Les Aules Integrals de Suport: una eina per evitar que joves amb trastorns mentals acabin expulsats de l’escola ordinària

ACN

En Ricard té 13 anys i aquest és el seu segon curs a l’Aula Integral de Suport (AIS) de l’escola Jeroni Moragas d’Ampans, a Santpedor (Bages). Té TDAH, Asperger i Tourette i, segons explica la seva mare, Eva Gelabert, “li costa entendre el seu entorn perquè té un pensament molt rígid i literal”. La seva vida, assegura, “és un infern si no té ajuda”. I precisament això és el que ha trobat a l’AIS. “Aquí li han donat les eines necessàries per identificar què li passa i tirar endavant. Ha fet un canvi impressionant”, celebra Gelabert. Com el Ricard, sense l’AIS, molts d’aquests joves acaben expulsats de l’escola ordinària per les seves conductes. A Catalunya n’hi ha una quarantena i atenen infants d’entre 6 i 16 anys.

L’Aula Integral de Suport (AIS) és un recurs educatiu i terapèutic singular que té com a objectiu proporcionar, de forma temporal, una atenció integral i intensiva a infants i joves amb trastorns mentals. Malgrat haver-hi algunes aules pilot amb anterioritat, l’any 2019 va ser quan aquest recurs es va implantar a tot Catalunya per l’augment de casos i en aquests moments n’hi ha una quarantena arreu del país. El recurs s’adreça a infants i joves que van dels 6 als 16 anys i poden estar-hi un màxim de dos anys. El repte és proporcionar als alumnes un equilibri suficient per tornar a les aules ordinàries.

Aquest és el tercer curs que l’Escola d’Educació Especial Jeroni Moragues de Santpedor (Bages) ofereix el servei d’Aula Integral de Suport. La seva directora, Alba Cortina, explica que és un recurs “per alumnes que no tenen cap discapacitat intel·lectual, però que en algun moment de la seva vida poden presentar alguna alternació relacionada amb la salut mental”. Especifica que és un recurs “temporal” on els infants i joves poden assistir-hi “en el període que va des de l’ingrés hospitalari fins que poden tornar a l’aula ordinària”.

Cortina lamenta que molts dels alumnes que acudeixen a l’AIS estan “estigmatitzats”. “Són alumnes que venen amb moltes etiquetes penjades i, durant aquests dos anys, també treballem amb les seves escoles de referència perquè, quan tornin a l’aula ordinària, els docents tinguin estratègies i estiguin empoderats per atendre les dificultats que presenten aquests alumnes”, detalla la directora del centre. De fet, els alumnes no perden totalment el vincle amb el seu centre de referència i combinen les classes a un lloc i a l’altre. “Es tracta d’un procés molt acompanyat entre alumne i docents amb l’objectiu que l’estigma desaparegui i puguem donar oportunitats a aquests infants i joves”, conclou.

Conductes disruptives i llargs períodes d’absentisme

La directora de l’escola Jeroni Moragues explica que la majoria dels joves que acudeixen a l’AIS presenten conductes disruptives a l’aula ordinària i, per això, els docents “sense cap mala intenció, segurament per desconeixement o falta de recursos” actuen amb “estratègies reactives”. Segons Cortina, “està demostrat que les estratègies reactives no funcionen per abordar les dificultats en aquests alumnes i els resultats són negatius”. Abans d’haver-hi aquest recurs, molts d’aquests estudiants presentaven “llargs períodes d’absentisme perquè acabaven sent expulsats de les escoles o Instituts i es quedaven a casa”. De fet, diu que s’han trobat amb alumnes que “feia dos anys que no anaven a escola”.

Una de les mestres del centre, Esther Vicens, afirma que el que intenten és “canviar la mirada cap a l’alumne”. És conscient que les estratègies que fan servir són complicades d’aplicar en una aula ordinària: “L’AIS és com un laboratori i ens permet ser molt més flexibles o canviar d’activitat ràpidament quan es donen certes conductes”. Vicens posa d’exemple un cas en què un alumne fa cops, crits o llança objectes. “Segurament aquesta conducta en una aula ordinària comportaria l’expulsió. En canvi, aquí, li donem la volta i busquem estratègies per canalitzar tot aquest malestar”, relata la mestra.

Una de les psicòlogues infantils i juvenils de la Fundació Althaia, Neus Camprubí, remarca la importància de recursos com aquests, ja que, en cas de no existir, “molts alumnes acabarien amb absentisme o fracàs escolar”. Considera que per un jove amb trastorn mental és “molt important estar escolaritzat perquè és un factor protector”. Camprubí destaca que és crucial buscar estratègies que no funcionin només amb ràtios tan reduïdes com les de l’AIS, sinó que puguin aplicar-se també a les aules ordinàries.

“En Ricard era un nen que no et mirava als ulls i ara et mira i et contesta”

L’Eva Gelabert és la mare d’en Ricard, un nen de 13 anys diagnosticat amb TDAH i les síndromes d’Asperger i de Tourette. Explica que és un nen amb “capacitats d’estudi” però que “el seu dia a dia es converteix en un infern perquè té dificultats que l’impedeixen la socialització i entendre com funciona el món”. Des que el Ricard va a l’escola Jeroni Moragas, el seu comportament ha girat com un mitjó. “Estem encantats, sembla un altre nen”, assegura la mare, que relata que el Ricard “tenia problemes de relació amb els altres nens, no entenia les normes de funcionament ni les relacions socials”. Detalla que “molts cops es posava nerviós per coses que nosaltres donem per fet i ell no entén com ara el fet de vestir-se o dutxar-se”.

La mare celebra que a l’AIS li hagi donat les “eines necessàries perquè pugui tirar endavant”. Assegura que ara “és capaç d’identificar què li passa i trobar petits recursos per tirar endavant i gestionar les emocions”. “Moltes vegades no saben què els hi passa i això els genera angoixa i malestar que transformen en males paraules i comportaments violents”, expressa Gelabert. “Abans el Ricard era un nen que quan li parlaves no et mirava als ulls i no sabia expressar-te què li passava. Ara, quan li preguntes alguna cosa et mira, et parla i et contesta. Sap explicar què li passa”, celebra Gelabert.