Disposar d’un espai residencial digne vol dir tenir accés al llarg de tot el dia a un espai amb les dimensions suficients per a desenvolupar-hi la vida privada i on es respecti el dret a la intimitat. Això és el que la proposició de llei per fer front i erradicar el sensellarisme vol garantir per totes les persones que, de forma cronificada, viuen al ras o no tenen una llar i passen la nit a equipaments nocturns. L’objectiu final: que cap persona hagi de viure a Catalunya en aquestes condicions en un termini màxim de dos anys. Així ho han subratllat les entitats impulsores i els acadèmics i juristes impulsors de la normativa, que s’han trobat aquest dilluns en una jornada organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per debatre el contingut de la proposta.
Erradicar el sensellarisme cronificat a Catalunya no és un repte fàcil. Tot i això, les entitats socials que han impulsat la proposta de llei per fer-hi front —Arrels Fundació, Assís, Càritas Catalunya, Sant Joan de Déu i la Comunitat de Sant’Egidio— i els juristes i acadèmics que s’han implicat en la seva redacció consideren que això és possible en un termini de dos anys. Com? A través de garantir l’accés a un espai residencial digne a totes les persones que viuen al ras o dormen a equipaments nocturns.
Un espai residencial, segons el que recull el text de la proposta, pot ser qualsevol pensió, alberg, hotel, establiment residencial, allotjament dotacional o habitatge d’inserció. Tot i això, perquè sigui digne ha de complir amb tota una sèrie de condicions que s’estableixen a la normativa: que estigui disponible les 24 hores del dia, amb dimensions suficients per a desenvolupar-hi la vida privada, on es respecti el dret a la intimitat i que disposi d’espais per tenir-hi objectes personals.
Els espais residencials dignes han d'estar oberts tot el dia i disposar de suficient espai per respectar la intimitat
“El que ens trobàvem és que molts d’aquests equipaments no són dignes”, ha subratllat el catedràtic de dret administratiu de la UAB, Antoni Milian i Massana, qui s’ha encarregat de dirigir la redacció de la proposta de llei. Durant una de les taules rodones que es van fer a la jornada ‘Una llei catalana pels drets de les persones sense llar’, el jurista ha destacat a més que un aspecte important de la creació de la figura jurídica de “l’espai residencial digne” és què es reconeix com a “dret subjectiu” de les persones sense llar. Per tant, això vol dir que aquesta persona pot exigir-ho a l’administració i, en cas que aquesta incompleixi amb la seva obligació, “una persona sense llar té dret a recórrer als tribunals” i demanar l’aprovisionament d’un allotjament d’aquestes característiques.
Per facilitar el compliment d’aquest dret, la proposta de llei contempla també la possibilitat que les entitats socials puguin actuar en nom del col·lectiu de persones sense llar o d’una persona en concret quan es considera que alguna administració està incomplint amb les seves obligacions o directament vulnerant drets. La responsable de l’equip jurídic d’Arrels, Beatriz Fernàndez, ha assenyalat que molts cops el que es troben les entitats és que, “per la seva complexitat vital”, les persones sense llar prioritzen solucionar altres dificultats abans que iniciar un procediment de denúncia. “Per tant, la llei permet que siguin les entitats les que denunciïn”, ha apuntat Fernàndez.
Dels espais residencials dignes cap a l’autonomia personal
La meta més ambiciosa de la proposició de llei és la d’erradicar en un termini màxim de dos anys totes aquelles situacions de sensellarisme cronificades i més vulnerables, en les quals les persones viuen al ras o ho farien si no fos perquè una administració o una entitat social els facilita un espai cobert on pernoctar. Un repte que es pretén aconseguir a través de la garantia d’espais residencials dignes com a dret subjectiu de totes les persones que visquin a Catalunya. “La intenció és que en dos anys des de l’aprovació de la llei totes les persones disposin d’un espai residencial digne. En un any és impossible, però en dos anys hi ha temps suficient perquè els municipis es dotin d’aquests espais”, ha recordat Fernàndez.
