No és casualitat que, cada vegada que el nostre cos demanda ingesta d'aliments, s'incrementi la nostra mobilitat i agilitat mental. Al llarg de milers d'anys d'evolució s'han potenciat els mecanismes biològics que asseguren que aconseguim suficients nutrients per al nostre organisme. Concretament, la demanda alimentària augmenta la memòria. Per què? En definitiva, perquè ajuda a afrontar la falta de nutrients.
Entre altres coses, amb gana creix la nostra habilitat per a orientar-nos en l’entorn, denominada memòria espacial. Als nostres avantpassats, això els ajudava a recordar el camí per a arribar a aquesta planta carregada de fruits, o bé al riu del qual bevien els seus potencials preses.
La restricció calòrica millora la memòria
Quan escassegen els nutrients, les primeres a espavilar són les neurones de l’hipocamp. Es tracta d’una estructura cerebral fonamental en la nostra memòria declarativa, que ens permet dir coses com: “Recordo que ahir vaig esmorzar cafè i torrada”. I també forma part essencial de la nostra memòria espacial de manera que, quan es fa malbé, com passa en els pacients amb demència tipus alzheimer, les persones no recorden què van fer (memòria declarativa) i es desorienten fins i tot en entorns ben coneguts com la seva llar (memòria espacial).
Doncs bé, s’ha demostrat que en dietes amb restricció calòrica el nombre de neurones de l’hipocamp creix i s’incrementa la seva funcionalitat. Això ho fa especialment “sensible” als canvis de l’entorn pel que, a més d’orientar-nos millor, captem més detalls d’aquest. I clar, resulta més fàcil sobreviure.
Recentment s’ha comprovat que el dejuni intermitent pot revertir els signes de deterioració cognitiva. Per a demostrar-ho, els investigadors van treballar durant 36 mesos amb 99 pacients ancians, sotmetent-los a un programa de retallada de calories. Quan el programa va acabar, no sols van perdre pes i van reduir els nivells d’insulina i els signes d’inflamació. A més, van tornar a presentar un rendiment cognitiu concorde al seu grup d’edat, deixant enrere tots els signes de la deterioració cognitiva incipient.
Un altre avantatge a tenir en compte és que l’hipocamp ajuda a interpretar les sensacions internes de fam i coordina la conducta amb les necessitats energètiques de l’organisme. Per això, els pacients amb danys en l’hipocamp (resecció hipocampal bilateral) poden devorar un menjar i, si seguidament es presenta el mateix plat, tornar-lo a menjar amb la mateixa voracitat. Es podria deduir que amb la restricció calòrica responem millor als senyals de sacietat.
La sobrealimentació, per contra, ens fa maldestres
Sembla indiscutible que la falta d’aliments ajuda al fet que la nostra memòria funcioni millor. Però podríem validar també la tesi contrària? Hi ha indicis que la sobrealimentació perjudiqui el funcionament cognitiu? Tot apunta al fet que sí.
Una revisió recent va destacar que l’augment de l’índex de massa corporal està directament relacionat amb una reducció en la matèria grisa del nostre sistema nerviós, incloent-hi el lòbul temporal medial, on es troba l’hipocamp. És més, fins i tot en nens és possible trobar una relació directa entre els efectes d’una alimentació inadequada (menjar porqueria amb alt contingut en fructosa, abús d’aliments ultraprocessats, etc.) i una reducció del volum hipocampal.
Així, sembla provada la tesi que defensa que la dieta occidental actual, rica en greixos, incrementa els processos neurodegeneratius i redueix la formació de neurones noves en l’hipocamp.
Ja diu el refrany que “la fam aguditza l’enginy”. De moment tenim proves que, almenys, agilitza la memòria. Això no vol dir que tots hàgim de passar fam. Però sí que hauríem de tenir present que una dieta equilibrada, que eviti excessos calòrics, pot ajudar al fet que el nostre sistema cognitiu funcioni d’una manera més òptima.
Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari