Metges de família alerten de la sobremedicalització dels pacients amb dolor persistent

El 23,4% de la població adulta pateix aquesta malaltia, que tendeix a ser tractada abusivament amb antiinflamatoris


La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha alertat de la tendència que existeix als Serveis de Salut Pública d'abusar de les prescripcions d'antiinflamatoris a persones afectades pel dolor persistent, una condició que pateix el 23,4% de la població adulta del territori espanyol.

És per això que des de CAMFiC recomanen reduir el consum de fàrmacs i recórrer a l’exercici i l’educació en l’arrel neurocientífica del dolor per evitar els efectes secundaris als pacients i els costos de l’atenció mèdica i dels medicaments.

Cal tenir present que el dolor persistent és la primera causa de visita a l’atenció primària, amb un 30% del total de les visites. Això comporta un important cost per l’Atenció Primària, ja que aquests pacients tendeixen a ser polimedicats i freqüenten més les consultes.

Antoni Morral, fisioterapeuta i membre de la CAMFiC, ha assegurat que la majoria de tractaments que s’utilitzen als Serveis de Salut Pública “són passius (farmacològics i invasius) i no compleixen les directrius clíniques actuals”.

A aquesta tendència se suma el perill de l’automedicació. Segons la coordinadora del grup d’Abordatge Transdisciplinari de Dolor Persistent (TraDop), la doctora Aina Perelló, “cal conscienciar la població que quan les metgesses recepten ibuprofèn o paracetamol és per un període concret de temps, normalment entre set i vuit dies; no és un medicament per prendre de forma crònica, perquè pot tenir efectes secundaris”.

Es tracta d’una malaltia que afecta més les dones i els grups de més edat. Un estudi en l’àmbit europeu va demostrar que gairebé el 20% dels adults pateixen un dolor persistent que afecta de manera considerable la seva vida social i laboral i que aquesta condició pot duplicar les probabilitats d’incapacitat laboral dels afectats.

Com a alternativa, Morral recomana prescriure un exercici que s’adapti a les capacitats del pacient i “treballar un pla de recuperació com es fa amb els esportistes d’elit”. A més, els mèdics també ressalten la necessitat de conscienciar sobre el funcionament dels mecanismes del dolor. “Sabem que el dolor no existeix per retransmetre un estat dels teixits, sinó que el seu objectiu és la protecció; el dolor hi és per protegir-nos de qualsevol cosa perillosa”, ha explicat Perelló. L’efectivitat d’aquests dos elements ha sigut demostrada per un estudi publicat a Journal of Clinical Medicine.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article