Les cuidadores professionals traslladen a la Fiscalia les “precàries” condicions de feina del col·lectiu

El sindicat SAD denuncia que no es fa valoració dels domicilis, el que exposa les treballadores a tot tipus de riscos laborals


Representants del sindicat SAD de cuidadores domiciliàries municipals s’han reunit aquest dimarts a Madrid amb cinc fiscals de la Unitat de Sinistralitat Laboral per traslladar-los les precàries condicions de feina del col·lectiu. Entre d’altres, denuncien que les empreses que presten el servei no fan una valoració dels domicilis per conèixer les necessitats dels pacients, el que exposa les treballadores a tot tipus de riscos laborals.

“Et pots trobar de tot. Domicilis insalubres, pacients agressius o que una treballadora sola hagi de moure una persona de 100 quilos sense grua ni cap assistència tècnica”, explica Pilar Nogués, treballadora del SAD de Sant Feliu de Llobregat i presidenta del sindicat.

Tant per la presidenta del sindicat SAD, Pilar Nogués, com pel seu advocat, Alejandro García, el fet que la Fiscalia s’hagi interessat per les seves condicions laborals i els hagi citat a una reunió significa fer “un pas endavant” en la seva lluita per “dignificar” el col·lectiu.

Pilar Nogués, impulsora del sindicat des de Sant Feliu de Llobregat, recorda que porten molts anys intentant millorar les condicions laborals d’unes treballadores que, tot i prestar un servei “fonamental”, cada dia estan “més precaritzades” perquè els municipis l’han externalitzat a empreses que, per obtenir el màxim benefici, “retallen en tot el que són drets laborals”.

Durant la reunió, les representants del sindicat han traslladat als fiscals que actualment estan treballant sense protocols específics en Prevenció de Riscos Laborals. Entre d’altres, han explicat que les empreses concessionàries no fan una valoració prèvia dels municipis per conèixer les necessitats reals dels usuaris, el que fa les treballadores es trobin moltes situacions complicades de gestionar o directament perilloses sense les eines necessàries. 

Situacions com ara trobar usuaris de molt pes als que una sola treballadora ha de moure sense les grues que per llei són obligatòries, o d’altres amb demències i patologies mentals que es poden posar agressius i agredir-les.

També han traslladat al fiscal que moltes de les lesions que pateixen derivades d’aquestes males condicions laborals no estan reconegudes per les mútues com a malalties derivades de la seva feina. “Amb poc més de 50 anys ens trobem trencades i passem a ser usuàries del SAD amb una malaltia comuna i un sou que nos ens dona per viure”, afegeix Nogués.

Davant aquest escenari, la presidenta del SAD deixa clar que l’única solució per millorar les condicions de feina de les treballadores és que els ajuntaments municipalitzin el servei. Aquí, Nogués recorda que l’Ajuntament de Sant Feliu està pagant actualment 21,28 euros per hora de servei i que les empreses en paguen 6 a les treballadores, el que demostra que actualment “s’està fent negoci amb la dependència”.

Nogués assegura que la municipalització del servei és “possible” i “rendible” i que si els ajuntaments no ho fan -adduint la impossibilitat d’ampliar les plantilles municipals- és perquè “no tenen ganes de treballar ni de complicar-se la vida”. La presidenta del SAD recorda que Sentmenat, per exemple, ha municipalitzat el servei amb molts bons resultats el que demostra, al seu parer, que tot depèn de la voluntat dels diferents ajuntaments.

Aprofitant el viatge a Madrid, representants del sindicat s’han reunit també amb disputats del PSOE al Congrés dels Diputats per traslladar-los les seves demandes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article