Només en un de cada sis desnonaments a Catalunya s’ha ofert un lloguer social com a alternativa

Redacció
ACN

La PAH i altres entitats socials han denunciat aquest dijous que només s’ofereix una alternativa de lloguer social en un de cada sis desnonaments a Catalunya, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En el període entre 2017 i 2021, s’han practicat més de 54.000 desnonaments al territori i s’han formalitzat tan sols 5.318 lloguers socials.

Tot i que per llei només és obligatori oferir aquesta alternativa en el cas que l’habitatge sigui d’un gran tenidor, la PAH considera que “hi ha un alt nivell d’incompliment” per part dels grans tenidors i demana a l’administració que sigui més diligent a l’hora de sancionar els desnonaments que s’executen sense respectar aquest dret.

Aquestes són algunes de les conclusions que estan recollides a l’estudi ‘Estat de l’Exclusió Residencial: impactes de la llei 24/2015 i altres mesures de resposta’, elaborat per l’Observatori DESC, la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria sense Fronteres. Totes aquestes entitats s’han reunit als locals de la Lleialtat Santsenca, al barri de Sants de Barcelona, per valorar els efectes de la llei 24/2015, la coneguda com a Llei contra la pobresa energètica i residencial, set anys després de ser aprovada.

Tot i que la llei va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el juliol de 2015, la normativa va ser recorreguda posteriorment davant de diferents instàncies judicials i així, segons les entitats, només ha estat en vigor la meitat del temps des que es va aprovar. La llei preveia diversos drets en matèria d’habitatge i recursos contra la pobresa energètica per evitar que les persones vulnerables quedessin en una situació encara més vulnerable en el cas que no poguessin fer front als seus pagaments.

El deure de reallotjament i els talls de llum

A l’article 7 de la Llei 24/2015, per exemple, s’estableix que les administracions públiques tenen el deure de garantir el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual.

En aquest sentit, les entitats que han fet l’estudi consideren que la xifra de 54.300 desnonaments els últims cinc anys demostra una “situació alarmant”. A més, subratllen que en els darrers cinc anys hi ha hagut 2.284 sol·licituds d’habitatge d’emergència totals a Barcelona i 8.449 en l’àmbit català, de les quals 1.382 han estat estimades a la capital (un 61%) i 5.434 a Catalunya (el 64%), amb un 39% i 36% de desestimacions respectivament.

“L’evolució de les sol·licituds a ambdues meses mostra un patró de crescuda a partir del 2015, que possiblement s’explica, entre altres factors, pel reforçament del reconeixement legal del deure de reallotjament i per l’agreujament de les dificultats de mantenir l’habitatge”, comenta l’estudi.

Respecte al lloguer social obligatori, que els grans tenidors estan obligats a oferir quan demanen el desnonament d’un pis seu, les entitats reconeixen que els 5.300 que s’han fet en aquests cinc anys —1.000 a l’any— no és la xifra que desitjarien, però creuen que demostra que la llei de pobresa funciona perquè ha salvat a un gran nombre de famílies.

Un altre dels mecanismes de la Llei 24/2015 analitzats és el dret a evitar el tall de llum quan no es pot fer front al pagament de la factura. Segons les dades que les entitats han inclòs a l’estudi, entre el juliol de 2015 i el desembre de 2020 es van evitar al voltant de 200.000 talls a tot Catalunya, protegint a 100.000 llars en situació de vulnerabilitat.

Les històries darrere les xifres

A la Nadia la van desnonar el 2019 del pis que tenia de lloguer al barri de Ciutat Vella. Com que la Mesa d’Emergència encara no li havia ofert un pis de lloguer social, els serveis socials li van oferir una alternativa d’un altre pis de lloguer social en un altre barri, el de la Trinitat.

Malgrat tot, les filles de la Nadia, de 10 i 14 anys, ho van passar malament: “Les dues tenen TDH (trastorn d’hiperactivitat). Jo les vaig intentar tenir al marge del tema del desnonament, però al final se’n van adonar, sobretot quan vam canviar de barri. La gran no menjava i li va costar adaptar-se al nou barri. La petita es va començar a portar malament a l’escola i ens vam adonar que era per la tensió que havia generat a casa el desnonament”, ha relatat.

La Mari Carmen, per la seva banda, va patir un tall de llum per part de Naturgy el 2018. “Em van fer el tall perquè no vaig pagar. Però no vaig deixar de pagar perquè volgués sinó perquè no podia. Vaig haver de triar entre menjar o pagar la factura”, ha relatat.

“Haig de donar les gràcies a l’APE perquè van ser ells els qui em van explicar que tenia el dret a recuperar el subministrament. Vaig estar a serveis socials i allà no em van dir res sobre això”, ha comentat la dona, que va haver de ser ella la que demanés a serveis socials que li fessin un informe de vulnerabilitat i, posteriorment, va demanar acollir-se al dret a recuperar el subministrament que recull la llei 24/2015 en situacions de vulnerabilitat.

Al cap de set dies d’haver-la perdut, la Mari Carmen va recuperar la llum a casa seva. Però, un cop acollida al dret que li reconeixia la llei 24/2015, Naturgy va estar assetjant a la Mari Carmen perquè tornés a pagar. “Em feien trucades totalment inhumanes, em deien que ens veuríem als jutjats, que perquè no em posava a treballar...”. Actualment, la Mari Carmen encara té un deute amb la companyia elèctrica pels impagaments de la llum, que vol que li condonin.