Per què passejar pel camp amanseix el nostre cervell

José A. Morales García

“Me’n vaig el cap de setmana al camp a desconnectar”. Ho hem dit i sentit en nombroses ocasions. Persones que, atabalades per la gran urbs, passen uns dies a la natura com a mitjà d'evasió. Tots sabem que funciona. Uns dies de relax rural i tornem a les nostres ciutats “amb les piles carregades”. Però quin és el mecanisme cerebral que permet que la naturalesa ens canviï la percepció de les coses? Part de la resposta podria estar en l'amígdala.

La concentració de persones en nuclis urbans creix més ràpid del desitjat. Actualment, més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, i s'espera que aquest número continuï pujant. S'estima que, l’any 2050, set de cada deu persones en el món habitaran grans poblacions. Molts d'ells passaran fins al 90% de les seves existències sense sortir-ne. 

La vida a la ciutat té els seus avantatges, però també suposa un risc important per a la salut mental. De fet, els trastorns de l'estat d'ànim, l'ansietat o la depressió són fins a un 56% més freqüents en els entorns urbans que en els rurals.

Escapades per a apaivagar l'amígdala

Segons un estudi, el mecanisme cerebral que permet que la naturalesa ens canviï la percepció de les coses es troba, en part, a l’amígdala. Així, en situacions d'estrès, l'amígdala s'activa més en els habitants de ciutats que en els d'àrees rurals.

L'amígdala és la regió del sistema nerviós encarregada del control de les emocions i els sentiments. Lògic, perquè es troba en una posició privilegiada que li permet establir connexions amb gran part del cervell. Una d'aquestes regions és el lòbul frontal, la qual cosa explica que l'amígdala participi en la inhibició de conductes i presa de decisions.

I a més de les ja esmentades, l'amígdala intervé en altres activitats com el control de la ingesta –és responsable de la sensació de sacietat–, la gestió de la por i l'estrès, l'estructuració dels records, la regulació de la conducta sexual o el control de l'agressivitat.

Però no demonitzem a l'amígdala. Al cap i a la fi, l'essència de la por és la supervivència, i aquesta porció del cervell ens ajuda a sobreviure evitant situacions de perill. Això és possible gràcies a que revisa contínuament la informació que ens proporcionen els sentits, detectant al moment allò que pugui afectar la nostra supervivència (sigui real o no). Una vegada identificada l'amenaça, elabora una resposta que ens allunya del risc, i la nostra probabilitat de supervivència creix.

Els avantatges d’un bany forestal

Però és possible actuar sobre l'amígdala per a evitar l'ansietat o l'estrès? Farmacològicament sí, encara que la ciència també ens ofereix una altra possibilitat més econòmica, senzilla i ecològica: el simple contacte amb la naturalesa.

Un estudi recent ha demostrat que l'exposició repetida a entorns naturals actua positivament sobre l'activitat de l'amígdala. D'aquesta manera, la persones en contacte freqüent amb la naturalesa presenten una menor activitat de la seva amígdala en situacions d'estrès.

Interactuar amb el medi ambient suposa, per tant, una manera de millorar la salut mental. Els japonesos tenen una paraula sobre aquest tema: shinrin-*yoku o banys forestals.

A la mateixa conclusió han arribat molts altres estudis, que demostren que el contacte amb la natura augmenta la nostra sensació de felicitat i disminueix l'angoixa mental, ja que redueix les emocions negatives i l'estrès.

També ens dota de major capacitat de gestió de les tasques diàries, millorant la capacitat de l'anomenada memòria de treball, que ens permet l'emmagatzematge temporal d'informació en el cervell. A això cal sumar-li una millora de la funció cognitiva –atenció, memòria, orientació– tant en adults com en nens, que milloren la seva imaginació, creativitat i rendiment escolar.

Una altra dels avantatges de sortir al camp és que és una activitat que es pot realitzar en solitari. La conseqüència d'això és que les persones que passegen soles en la natura tenen una menor predisposició a sofrir depressió i estrès.

Com tot bon tractament, el contacte amb la naturalesa també requereix una dosi. Els beneficis que aporta a la salut mental apareixen sempre que tingui la durada adequada: mitja hora com a mínim i almenys una vegada a la setmana.

En conclusió, l'exposició a la naturalesa disminueix l'activitat de l'amígdala i té efectes beneficiosos a les regions del cervell relacionades amb l'estrès. Això suggereix que passejar pel camp esmorteeix els efectes perjudicials de la vida a la ciutat. I al seu torn, actua potencialment com a mesura preventiva contra el desenvolupament d'alguns trastorns mentals.

Oasi de verdor que ens aporta felicitat

Abandonar l'urbs a la recerca de vegetació i aire net no sempre està a l'abast de tots. En aquest sentit tenim un enemic: el creixement massiu i descontrolat de les ciutats, els plans urbanístics dels quals no inclouen grans espais verds. O si els inclouen és amb finalitats decoratives, sense tenir en compte els beneficis que poguessin tenir per a l'estat d'ànim dels seus habitants.

Referent a això, l'impacte dels espais verds urbans en la salut mental ha estat objecte de recerca des de fa anys. Molts científics assenyalen la necessitat d'incloure elements naturals en els projectes de ciutat, tenint en compte els nombrosos beneficis que reporten a la nostra psique.

Mentre esperem que les nostres ciutats es tenyeixin de verd, no queda una altra que cuidar molt el nostre entorn natural. És pel nostre bé: no ens convé fer enfadar a l'amígdala.

Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí.