Des de fa uns anys es fa cada dia més palès que l'actual model alimentari no funciona. Les dades constaten que tenim un problema de malnutrició a tots els segments de la població en forma de sobrepès i en el pitjor dels casos, d'obesitat, incrementant la incidència de malalties cardiovasculars, problemes de glucèmia i fins i tot alguns tipus de càncer.
La dieta predominant, en què abunda el menjar processat industrialment ric en greixos saturats i sals, és en bona mesura responsable d'aquesta situació.
La producció agrària i ramadera fa anys que es reorienta cap a un model industrial més eficient des del punt de vista productiu. S'adapta així a una agroindústria que demana aliments estandarditzats, fàcils de consumir i a l'abast de totes les butxaques.
L'actual sistema alimentari perjudica la nostra salut i la del planeta, però ho podem canviar?
Estratègies a gran escala
Institucions mundials (Nacions Unides) i europees (Comissió i Parlament Europeu) són conscients de la situació i els darrers anys han desenvolupat diferents estratègies per promoure altres models de producció i consum, com l'Agenda 2030 i l'Estratègia de la Granja a la Taula.
Concretament, els estats membres de la UE fa anys que reorienten el pressupost de la Política Agrària Comunitària (PAC) feia iniciatives que contribueixin de manera explícita a la sostenibilitat de la producció agrària. No obstant això, hi ha veus discrepants que avui dia qüestionen l'efectivitat real d'aquestes ajudes per assolir les metes que proposa l'Estratègia de la Granja a la Mesa.
Davant d'aquestes iniciatives de gran importància institucional i pressupostari, hi ha un moviment silenciós i més pausat que està creant aliances i compromisos amb l'objectiu d'aconseguir aquest canvi de model. Són accions promogudes per la ciutadania que, a través de petites actuacions a l'entorn local o regional, fan petits avenços.
Iniciatives a ciutats i municipis
Signat per més de cent ciutats dels cinc continents, el Pacte de Milà advoca pel paper de les ciutats com a focus d'acció respecte a l'alimentació, incidint a favor dels petits productors, els productes agroecològics, les cadenes curtes de comercialització, la reducció de deixalles alimentàries i l'economia circular, a més de la promoció de dietes saludables. És un enfocament holístic que acosta el sector primari a les ciutats des de l'equitat en l'accés als aliments com a eina per lluitar contra la pobresa.
Algunes de les ciutats espanyoles signants del Pacte de Milà han constituït la Xarxa de Municipis per l'Agroecologia. Amb un enfocament eminentment pràctic, els seus membres comparteixen experiències desenvolupant de manera col·laborativa solucions innovadores que busquen promoure i implantar sistemes sostenibles i territorialitzats de producció-comercialització i consum local d'aliments.
Dins d'aquestes solucions, hi ha un instrument tangible de què es parla molt poc malgrat tenir un gran potencial per assolir els objectius comentats. Es tracta de la compra pública verda, que a Espanya té el seu propi marc regulador a nivell nacional al Pla de Contractació Pública Ecològica de l'Administració General de l'Estat.
Aquest pla estableix la manera d’incorporar en els plecs de contractació pública criteris ecològics, permetent a les administracions fomentar i contribuir als objectius de sostenibilitat econòmica i mediambiental en el desenvolupament de la seva activitat. En concret, aquest pla incorpora el sector de l'alimentació i els serveis de restauració com a servei prioritari, en línia amb allò impulsat des de la Comissió Europea.
Casos pioners a l’Estat espanyol
A l’Estat espanyol hi ha pocs casos en què s'estigui aplicant el pla a l'àmbit de l'alimentació i la restauració. Les experiències se circumscriuen a accions dutes a terme per alguns membres de la xarxa de ciutats. Es basen en la creació d'un grup de treball centrat en la formació, l'intercanvi d'experiències i la identificació d'eines normatives i tècniques per a la transició a una compra pública alimentària sostenible.
Des de l'àmbit acadèmic, ens hem acostat a dues experiències reals de contractació verda en el camp de la restauració per constatar com està sent el seu acompliment per assolir els objectius de sostenibilitat i millora nutricional.
En concret, hem conegut dues iniciatives:
- El municipi d'Urduña, a Biscaia. El seu Ajuntament s'ha involucrat directament en el procés d'incorporació de requisits ecològics als plecs de contractació dels serveis de menjador escolar i de la residència de gent gran del municipi.
- Comarca del Vallès Oriental, a Barcelona. Una mancomunitat de municipis que s'organitza per incorporar aquests criteris ecològics a la contractació dels serveis de menjador de tres col·legis públics de la comarca.
A través d'un treball de seguiment i valoració, hem testat indicadors de sostenibilitat econòmica (relacionat amb el preu dels menús), sostenibilitat ambiental (lligada a la reutilització, reciclatge i empremta de carboni) i sostenibilitat social, tractant temes més transversals d'igualtat de gènere i condicions laborals. A més, hem analitzat aspectes nutricionals valorant als menús la presència de greixos insaturats, carns vermelles i menjar processat.
La sostenibilitat pot ser viable
Els resultats ens han mostrat que les dues experiències funcionen i estan donant bons resultats. La valoració final de totes dues ha estat de notable, tot i desenvolupar-se en contextos diferents.
En el cas d'Urduña, la proximitat als proveïdors de productes afavoreix els circuits curts i els productes ecològics i, per tant, un control del procés. En el cas de la comarca del Vallès, cal destacar la incorporació als plecs de contractació de criteris que garanteixen uns menús saludables a més d'un esforç important per conscienciar pares i alumnes de la importància d'una alimentació saludable i sostenible.
Un aspecte rellevant és el paper que té aquest tipus d'iniciatives com a eina de conscienciació i d'identificació amb el seu territori, no només als infants, sinó també a les associacions de pares i mares i educadors. Incloure l'alimentació i les implicacions en la formació curricular dels alumnes coneixent els processos de producció d'aliments, les implicacions ambientals i socials i la importància en la qualitat de vida és fonamental per promoure una població més sana i un entorn més sostenible.
Les compres públiques verdes impulsades a escala local poden ser el motor de canvi cap a un altre model de producció i consum. Experiències pioneres com les dutes a terme a Urduña i a la comarca del Vallès poden ser un exemple de com es poden promoure els principis d'un nou model d'alimentació que, sent viable, introdueix nous aspectes conduents cap a una societat més conscient de les implicacions de l'alimentació a una societat més justa i sostenible.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari