L’Observatori contra l’Homofòbia alerta d’un increment preocupant de l’LGTBIfòbia

Redacció

L’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) alerta de l’augment d’agressions contra dones trans. Concretament, s’han registrat 29 incidències patides per dones trans –deu més que el 2020– i 8 d’homes trans –cinc més. Així ho ha explicat el president de l’OCH, Eugeni Rodríguez a la roda de premsa per presentar l'informe sobre l'estat de l'LGTBIfòbia a Catalunya.

Les dones trans representen el segon col·lectiu amb més incidències (el 12,3% del total), després del gai (70,3%). L’informe també posa en evidència que el juliol passat va concentrar el 16,9% de les incidències contra el col·lectiu LGTBI de tot el 2021.

Incidències registrades

El 2021 l’OCH ha registrat el nombre més gran d’incidències (284) del seu històric i representa un increment de 50,3% respecte de l’any anterior. En termes generals el col·lectiu d’homes gais continua sent el que més incidències reporta, arribant aquest any al 70,3%. Un punt que destaca de l’informe és precisament que el percentatge de les incidències registrades pel col·lectiu trans ha augmentat, sobretot en referència a les dones trans, igual que en el cas de persones no binàries o bisexuals i asexuals.

En el cas del col·lectiu trans la major part de les afectacions les han patit dones trans (12,3% d’incidències) versus els homes trans (3,4% d’incidències). Per l’OCH la diferència pot explicar-se per la major dificultat i menor oportunitat laboral per a les dones trans, més exposició a situacions d’assetjament i discriminació i més visibilitat corporal.

A continuació, s’han registrat 19 incidències de dones lesbianes (8,1%), seguit de set incidències de persones que s’identifiquen com a bisexuals (3%). A la categoria d’altres, hi ha sis incidències distribuïdes entre les persones no binàries (quatre), i heterosexuals i asexuals (una cada una). Finalment, aquest any 2021 també s’ha registrat una incidència del col·lectiu intersexual (0,4%).

Rodríguez ha valorat que l’augment generalitzat de les incidències té a veure, d’una banda, amb el fet que hi ha més coneixement del recurs de l’OCH i menys naturalització de les agressions. De l’altra, però, també té a veure amb el fet que hi ha més violència una extrema dreta que “la legitima”.

Una cinquantena d’agressions físiques

L’informe apunta que l’agressió verbal és el tipus de discriminació més registrat (28,5%), amb 81 casos. En segon lloc, les mostres d’odi i exaltació (17,6%), amb 50 incidències, seguides de les agressions físiques (17,3%), amb 49 casos, la majoria de les quals s’han produït a la via pública i en altres espais públics.

A continuació, les situacions d’assetjament i de tracte inadequat (13%), amb 37 incidències i les amenaces (8,5%), amb 23 incidències. Per últim, el dret d’admissió (2,1%), amb 6 incidències.

El juliol, el mes amb més casos

L’OCH també analitza en el seu informe la distribució de les incidències rebudes els diferents mesos de l’any. Amb l’anàlisi mensual es constata que el juliol passat va concentrar el 16,9% de les incidències contra el col·lectiu LGTBI de tot 2021. Això, segons ha explicat Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’OCH, pot explicar-se perquè al juny se celebra l’orgull i hi ha més visibilitat i actes d’alliberament.

La gran majoria d’incidències s’han registrat els mesos de juliol, setembre i octubre (16,9%, 14,4% i 10,9% respectivament). També destaca que el 50,4% del total d’incidències ocorren en cap de setmana, quan els recursos són més minsos.

Davant d’aquestes dades i a les portes del mes de juliol, Eugeni Rodríguez ha demanat a les administracions comptar amb més recursos”. Els recursos son mínims i el cansament és màxim”, ha advertit.

Toc d’atenció a la conselleria d’Igualtat

Durant la roda de premsa, el president de l’OCH ha recordat que les dades de l’informe són les recollides per l’entitat i ha considerat que hi ha feina per fer per part de les administracions. D’una banda, ha celebrat la feina feta amb Interior i, de l’altra, ha lamentat que la conselleria d’Igualtat i Feminismes “no ha fet els deures”.

“És difícil que la persona sàpiga quin és l’itinerari possible per denunciar davant de l’administració”, s’ha queixat. Alhora, ha afirmat que els recursos que destina el departament són “ridículs” i ha demanat una campanya perquè es desplegui la llei 19/2020 i l’Organisme d’Igualtat de Tracte i No-discriminació.