament. “El joc és interessant perquè els participants no són conscients que estan aprenent o que els hi estem explicant alguna cosa. Ells senzillament estan jugant i participant d’alguna activitat dinàmica, que fa que s’esvaeixi la mandra que tenen la majoria de joves quan algú els fa una xerrada. Un cop han jugat, ja entenen aquesta realitat i obrir un debat és molt més fàcil”, admet Guillem Castelló, qui, junt amb un grup de sis companys del Cau Ruddiard Kipling, situat al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona, van crear el 2017 el joc. Poc després el grup va començar a oferir a les escoles trobades per dinamitzar partides entre l’alumnat. Fan unes dues sessions a la setmana, per centres escolars i espais educatius de tota Catalunya, tot i que volen estendre l’activitat i fer-ne moltes més sessions.

“Teníem la sensació que als mitjans de comunicació es repetia una història molt tòpica sobre les migracions, ja que sembla que tots els migrants arriben en pastera”, recorda Castelló. “Ens interessava aprofundir en un fenomen complex com és la migració, i sobretot entendre què és el que passava un cop aquestes persones aconseguien arribar aquí, perquè d’això sí que no hi havia cap mena d’informació”, afirma. Un cop vist que no hi havia cap recurs que permetés ajudar a entendre la migració als joves, aquest grup va arribar a la conclusió que un joc seria el mitjà perfecte per presentar el tema al col·lectiu de joves.

I no només a ells, perquè amb el temps aquest col·lectiu va decidir adaptar el joc per poder oferir-lo també a altres públics. “Vam evidenciar que el racisme i la xenofòbia era un problema en cap cas marginal, i vam decidir obrir-nos a tots els públics”, apunta en Guillem. Així es va fer una adaptació del joc per a infants més petits. També van crear un format de carrer, que porten a festes majors, o esdeveniments festius. Es tracta d’un joc de taula gegant on els participants s’han de desplaçar pel tauler, i que està adreçat perquè hi participi tota la família.

Posar-se en la pell del migrant

A banda, amb l’entrada a les aules es possibilita un moment de coneixement real de les diverses realitats que travessen les persones migrants, ja que des de Fronteres Invisibles treballen amb diferents entitats i col·lectius formats per persones que han viscut un procés migratori –com Diomcoop, l’Associació Exmenas, l’Espai de l’Immigrant, etc.– de les quals s’acompanyen a l’hora de fer les dinamitzacions a les escoles. “Ens agrada convidar a molts col·lectius. No volem ser la veu de ningú, nosaltres som educadors i ens interessa molt que totes aquestes persones puguin explicar a través de la seva veu les seves experiències davant d’un grup d’alumnes. Els seus testimonis criden l’atenció en els infants i joves”, diu Castelló. De fet, admet l’educador, entre els adolescents, un dels col·lectius que més prejudicis desperta és el dels joves migrants sols. “Suposo que perquè a les xarxes hi ha molts vídeos on s’assenyalen aquests joves”, opina.

Per aquest motiu, des de Fronteres Invisibles han creat un scape room on s’explica la situació en la qual es troben els joves migrants sols, i ara també estan impulsant un projecte de mentoria per oferir un espai a aquests joves, per tal que puguin realitzar els seus propis projectes. “És un col·lectiu sense cap tipus d’oportunitat, i ens interessa que nosaltres, que tenim accés al món educatiu, puguem oferir-los un espai on desenvolupar les seves inquietuds i que els ajudi a formar-se”, destaca l’educador.

Tornant a l’escola Vedruna Immaculada, el mestre Josep Gil, que ha participat durant la sessió, recalca que l’ha engrescat molt aquesta activitat, que titlla de “molt necessària”. “Els infants encara tenen molts prejudicis envers la immigració. Repliquen missatges que penses que haurien d’estar superats”, diu el mestre. Uns prejudicis que a partir d’aquesta sessió podran ser derrocats amb arguments, i amb la vivència experimentada a través del joc.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article