Informe de Càritas sobre les famílies vulnerables: “Si les cures no estan resoltes, la vida es paralitza”

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

Pràcticament la totalitat de les famílies de Barcelona ateses per Càritas viuen en situació de pobresa severa, un 89%. Quins factors influeixen en la vulnerabilitat i exclusió que viuen aquestes famílies? I quines són les vulneracions dels drets a la infància que es produeixen? L’informe ‘Cuidar i créixer en fragilitat: famílies, infàncies i adolescents en situació de vulnerabilitat’, elaborat per Càritas Barcelona, vol donar resposta a aquestes preguntes.

“La pobresa infantil és la pobresa de les famílies amb fills. A partir d’una mirada integral volem trencar amb la pobresa intergeneracional. Volem que aquest tipus d’informe ens ajudi a ser fre d’aquesta pobresa”, ha assenyalat la Cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Miriam Feu. 

L’informe, que recull la veu de 606 pares i mares i 464 fills, confirma que el 60% de les persones enquestades no disposen d’un habitatge digne, ja que un 31,5% d’aquestes persones es veuen obligades a viure en una habitació o en un pis compartit, un 11% en habitatges cedits per una institució o per l’administració, un 9% viu ocupant una casa, i un 8%, en lloguer sense contracte.

“L’habitatge és aquell espai on generem llaços d’intimitat. Si hi ha dificultat d’accés, com podem assegurar aquest dret?”, ha qüestionat Feu. En l’àmbit laboral, quasi la meitat (un 41%) dels progenitors actius enquestats està a l’atur. De les persones enquestades que sí que tenen feina, un 39% no té una feina per a tota la setmana, i el 51% treballa a jornada parcial.

Per tot això, a l’entitat reclamen una garantia d’ingressos mínims per poder fer front a la situació de pobresa econòmica, ja que, segons l’estudi, la pobresa multiplica per dos les possibilitats d’aquests infants de ser persones en risc. “Els seus somnis acaben sent els dels seus pares, preocupats perquè trobin feina o casa, quan això hauria de ser un dret”, ha lamentat Feu.

Per tal de garantir els drets fonamentals d’aquestes persones, “tercer sector, comunitat i administracions públiques han d’anar de bracet”, ha assegurat la cap del programa de famílies i infància de Càritas Barcelona, Mireia Milian, qui ha reconegut que es necessita una “coordinació real entre aquests actors”. “Una coordinació que no ha de passar només per una cadena de comunicacions sinó per una intervenció real”, ha asseverat.

El sobreesforç diari de les famílies

Dos de cada tres pares i mares acompanyades per Càritas presenten risc de patiment psicoemocional. Així, l’estudi mostra que com més gran és el nivell de pobresa i exclusió més gran és el risc de patiment. Per aquest motiu, el sobreesforç diari d’aquestes famílies en els seus processos de criança i parentalitat és elevat. “Aquest sobreesforç per exercir la parentalitat se sosté en uns nivells elevats de resiliència de les famílies, que estan al límit”, ha assenyalat Feu.

Per pal·liar aquest sobreesforç i aconseguir el benestar emocional de les persones que acompanyen, a l’entitat consideren que disposar d’una xarxa social adequada “és clau”. “No creiem només en la cobertura de les necessitats bàsiques sinó també en les potencialitats dels infants i adolescents”, assegura Milian.

Per aquest motiu, aposten per oferir espais d’escolta i plantejar la gestió del temps com un dret. “Calen polítiques públiques preventives que facilitin generar projectes vitals”, ha constatat Milian.