L’Observatori del Sistema Universitari alerta del finançament baix i la reducció en l’accés

Catalunya és la segona comunitat amb un finançament públic per estudiant més baix i està perdent alumnes a la pública

El sistema universitari català està marcat per un bon prestigi malgrat el baix finançament, una plantilla escassa per la manca de relleu del personal docent i investigador (PDI) i l’alta temporalitat d’aquest i la baixada en l’accés a les universitats públiques. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi de l’Observatori del Sistema Universitari, que alerta que calen mesures “més enllà de discursos genèrics autocomplaents” per evitar el deteriorament.

Catalunya és la segona comunitat amb un finançament públic per estudiant més baix, de 5.306 euros amb dades del 2019, quan la mitjana estatal és de 5.715. En termes de PIB, Catalunya hi destina el 0,38%, situant-se com la tercera que menys inverteix i per sota del 0,56% de mitjana estatal.

Aquesta situació es dona malgrat que els universitaris catalans són els que paguen uns preus públics més cars. Tot i tenir en comptes les baixades dels darrers dos cursos, l’informe apunta que Catalunya continua tenint els preus més cars. El preu mínim de la primera matrícula de grau a Catalunya és més alt que el preu màxim de sis comunitats.

Si es té en compte la inversió pública i els ingressos per preus públics, Catalunya hi destinava el 2019 8.875 euros per estudiant, per sota dels 9.126 de mitjana estatal, esdevenint la setena comunitat que menys hi dedica. En percentatge sobre el PIB suposa el 0,64%. La presidenta de l’Observatori, Vera Sacristán, ha esperat que es compleixi allò que marca el projecte de nova llei d’universitats estatals per arribar a l’1%.

Poc personal i envellit

Un altre dels tocs d’alerta de l’estudi és sobre el personal, un personal que és baix per al volum d’alumnes i que, a més, està envellit. L’informe revela que el 62,4% del PDI tenia contracte temporal el curs 2020-2021, mentre que al conjunt de l’estat era del 49,1% i el màxim marcat per llei és del 40%.  

D’altra banda, el 18,3% del personal docent i investigador té 60 o més anys i el 32,6% en té entre 50 i 59. Aquests dos percentatges han anat a l’alça els darrers anys, mentre que han anat a la baixa els de PDI més jove. El curs 2020-2021 hi havia un 29,5% d’entre 40 i 49, un 16% d’entre 30 i 39 i un 3,6% de menys de 30 anys.

Si es tenen en compte les dues variables, tipus de contracte i edat, l’informe alerta que la majoria de PDI amb contractacions a temps complert es concentra en les franges d’edat més altes. Així, el 24,2% dels de 60 o més anys tenen dedicació a temps complert, contra l’1,4% dels menors de 30 o el 10% dels de 30 a 39 anys. A més, aquests percentatges són inferiors al seu pes en el sistema.

L’informe apunta també que els contractes predoctorals han desaparegut pràcticament i els de postdoctorals no s’han recuperat després de la crisi del 2007.

En línies generals, la ràtio estudiants/PDI de Catalunya és la més alta de l’estat, amb 15,60 estudiants per cada PDI. La mitjana estatal és de 13,19 i la comunitat amb la millor taxa és Cantàbria, amb un 9,60.

La situació del PAS és lleugerament millor, tot i que també presenta una taxa de temporalitat del 27,9%. La ràtio en aquest cas és de 17,17, millor que la mitjana estatal (18,53).

Menys estudiants accedeixen a la pública

L’informe es fixa també en la baixada d’estudiants que accedeixen a les universitats públiques. Situa que la ràtio d’escolarització en universitats presencials de la població resident a Catalunya és inferior a la que correspondria d’acord amb la població de 18 a 24 anys que hi viu. Aquesta ràtio és del 0,88 en graus, xifra que la situa com al cinquena comunitat amb la ràtio més baixa; i el 0,78 en màsters, també la cinquena més baixa.

A més, apunta que la renda i la formació acadèmica dels progenitors marquen aquest accés a la universitat. Així, el curs 2017-2018 el 47,1% de l’estudiantat que accedia a la universitat pertanyia a les famílies en què els progenitors tenien estudis universitaris, mentre que a la població de 19 anys només el 26,2% corresponia a aquestes famílies. Aquelles famílies sense més estudis que els obligatoris suposaven el 24,3% dels que accedien a la universitat, tot i que eren el 39,5% de les famílies de joves de 19 anys.

L’estudi insisteix que en els darrers anys s’ha detectat una tendència a la reducció en la taxa d’accés a graus en les universitats públiques catalanes, que se situa ara en el 47,1%. El 2011 era de més del 54%. L’estudi indica que la taxa ha baixat perquè en aquests anys ha pujat la població jove però també l’accés a les privades i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

D’altra banda, s’observa una sobreoferta a la pública que un dels coautors de l’estudi, Albert Corominas, creu que s’explica perquè se segueixen una lògica de mercat. Per això, ha demanat decisions més valentes al Govern per establir realment quins graus fan falta per a cada universitat i no permetre que s’ofereixen a l’espera de veure si funcionen.

Mesures urgents

Davant d’aquesta situació, l’Observatori reclama un increment del finançament públic, que es garanteixi un accés realment gratuït als estudis superiors en centres públics i també renovar les plantilles. Corominas ha lamentat que no s’observen “indicis” que vagin en aquesta direcció i ha alertat que si no s’actua el sistema universitari català no aguantarà molt més temps mantenint el seu prestigi.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article