El preu del lloguer es va reduir un 7% en el primer mes de vigència de la llei catalana de contenció de rendes

Redacció

El preu mitjà dels lloguers es va reduir un 7% durant el primer mes de vigència de la llei catalana de contenció de rendes als municipis on es va aplicar, segons un estudi elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB). Una baixada de l’arrendament mensual que es va notar especialment a la ciutat de Barcelona, on va ser del 7,7% i on l’import va passar dels 962,75 euros de mitjana, sis mesos abans de l’entrada en vigor de la norma, als 913,63 euros de mitjana just abans que el Tribunal Constitucional (TC) declarés inconstitucional el mecanisme de control de rendes que establia la llei.

La investigació ‘Impacte de la Llei 11/2020 en el mercat de lloguer a la demarcació de Barcelona’, impulsada per l’O-HB amb el suport de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), ha revelat també que durant el primer mes de vigència de la normativa els preus dels lloguers van créixer de forma clara un 4,1% en aquells municipis que no estaven subjectes a la regulació establerta. “Malgrat el curt període de vigència de la llei, tot indica que hauria ajudat a moderar els preus als municipis on es va implementar”, apunten des de l’observatori.

L’anàlisi feta per l’O-HB permet observar també que la normativa va perdre efectivitat amb el pas del temps, ja que les reduccions dels preus de lloguer no van ser tan intenses comparades amb el primer mes de vigència de la Llei 11/2020. Tot i això, al cap de tres semestres des de l’entrada en vigor de la normativa el preu mitjà del lloguer a Barcelona i als municipis on es va aplicar el mecanisme continuaven situant-se en valors inferiors als del moment de l’aplicació de la llei.

Més contractes signats i més habitatges al mercat

Per altra banda, l’estudi de l’O-HB ha constatat també que durant tot el període de vigència de la llei no es va produir cap reducció de contractes de lloguer signats. Així, en aquell període d’un any i mig, es van signar semestralment una mitjana de 7,5 contractes per cada 1.000 habitants, un augment del 6,9% respecte a l’any anterior. Xifres molt semblants a les que es van produir en els municipis on no s’aplicava la llei, els quals van experimentar un increment del 7,2% de contractes firmats respecte a l’any anterior.

En aquest sentit, l’activitat contractual a la ciutat de Barcelona va ser molt elevada, fins i tot superior a la del semestre previ a l’esclat de la pandèmia. Durant el temps de vigència de la llei, s’hi van signar semestralment a la ciutat una mitjana de 15,3 contractes per cada 1.000 habitants, és a dir, un 31,1% més que l’any anterior.

A més a més, també va augmentar el nombre d’habitatges disponibles al mercat. De fet, aquest increment va ser percentualment més important en els municipis on sí que es va aplicar la llei que en els quals no va existir control de rendes. Per exemple, el març de 2022 a Barcelona hi havia 216.459 habitatges de lloguer vigents, una xifra que suposa un increment del 6% en termes absoluts i d’un 6,6% en termes relatius, en comparació al moment anterior a l’entrada en vigor de llei.

Un mecanisme útil, tombat pel TC

L'estudi elaborat pel O-HB ha analitzat la situació del preu del lloguer al conjunt de la demarcació de Barcelona, des de setembre de 2019 (un any abans de l'entrada en vigor de la llei) fins al març de 2022 (un any i mig després de la seva vigència). L'objectiu era analitzar l'impacte dels topalls màxims al lloguer a partir de l'índex de referència; un mecanisme que va ser anul·lat pel TC el 8 d'abril del 2022, ja que el tribunal va considerar que envaïa competències de l'Estat