El TSJC veu impossible executar la sentència del 25% de castellà a les aules

Redacció
ACN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut que la nova legislació sobre el català a l’escola impedeix executar legalment la sentència del 25% de castellà a les aules. Per això, tal com va demanar l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), ha preguntat a les parts personades si hauria de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè aquest avaluï si la nova normativa s’adequa a la Constitució i a la jurisprudència sobre el català que va marcar la sentència de l’Estatut. El tribunal diu que la sentència del 25% es basava en una legislació anterior i que la nova normativa és incompatible amb la sentència. A més, suspèn els tràmits per a l’execució forçosa de la sentència.

En aquest sentit, els magistrats del TSJC reconeixen que el Decret Llei 6/2022 del Govern i la llei aprovada pel Parlament en les últimes setmanes “determinen la impossibilitat legal d’executar la sentència”. Un fet que “suscita dubtes d’inconstitucionalitat” i, per tant, es veuen obligats a “plantejar la qüestió davant del TC”, asseguren des del tribunal. Com a resultat, l’execució forçosa de la sentència dependrà, en darrer terme, que el Tribunal Constitucional consideri que la nova normativa no és vàlida per motius d’inconstitucionalitat.

El TSJC adverteix que la Llei 8/2022 estableix el castellà com a llengua d’ús curricular, “en contradicció amb el fonament constitucional que va determinar la sentència, i que es va concretar en el reconeixement del castellà com a llengua vehicular”. La sentència del 25%, diu el tribunal, es basa en un model de conjunció lingüística que la nova normativa no permet.

Per aquests motius, el tribunal ha suspès els terminis per resoldre les peces d’execució forçosa de la sentència o d’inexecució i dona deu dies a les parts perquè es pronunciïn sobre aquesta qüestió d’inconstitucionalitat. El que es posarà en qüestió davant del TC serà el fet que el castellà no es consideri llengua vehicular en l’ensenyament i el fet que s’hagi regulat el seu ús a través d’un decret llei, una via que està prevista només en casos d’extraordinària i urgent necessitat. 

El 31 de maig passat, últim dia per complir l’execució forçosa de la sentència, la Generalitat va demanar que es declarés la impossibilitat legal d’executar-la i que s’avalessin els diversos projectes lingüístics segons el decret llei aprovat dies abans, ja que el text disposa la “inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatge en l’ensenyament i ús de les llengües”, com diu el mateix TSJC. Pocs dies després el Parlament va aprovar la Llei 8/2022, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari.

L’execució de la sentència, en suspens

L’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) va demanar que es declarés que no existia la impossibilitat legal d’executar la sentència i que el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, directament havia decidit no complir-la. En el cas que el TSJC acabés considerant que el decret llei impedia l’execució de la sentència, com ha acabat passant, l’AEB va demanar que es plantegés una qüestió d’inconstitucionalitat sobre el decret i que, mentrestant, es demanés el compliment de la sentència.

Alternativament, si es considerava que no es podia executar la sentència, l’AEB demanava que preguntés a les partes sobre les mesures a prendre per fer-la complir i les indemnitzacions que s’haurien de fixar. Finalment, l’associació demanava al TSJC que declarés que les mesures proposades pel Govern no són adequades per complir la sentència. En aquest aspecte, l’entitat demanava obrir un procés penal contra el conseller d’Educació per desobediència i una multa de 1.500 euros diaris contra ell, mentre no es constatés que tots els alumnes de Catalunya rebien almenys el 25% de les classes en castellà.

Per la seva banda, la Generalitat va respondre a les peticions de l’AEB demanant que es declarés la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de l’incident d’execució o que se suspengués la tramitació de l’incident a l’espera que es declarés la impossibilitat legal d’executar la sentència. Subsidiàriament, sol·licitava que es declarés que la Generalitat ja va complir la interlocutòria d’execució forçosa en haver “dictat les instruccions que garanteixen l’ús curricular i educatiu del català i el castellà en els termes de la normativa aprovada”.

L’Advocacia de l’Estat també destaca que el nou marc legal ha alterat el vigent en el moment que es va dictar la sentència del 25% de castellà, de manera que el tribunal “haurà d’apreciar la incidència d’aquestes normes legals sobre les mesures acordades” en la mateixa sentència.