Tot i això, i encara que un alberg o una pensió puguin ser considerats també com a espais residencials dignes, la proposició de llei recull la intenció d’encaminar les persones beneficiàries de la normativa cap a modalitats que afavoreixin la seva autonomia personal; és a dir els habitatges d’inserció o els que s’hi puguin equiparar. En aquest sentit, en un termini de cinc anys des de l’aprovació de la normativa, les pensions, hotels, albergs o allotjaments equiparables haurien de passar a tenir un ús residual i reservar-se per casos d’emergència o d’urgència. “Nosaltres no desitgem que romanguin a una pensió o alberg. La proposició de llei preveu una evolució”, ha manifestat Milian i Massana.
El paper dels municipis: garantir l’empadronament i abandonar les sancions
La responsable de l’equip jurídic d’Arrels ha recordat que “l’accés a un espai residencial digne no serà immediat” i, per tant, mentre això no sigui així s’ha de garantir l’exercici de tota una sèrie de drets i l’accés a serveis que serveixin per atenuar la privació i el patiment de les persones en situació de sensellarisme. Per aquest motiu, la proposició de llei no només reconeix el dret a serveis ja existents com l’assistència sanitària o l’ingrés mínim vital; sinó que també converteix en drets serveis que fins ara no estan garantits, com l’accés a consignes, dutxes, alimentació digna i títols de transport gratuït.
En aquest sentit, les entitats socials han destacat la importància que els ajuntaments garanteixin l’empadronament de les persones que no tenen domicili fix, ja que és el requisit indispensable per accedir a tots els serveis municipals i es reconeguin els seus drets. “La proposta de llei contempla l’obligació indefugible d’empadronament de totes les persones que viuen en situació de sensellarisme”, ha assegurat l’advocada Eva Pich Frutos, qui ha afegit que els municipis tenen també l’obligació de proporcionar a la persona empadronada una adreça postal concreta a la localitat on viu.
Es crearan centres de baixa exigència per a aquelles persones que no compleixin amb els requisits per entrar a altres espais residencials
Tot i això, la proposta de normativa preveu la creació també de centres de baixa exigència, als quals es pot accedir sense la necessitat d’estar empadronat i que formaran part de la cartera de serveis socials bàsics per totes aquelles persones que per un motiu o altre no compleixin amb els requisits dels altres espais residencials (per exemple, tenir algun consum actiu de drogues o animals de companyia, etc.). “El sentit de tota la llei és parlar de dignitat, d’espais dignes. Quan pensem en centres de baixa exigència, estem pensant en espais petits, no en espais grans on la gent no tingui privacitat. Pensem en centres petits, que no hi hagi només un a cada municipi”, ha deixat clar Fernàndez.
Per altra banda, la proposició de llei prohibeix als ajuntaments que puguin impedir a les persones en situació de sensellarisme que dormin a l’espai públic o sancionin conductes com pernoctar o menjar al carrer a través de les ordenances municipals, mentre no es garanteixi el dret a un espai residencial digne. Per fer-ho efectiu, Pich ha explicat que la normativa “manifesta i declara que seran nul·les totes les sancions” que es posin a persones sense llar per qualsevol d’aquestes conductes, així com habilita a l’instructor municipal per “arxivar els expedients relacionats amb ordenances que vagin en contra del que estableix la llei”.
Tràmit legislatiu i pressupost
El director de la proposició de llei, Antoni Milian, ha assegurat que esperen que es pugui aprovar abans que acabi l’any. De moment, ja s’ha nomenat la persona redactora de la ponència i d’aquí poc es preveu que comencin les compareixences a la Comissió de Drets Socials per debatre l’articulat de la norma; que després s’haurà de negociar i votar al ple del Parlament de Catalunya.
Segons els càlculs que fan les mateixes entitats impulsores, es preveu que en els primers cinc anys d’implantació la llei pugui suposar un cost de 350 milions d’euros a les arques públiques i beneficiar al voltant de 18.000 persones. Tot i això, el director de Sant Joan de Déu – Serveis Socials, Salvador Maneu, ha subratllat que bona part d’aquest pressupost ja s’està assumint als serveis actualment existents. “No és una llei cara i no a tots els recursos se’ls hi ha de donar resposta amb una despesa nova, sinó amb una major eficiència”, ha destacat Maneu.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari