Arrels identifica 1.231 persones dormint al carrer a Barcelona, gairebé 200 més que l’any passat

L’entitat urgeix a garantir el dret a l’habitatge i apostar per espais d’acollida adaptats a les necessitats de les persones

La fundació Arrels ha identificat a un total de 1.231 persones dormint al carrer a Barcelona, una xifra que és superior a la del recompte que es va fer l’any passat, quan es van detectar 1.064 persones sense llar. L’entitat urgeix a les administracions públiques a garantir el dret a l’habitatge, més enllà dels serveis socials; a obrir l’accés a la Mesa d’Emergències a la ciutat i apostar per espais petits i arrelats als barris, en lloc d’albergs massius, que s’adaptin a les necessitats de les persones que viuen al ras.

Arrels deixa clar que les 1.231 persones sense llar que han detectat enguany al recompte anual que fan a Barcelona és “una xifra de mínims” que no reflecteix el global de la situació de les persones que viuen al carrer a la ciutat, però sí que evidencia que cal més atenció social i polítiques públiques per fer front al sensellarisme. En aquesta darrera edició del recompte, l’entitat ha comptat amb el suport de 522 persones voluntàries que van recórrer els 61 barris de la ciutat la nit del 15 de juny i van enquestar 354 persones que viuen al ras.

Pel que fa a la distribució de persones sense llar segons la zona de la ciutat, Ciutat Vella és el districte on s’han identificat més persones dormint al carrer: un total de 344, el 28% del total. Molt a prop, però, es troba l’Eixample, on s’han pogut detectar fins a 297 persones sense llar (24%). Per contrapartida, els districtes on hi ha una menor presència de gent dormint al carrer és a Gràcia amb 32 persones, Sàrria-Sant Gervasi (34, 3%) i Sant Andreu (18, 2%). No obstant això, des d’Arrels subratllen que en aquests dos darrers districtes no es va aconseguir recórrer la totalitat del territori durant el recompte, un fet que té conseqüències en les dades recollides.

Cal una resposta urgent

Tot i les limitants estadístiques del recompte que fa l’entitat, Arrels destaca que és un fet que cada vegada són més les persones que es veuen abocades a fer vida al ras. “És urgent que les administracions destinin més recursos al sensellarisme, un problema que afecta cada vegada més a una gran part de la població i que té a veure amb l’accés a drets tan bàsics com el de l’habitatge, entre d’altres”, afirma el director d’Arrels, Ferran Busquets.

En aquest sentit, des de la fundació assenyalen tota una sèrie de propostes per fer front al sensellarisme. En primer terme, l’entitat apunta al fet que a Barcelona l’habitatge públic no supera el 2% del total del parc residencial i, per tant, no només s’haurien de posar més facilitats perquè les persones sense llar accedeixin a un habitatge de protecció oficial, sinó que també s’han d’habilitar els 150 habitatges del model Housing First que estan recollits al Pla de Lluita contra el Sensellarisme 2016-2020, un objectiu que encara no s’ha assolit.

Per altra banda, des d’Arrels denuncien que la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona no contempla que totes les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat extraordinària i de pèrdua imminent de l’habitatge puguin accedir a un lloguer social, ja que té una normativa pròpia diferent de la de la resta de meses d’emergència de Catalunya. Per aquest motiu, proposen modificar la normativa per no deixar fora d’aquests mecanismes a les persones sense llar.

Finalment, però no menys important, la fundació considera que s’ha de superar el model actual d’albergs massificats i amb llargues llistes d’espera. Per fer-ho, suggereixen obrir espais petits a cada barri, els quals s’adaptin a les necessitats dels col·lectius amb situacions més vulnerables: dones, col·lectiu LGTBIQ+, persones amb animals de companyia, gent amb addiccions o problemes de salut mental, entre altres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article