Unir esforços en la recerca, clau per avançar en el diagnòstic de l’Alzheimer

Redacció

El diagnòstic de les persones que tenen demències és complex i, per tant, també ho és encertar el tractament, que actualment en cap cas condueix a la cura sinó a retardar els efectes de la malaltia. Un 60% de les persones diagnosticades amb demència ho són d’Alzheimer, una malaltia de la que aquest 21 de setembre se’n celebra el Dia Mundial.

En aquest context la recerca és clau, tant per trobar què origina l’Alzheimer com, en conseqüència, adequar les estratègies de prevenció i tractament. I amb aquests objectius treballen investigadors dels àmbits de la nutrició, l’epidemiologia, la neurologia i la bioquímica de la URV, de l’Institut de Recerca Biomèdica Pere Virgili i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus sota el paraigua del grup de recerca en Nutrició i Malalties Metabòliques (NuMeH). 

Tots ells van decidir unir esforços en observar que la major part de pacients diagnosticats d’Alzheimer també tenen altres malalties prèvies vinculades a l’estil de vida. Són, entre d’altres, la diabetis tipus 2, la síndrome metabòlica i l’obesitat, malalties molt prevalents en la població i amb una creixent incidència.

Seguint el rastre de la diabetis tipus 2

“Si hi ha estudis que han trobat molècules que poden predir la diabetis tipus 2, i l’Alzheimer està relacionat amb la diabetis tipus 2, també hauríem de poder predir-lo”, apunta Jaume Folch, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. Per això investiguen com trobar marcadors bioquímics i moleculars en sang que permetin fer un diagnòstic precoç de l’Alzheimer.

Part dels potencials marcadors que es troben a la sang són molècules que serveixen per regular l’activitat de determinats gens, per això conèixer quines d’aquestes molècules estan alterades en la patologia pot permetre dissenyar fàrmacs específics i estratègies d’administració farmacològica com la nanotecnologia, que permet una dispersió més efectiva i directa al cervell, que siguin més efectius a l’hora de preservar les funcions cognitives.

“Tenim resultats molt positius en animals i alguns dels ARN alterats que hem trobat són els mateixos que els humans”, explica Folch. Però el camí encara és llarg. Per recórrer-lo van de la mà de les associacions de familiars i entitats com la fundació ACE i diferents universitats de l’Estat que disposen de mostres de pacients. El grup de recerca de la URV les analitza i compara: “Observem les molècules de la sang d’aquests pacients al principi, al mig i al final de procés i si arribem a trobar concordances amb el que hem trobat amb els models animals podrem suggerir l’ús de la tècnica en humans”, detallen.

El desgast dels familiars dels malalts

La realitat que viuen els familiars de les persones amb Alzheimer és complexa, de desgast psicològic i també econòmic, ja que es calcula que han d’afrontar una despesa anual d’entre 20 i 30.000 euros. Són 900.000 famílies a tot l’Estat, una xifra creixent tenint en compte que l’Alzheimer es diagnostica eminentment a la vellesa i que l’esperança de vida ha augmentat entre tres i quatre anys els darrers 20 anys (en els homes és de prop de 80 anys, i en les dones, de 85).

Per sensibilitzar sobre la situació i posar sobre la taula tant els avenços en recerca com també el volum de recursos que s’hi destina, el grup de recerca NuMeH ha organitzat un acte que aplegarà investigadors, associacions de familiars de malalts i responsables d’institucions sanitàries de les comarques de Tarragona. Serà aquest dimecres 21 de setembre a les 17 h a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, a Reus.