El 21% de les dones no reben cap ingrés econòmic a Barcelona

L’Ajuntament fa balanç de l’estratègia contra la feminització de la pobresa, que ha comptat amb més de 138.600 beneficiàries des del 2016


La pobresa no afecta per igual a homes i dones. A Barcelona, el 21% de les dones majors de 18 anys no reben cap ingrés econòmic estable, una situació que afecta només al 16% dels homes. Així ho constata l’informe de balanç de l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024, una iniciativa del consistori de la ciutat que ha registrat més de 138.600 beneficiàries des de la seva posada en marxa l’any 2016.

La tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha destacat que les diferències existents encara en la pobresa i la precarietat entre homes i dones es veuen, per exemple, a les xifres de bretxa salarial de gènere, que segons dades municipals és del voltant del 18%. També hi ha grans diferències en les pensions: mentre que les dones reben una mitjana de 866 euros al mes, els homes obtenen una mitjana 1.426 euros mensuals, és a dir gairebé un 40% més.

La baixa laboral voluntària de dones per la criança dels infants és d'un 17%

Unes dades directament relacionades amb els nivells de cotització de les dones al llarg de la seva vida laboral, el qual, a la vegada, està vinculat a la baixa voluntària per la criança dels infants, que és de gairebé un 17% en el cas de les dones, mentre que la xifra d’homes que ho fan és tan baixa que estadísticament és irrellevant.

“Són xifres que parlen de la manca de reconeixement de les feines en l’àmbit reproductiu”, ha dit Pérez, que ha subratllat que la feminització de la pobresa té a veure no només amb l’aspecte econòmic, sinó també amb una “pobresa de vincles” i, sobretot, amb la desigualtat en les responsabilitats sobre les tasques de cura.

La monomarentalitat i la irregularitat administrativa, factors agreujants

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials ha assenyalat que, tot i la diversitat de situacions que viuen les dones, el perfil de la feminització de la pobresa està sovint vinculat amb dones d’edat mitjana, d’origen migrant i amb persones a càrrec. A més, la monomarentalitat, la manca de vincles socials, el nivell de renda del barri on viuen i les situacions d’irregularitat administrativa són factors agreujants.

La pobresa està vinculada sovint amb dones d'edat mitjana, migrades i cuidadores

En aquest sentit, Pérez ha deixat clar que l’Ajuntament és conscient que les situacions administratives irregulars són les que dificulten de major manera l’entrada en el mercat laboral, un fet que aboca les dones migrants a l’economia informal i al fet que la seva trajectòria laboral no tingui impacte en la cotització per a la jubilació.

Per això, ha afegit la tinenta d’alcaldia, part dels programes impulsats en el marc de l’estratègia contra la feminització de la pobresa estan orientats a persones sense permís laboral, si bé cal repensar com està afectant la llei d’estrangeria a dones que viuen i treballen a l’Estat espanyol, però que, per contra, no rebran cap protecció.

Una estratègia per englobar diversos eixos

A causa de la diversitat de factors que intervenen en la desigualtat econòmica entre homes i dones, l’estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat impulsada per l’Ajuntament de Barcelona engloba diferents àmbits, que van des de la inserció laboral fins a l’habitatge i la salut. “El feminisme és una aposta per la millora de les condicions materials de les dones”, ha afirmat Pérez.

Un dels eixos de l’estratègia té a veure amb el mercat de treball i el treball domèstic i les cures. En concret, més de 24.000 persones han participat en programes de formació, activació i inserció laboral —amb prop de 9.000 persones contractades— des de la seva posada en marxa l’any 2016.

Una d’elles és la Sílvia Sánchez, que va arribar de Colòmbia l’any 2019 amb una petició d’asil polític acompanyada del seu marit i amb l’única ajuda d’una familiar que al final els va deixar sols. El passat mes d’abril va començar un programa subvencionat per l’ajuntament que li ha permès formar-se en l’àmbit sociosanitari.

“El feminisme és una aposta per la millora de les condicions materials de les dones”, Laura Pérez, tinenta d'alcaldia de Drets Socials

Fins ara Sánchez ha treballat sempre en negre, sobretot netejant o cuidant gent gran. Però ara, amb la formació que li ha proposat l’ajuntament, té una beca que li permet fer un curs, amb tutories i acompanyament, que, pels seus horaris, es pot combinar amb la feina. L’objectiu, a mitjà termini, és que quan acabi el curs pugui ja trobar una feina regularitzada i reconeguda.

Així com ella, més de 138.600 s’han vist beneficiades pels 325 programes i els 36 milions d’euros invertits en ajudes a dones de col·lectius vulnerables que el consistori ha posat en marxa des de fa sis anys. Aquesta estratègia contra la pobresa energètica estarà vigent fins al 2024 i fins ara ja s’ha realitzat gairebé el 70% de les actuacions previstes, entre les quals hi ha també l’adjudicació de més de 1.800 habitatges a dones en situació de vulnerabilitat o famílies monomarentals.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article